Ara que ja tothom sap que existeix el Twitter, hauríem fer un pas més i parlar de ‘hashtags’, retuits i DMs. Jo aviat farà tres anys que em moc per aquesta xarxa i, més o menys, sé com funciona. I de tot el que he vist al Twitter, vull fer èmfasi en una particularitat: els hashtags.
Si algú encara no sap què és un ‘hashtag’, ja li aclareixo: és una etiqueta que fem servir en els nostres twits o piulades. Aquesta etiqueta s’identifica amb el símbol #, que en música es diu sostingut i en el llenguatge de telefonia mòbil o de les centrals d’alarma en diuen ‘almoadilla’. Doncs això, el hashtag no deixa de ser un tema. Sí, una etiqueta que posem als nostres missatges de fins a 140 caràcters per indicar que estem parlant d’un tema concret. Però la gràcia és que molta puguem parlar del mateix tema, cadascú dient la seva, i en posar el hashtag, es va configurant una mena de corrent de pensament. Seria com un corpus col·lectiu de pensament que ja hagués agradat poder construir els filòsofs o teòlegs clàssics. Quan una etiqueta té èxit, la gent s’hi enganxa i aleshores la idea pot prendre una gran volada per si sola. Tothom s’apunta al carro i el Twitter esdevé una festa. El que era un concepte senzill pot esdevenir en hores un ‘trending topic’ (una mena de tema tendència top tep). Quan un hashtag triomfa, a mi em recorda als estols d’ocells que formen figures pel cel. Centenars o milers d’aus que volen, cadascuna amb un cervell propi, però que totes juntes van conformant un tot. Una idea col·lectiva feta per la suma de petites aportacions dels microblocaires. Recentment hem vist com a Egipte, Tunísia o Líbia es feien servir hashtags per comunicar i informar del que estava passant moment a moment. Internet ens ha permés viure aquestes revolucions d’una manera ‘Live & WorldWide’ (en directe i arreu del món). Us deixo un recull dels hashtgs que més m’agraden i que tinc apuntats a la meva PDA per si vull recórrer a algun d’ells en algun moment. I així em puc afegir a l’estol d’ocells, el banc de peixos, o l’eixam d’abelles del qual formem part, ja que la suma dels nostres petits cervells crea un cervell comunitari molt poderós. MARC MONELLS és cap de Relacions Institucionals de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat
