Ja som a Nadal. Dies de trobades, de llums als carrers i de nadales. I n’hi ha una que, inevitablement, ve al cap quan pensem en la situació política de Sant Cugat: Fum, fum, fum. Perquè si la nadala diu “el vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum”, a la nostra ciutat portem des del 2023 amb fum, fum i més fum.
El govern de Junts i ERC s’ha especialitzat en grans anuncis que no porten enlloc. En projectes presentats a bombo i platerets que acaben dissolent-se amb el pas del temps. Molta imatge, molt relat, molts titulars… però ben pocs resultats tangibles per a la ciutadania.
Sant Cugat s’ha omplert de renders espectaculars i de cartells anunciant futures meravelles que mai no arriben. L’Escola La Mirada continua sent una promesa eterna. Els nous jutjats, anunciats amb solemnitat, trigaran molt a ser una realitat. I el suposat nou barri de Can Sant Joan, presentat com un gran projecte de ciutat, ha quedat, de moment, en el no-res. Fum, fum, fum.
Aquest és el model: anunciar abans de tenir les coses lligades, vendre expectatives sense calendari ni garanties, i confiar que la comunicació substitueixi la gestió. Però una ciutat no es governa amb infografies ni amb notes de premsa. Es governa amb planificació, rigor i compromís amb allò que s’anuncia.
El problema no és només la manca de resultats, sinó el desgast que això genera. La ciutadania acaba cansada i amb la sensació que se li promet molt, però se’n compleix poc. I això és especialment greu en àmbits clau com l’educació, els serveis o el planejament urbanístic, que requereixen rigor i visió a llarg termini.
El Nadal hauria de ser un temps per desconnectar, per estar amb la família i amb les persones estimades, per gaudir, compartir i cantar nadales. Però costa molt treure’s del cap aquesta cançó quan penses en com s’està governant Sant Cugat. Perquè mentre uns canten fum, fum, fum, la ciutat necessita menys fum i molta més ambició.
