La Generalitat i el govern espanyol han acordat una inversió de 926 milions d’euros al Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès per al període 2025-2038. S’espera que l’aportació permeti posar en marxa d’aquí a set anys l’anhelat ALBA II, un accelerador de partícules de quarta generació amb què es vol posicionar la instal·lació al capdavant de la recerca europea. El president Salvador Illa i la ministra Diana Morant han formalitzat la signatura del finançament aquest dimarts a la tarda en un acte qualificat d'”històric”. Illa i Morant han destacat el “gran salt tecnològic” que farà l’equipament de Cerdanyola, des d’on es preveu contribuir en el desenvolupament de nous medicaments i instruments per afrontar el canvi climàtic, entre altres.
L’acte celebrat al Sincrotró ha permès formalitzat una addenda al Conveni de col·laboració ja existent entre la Generalitat i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per tirar endavant el CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró). En concret, al document signat aquest dimarts s’especifica que fins al 2038 la Generalitat aportarà 465 milions d’euros i el Ministeri, 461.
Amb el nou acord de finançament s’actualitzarà l’accelerador de partícules actual -únic a Espanya i un dels més avançats d’Europa- i es construiran noves línies de llum. El gran ‘hit’ de les noves inversions és la posada en marxa d’ALBA II el 2032, una infraestructura des d’on s’aspira a liderar estudis més precisos i ràpids que ampliïn les possibilitats de recerca en l’àmbit científic i industrial.
Diana Morant ha ressaltat que Estat i Generalitat “redoblen” el pressupost i el compromís de l’última dècada per afrontar els pròxims catorze anys amb un projecte “que permetrà observar la matèria com mai per trobar solucions als reptes presents i futurs de la societat”.
Ha augurat que el nou accelerador permetrà, per exemple, investigar la resistència als antibiòtics, afrontar nous tractaments enfront del càncer cerebral o desenvolupar instruments per combatre l’emergència climàtica. “Volem finançar junts un gran salt tecnològic que mantindrà ALBA almenys durant dues dècades més a l’avantguarda de la ciència internacional”, ha remarcat Morant.
La ministra ha recordat que, des que el 2010 es va posar en funcionament el Sincrotró, des de Cerdanyola s’han liderat 3.800 publicacions en revistes científiques, un 40% de les quals encapçalades per Pimes. Amb el nou finançament, es preveu incrementar la plantilla del Sincrotró almenys un 25% els primers sis anys per impulsar, entre altres projectes, la sala blanca d’última generació InnoFab i la iniciativa de salut global Reach One Health.
En la mateixa línia, Salvador Illa, ha ressaltat l’aposta pel “lideratge públic” en projectes com el del Sincrotró “per situar Catalunya entre les 50 regions europees més innovadores”. En aquest sentit, el president ha reivindicat la instal·lació com a exemple de com Europa “ha de prémer l’accelerador” en l’actual reequilibri de les forces geopolítiques per tal de demostrar “autonomia tecnològica”.
Illa ha assegurat que Catalunya concentra un pol de recerca “de referència mundial” i ha defensat que les aportacions públiques “fan que tothom hi surti guanyant”. Segons el president, els 926 milions acordats aquest dimarts “són necessaris per estar a la primera divisió mundial” i ha garantit que tindran un retorn social equivalent a 1,5 euros per cada euro invertit.
“Apostar en innovació és promoure la prosperitat, impulsant el talent de casa i atraient el talent internacional”, ha afegit Illa, que ha celebrat que el futur del Sincrotró permet avançar en la competitivitat empresarial però també en solucions que són d’interès general, ja que afecta àmbits tan diversos com la biomedicina, la nanotecnologia, la química, la física de materials o l’energia.
Al seu torn, la directora d’ALBA, Caterina Biscari, s’ha mostrat visiblement emocionada davant l’acord de finançament per fer possible ALBA II “i tenir els instruments necessaris per realitzar un futur més brillant”. “Prometem que seguiem complint amb les expectatives de la comunitat científica”, ha assegurat.
