En els últims mesos, hem assistit amb horror a una de les crisis humanitàries més devastadores dels darrers anys. La Franja de Gaza, amb més de dos milions de persones atrapades en un territori en ruïnes, viu sota un bloqueig implacable i una ofensiva militar que ha deixat ja més de 52.000 persones mortes, entre elles més de 15.000 infants. La situació és d’una gravetat insuportable. L’ONU alerta que centenars de nadons poden morir de fam en els pròxims dies si no es permet l’entrada immediata d’ajuda humanitària.
Davant d’aquesta realitat, moltes institucions i governs del món han començat a reaccionar. Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units – aliats tradicionals d’Israel- han modificat el seu discurs, reconeixent la desproporció de la resposta militar israeliana i reclamant l’obertura de corredors humanitaris. Fins i tot la Fiscalia de la Cort Penal Internacional ha emès ordres d’arrest contra dirigents israelians per possibles crims de guerra. Mentrestant, Sant Cugat calla. Durant aquest mandat, s’han presentat fins a quatre mocions per demanar que l’Ajuntament es pronunciï davant aquesta tragèdia. Cap ha prosperat. La negativa de Junts a acostar posicions i a acceptar una mínima condemna de les vulneracions de drets humans ha fet impossible que el nostre municipi s’alineï, institucionalment, amb la defensa del dret internacional i la pau. És una actitud incomprensible per a una ciutat que històricament s’ha reivindicat com a compromesa amb la justícia global. És per això que al Ple de juny presentem una moció de mínims. No hi ha excuses possibles per rebutjar-la. Condemna els atacs terroristes de Hamàs del 7 d’octubre, reclama l’alliberament d’ostatges, exigeix un alto el foc immediat, denuncia el bloqueig humanitari i dona suport al reconeixement de l’Estat palestí. Uns acords plenament raonables que haurien de poder ser compartits per qualsevol força democràtica del consistori. Sant Cugat no pot continuar indiferent davant el que està passant a Gaza. El silenci no és neutralitat: és complicitat. I la història ens jutjarà per la nostra capacitat -o incapacitat- d’aixecar la veu quan més calia. Des del PSC ho tenim clar: no es pot mirar cap a una altra banda quan es vulneren els drets humans de manera sistemàtica. I no deixarem d’insistir fins que Sant Cugat digui prou, fins que aquesta ciutat es posi del costat de la pau, del dret internacional i de la dignitat humana.
Elena Vila és senadora i portaveu del Grup Municipal Socialista
