Es va començar la temporada sense objectius. M’explicaré, després d’un altre any amb molts canvis a l’equip, el plantejament era simple: jugar i anar deixant que els partits ens marquessin l’objectiu.
La primera volta va ser una mica decepcionant, sobre tot per les lesions que van treure potencial a l’equip, però lluny de caure en la mediocritat de la taula els jugadors van continuar lluitant a cada entrenament. Cada partit era una final perquè sinó no arribaríem a la següent final. En la lliga més igualada que es pot recordar, fins a 7 equips van tenir opcions fins la penúltima jornada, l’últim matx va ser decisiu. L’equip, líder, va jugar i no li va fallar als aficionats que l’han recolzat. Partidàs i títol. Som de Nacional A. El treball de tres anys ens ha portat aquí. L’emoció es va alliberar el dia que David Masdeu anunciava la seva retirada. Gràcies, gràcies i gràcies al vestidor i a tots els que han col.laborat. Jugadors, afició, directius, amics, dones, fills, premsa, a tots. Ara toca pensar en la nova categoria. Aquesta vegada si sortirem amb un objectiu clar: la permanència, però amb la continuïtat de la gent de la casa. Ells són el nostre futur i ara més que mai s’ha de consolidar. Treballarem més que mai per assolir l’objectiu. Agrair i felicitar públicament als meus jugadors, sense ells no hauria estat possible. Masdeu, Suai, Vela, Richi, Agus, Pau, Enric, Albert, Pol, Carlos, Xavi, Adrià i al cos tècnic, Juan, Chus i Rufino.
