Hi ha llibres que es poden llegir en una tarda, però que acompanyen el lector durant anys. Les novel·les breus són una bona porta d’entrada a la lectura per a qui disposa de poc temps, però també una demostració que la qualitat d’una història no depèn del nombre de pàgines. La llibretera de la Paideia, Laura Moré, proposa als lectors de Cugat Mèdia tres títols que considera imprescindibles: ‘Les gratituds’, de Delphine de Vigan; ‘Adreça desconeguda’, de Kressmann Taylor, i ‘Fue él?’, de Stefan Zweig. Tres històries molt diferents entre elles, però amb un element en comú: la capacitat per deixar petjada en els seus lectors.
‘Les gratituds’, de Delphine de Vigan
Moré assegura que és una d’aquelles novel·les que “perduren en el temps”. Explica la història de la Michka, una dona que ha dedicat la vida a les lletres i que, en els últims anys, pateix afàsia, un trastorn que li dificulta parlar. Durant aquest procés és acompanyada per una jove molt vinculada a ella i per un logopeda, que també intentaran ajudar-la a tancar un episodi del seu passat que ha quedat pendent.
Segons la llibretera, és una novel·la que parla de la importància de les paraules, dels gestos i de la gratitud sincera, amb una sensibilitat que arriba directament al lector. “És molt tendra, molt humana i molt punyent”, assegura. No és estrany que s’hagi convertit en una de les recomanacions habituals de la llibreria i que generés unanimitat entre els participants del seu club de lectura.
‘Adreça desconeguda’, de Kathrine Kressmann Taylor
La segona proposta és una novel·la epistolar publicada el 1938 que, malgrat la seva brevetat, és considerada un clàssic. La història segueix dos amics alemanys que, després d’emigrar als Estats Units acabada la Primera Guerra Mundial, mantenen el contacte per carta quan un d’ells decideix tornar a Alemanya poc abans de l’ascens de Hitler. A mesura que avancen els esdeveniments històrics, també canvia la seva relació, mostrant com la política pot acabar transformant les amistats més sòlides.
Moré destaca especialment la força del format epistolar. Cada carta ocupa només una pàgina, però concentra emocions molt intenses, des de l’afecte fins al ressentiment. Per a la llibretera, és una obra “brutal” que demostra com es pot construir una història colpidora amb molt poques paraules.
‘Fue él?’, de Stefan Zweig
La tercera recomanació s’allunya de la novel·la negra, tot i començar amb un assassinat. A ‘¿Fue él?’, Stefan Zweig utilitza un protagonista poc habitual, un gos, per aprofundir en un dels grans temes de la literatura: la gelosia. La narradora sospita que l’animal és responsable de la mort d’un nadó dels veïns, però l’interès de l’obra no rau tant en el misteri com en la manera com l’autor explora aquesta emoció universal.
Moré considera Zweig “un mestre de l’ànima humana” i destaca la seva capacitat per descriure les emocions. Tot i que l’autor és conegut per altres obres més populars, la llibretera assegura que aquesta petita novel·la mereix ser reivindicada per la seva “profunditat psicològica” i la seva “escriptura magistral”.
