El ple de Sant Cugat ha donat llum verda a una moció conjunta de Junts, ERC, PSC, CUP i En Comú Podem per defensar el català i impulsar-ne l’ús social. El text, que arriba arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret que donava cobertura legal als projectes lingüístics de les escoles, denuncia el “retrocés del català” en diversos àmbits i exigeix mesures per blindar el model d’immersió i ampliar-ne la presència.
Un ple tens abans de la votació
La votació del punt ha començat amb polèmica. El regidor del PP, Alfredo Bergua, ha advertit que l’entitat Escuela Bilingüe de Cataluña havia demanat un informe sobre la moció per avaluar-ne les conseqüències legals. L’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), ha dit que no en tenia constància. El ple s’ha hagut d’aturar fins que la secretària ha aclarit que la petició havia entrat la nit anterior, fora d’horari laboral, i que una entitat no té legitimitat per exigir informes interns. Vallès ha criticat que el PP no hagués plantejat la qüestió a la Junta de Portaveus celebrada just abans del ple.
Els arguments dels grups a favor
La regidora de Política Lingüística, Núria Fernàndez (Junts), ha defensat que el decret anul·lat pel TSJC donava garanties al professorat i ha rebutjat la sentència. Ha reclamat mesures per blindar el model educatiu i ha insistit en la necessitat de fer oficial el català a la Unió Europea. Per la seva banda, Gemma Aristoy (ERC) ha advertit que la resolució judicial posa en risc un sistema que assegurava igualtat de drets lingüístics i un millor coneixement global de la llengua. També ha lamentat que no s’hagi aprofitat per sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua.
La portaveu del PSC, Elena Vila, ha celebrat el consens entre els partits proposants, que havien presentat mocions diferents i finalment les han fusionat. “El català és present, és futur i és justícia social”, ha remarcat, tot assegurant que el Govern recorrerà contra la sentència i defensant el Pacte Nacional per la Llengua.
El portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha acusat l’espanyolisme de voler atacar el català amb l’amenaça de denúncies. Ha assegurat que l’Asamblea por una Escuela Bilingüe vol una escola en castellà i no pas bilingüe, com diu el nom.
Ramon Gutiérrez (ECP) ha subratllat que el català no és una qüestió identitària sinó una eina democràtica i de cohesió social. Com Aristoy, ha criticat que no s’hagi aprofitat per adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua.
Les veus contràries
El PP i Vox s’han oposat a la moció. Bergua ha afirmat que el sistema d’immersió vulnera drets lingüístics i que, malgrat dècades d’aplicació, el català “continua perdent parlants”. Ha acusat els grups proposants d’utilitzar l’escola per adoctrinar i ha advertit que les sentències s’han de complir encara que no agradin.
El portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, ha reconegut que el català és patrimoni d’Espanya, però ha acusat els partits favorables a la moció d’utilitzar-lo per marginar el castellà i desacreditar la justícia. Ha dit que aquest enfocament genera rebuig i converteix el català en una llengua percebuda com a “antipàtica”.
