Hem d’obligar les criatures a fer petons?

En el segon capítol del videopòdcast 'Ni mama ni momo', la pedagoga Cindy Peñalver reflexiona sobre els límits dels adults i dels infants

-->
Enllaç copiat al clipboard

Redacció

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més
02/08/26 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Societat

Els infants també tenen dret a posar límits i els adults han d’aprendre a respectar-los. Aquesta és una de les principals idees exposades per la pedagoga Cindy Peñalver en el segon capítol del videopòdcast ‘Ni mama ni momo’. Segons l’experta, situacions aparentment quotidianes com obligar-los a fer petons o abraçades a familiars i coneguts poden transmetre el missatge que les seves necessitats emocionals són menys importants que les expectatives dels adults.

La psicòloga alerta especialment dels efectes de la manipulació emocional, amb frases habituals com “la iaia es posarà trista” o “fes un petó a la Conxita”. Respectar que un infant no vulgui una mostra d’afecte en un moment determinat no significa fomentar la mala educació, sinó ajudar-lo a escoltar el seu cos i a expressar els seus límits de manera respectuosa. Aquest aprenentatge, assegura, és fonamental perquè en l’edat adulta sigui capaç de dir “no” davant de situacions que no desitja sense sentir-se culpable.

Escolta el capítol

Límits que acompanyen

El capítol també aprofundeix en el significat dels límits dins de la criança. Lluny d’entendre’ls com una imposició, l’especialista els defineix com una eina de protecció que ha de combinar fermesa i respecte. Perquè un límit sigui saludable, explica, ha de tenir en compte tres elements: la integritat física i emocional de l’infant, els límits que el mateix infant estableix i els valors de la família. Això implica protegir els nens de situacions que puguin fer-los mal, però també evitar pràctiques com els insults, les comparacions o la invalidació de les seves emocions.

Peñalver insisteix que educar no consisteix a controlar, sinó a acompanyar. En moments de conflicte o desbordament emocional, com una rebequeria o una explosió de ràbia, l’objectiu no ha de ser imposar l’obediència immediata, sinó sostenir la situació, garantir la seguretat de tothom i ajudar l’infant a comprendre què li ha passat quan recuperi la calma. “Els límits cuiden i protegeixen”, resumeix, tot recordant que la criança és un procés lent, comparable a plantar una llavor que necessita temps per créixer.

Respecte bidireccional

Finalment, l’experta destaca que el respecte ha de ser bidireccional. Els límits han de protegir l’infant, però també les necessitats dels adults i de l’entorn. Per això defensa una educació basada en la coherència, el diàleg i la construcció progressiva d’acords, especialment a mesura que els fills creixen. Tal com explicàvem al principi, la pedagoga considera que escoltar i validar els límits dels infants és una de les millors maneres d’ensenyar-los a respectar els dels altres i a construir relacions sanes al llarg de la vida.

Vídeopòdcast ‘Ni mama ni momo’

‘Ni mama ni momo’ és un videopòdcast sobre l’aventura de la maternitat i paternitat. Un espai on acompanyarem els pares i mares que volen fer una criança conscient i respectuosa amb els infants, i també amb ells mateixos. El programa està conduït per Cindy Peñalver, pedagoga especialitzada en criança i acompanyament familiar i mare de dos fills, i Sílvia Ferrer, comunicadora i mare de dues filles.