El darrer ple municipal va deixar una sensació inquietant: Sant Cugat s’està escorant acceleradament cap a la dreta. I no és només perquè Junts governi i lideri el bipartit. També ho és perquè –qui sap si amb orgull o amb la cua entre les cames– Junts assumeix cada cop més les tesis del PP o de VOX en qüestions tan sensibles com l’habitatge, la seguretat o els drets socials.
Aquest ple ho ha fet evident. Es van aprovar dues mocions que representen un gir claríssim cap a discursos conservadors i punitivistes gràcies a una aliança cada cop menys estranya: Junts, PP i VOX comencen a configurar un bloc polític coherent. Ho hem vist a l’EMD de Valldoreix des de l’inici del mandat, amb una oposició bolcada al boicot i l’infantilisme, i comença a ser una realitat habitual a l’Ajuntament de Sant Cugat. I aquest bloc de dretes avança i es consolida còmodament mentre l’estabilitat del govern la garanteix ERC. El soci menor de l’executiu local, lluny de contrapesar aquesta deriva, fa de crossa dòcil. I si bé és cert que en ambdues mocions ERC hi va votar en contra, la realitat que s’imposa és la polarització i la dretanització del plenari.
Sant Cugat necessita un projecte polític a l’altura de les necessitats de la seva gent, no un govern que vira cap a posicions reaccionàries amb una ERC que, en lloc de frenar, acompanya irremeiablement. Som la segona ciutat catalana més desigual i amb menys població d’entre 25 i 34 anys perquè és impossible emancipar-se aquí. Els preus del lloguer freguen els 1400€ mensuals i plantejar-se una hipoteca surt per més de mig milió d’euros. Necessitem un municipi que defensi el dret a l’habitatge com un pilar irrenunciable i que consideri veïns de ple dret totes les persones que hi viuen, siguin d’on siguin i hagin arribat quan hagin arribat.
El futur de la ciutat no es construeix alimentant pors, sinó garantint drets. No es construeix criminalitzant la pobresa, sinó lluitant contra les condicions que la generen. Si la dreta marca el pas i el govern segueix el ritme, algú haurà de recordar-los que Sant Cugat és més que els seus prejudicis.
