Hi havia una vegada un govern municipal que reclamava respecte mentre actuava exactament a la inversa. Un govern municipal que parla de transparència i de joc net, però que entrega un pressupost de centenars de pàgines a quarts de dues del dijous anterior a un ple que se celebra dilluns a les nou del matí. I després, quan els grups de l’oposició —que representem milers de santcugatencs— fem un acte de dignitat i abandonem el ple com a protesta, resulta que els culpables som nosaltres.
I aleshores apareix l’alcalde, el senyor Josep Maria Vallès, i sentencia: “Fer un circ no és la manera de fer política”. Una frase que havia de ser un retret, però que acaba descrivint amb una precisió sorprenent la manera com governa Junts amb ERC. El problema és que confon l’escenari: si al ple es va viure un circ, nosaltres no n’érem pas els artistes principals. I, des del màxim respecte a la professió, els pallassos tampoc érem nosaltres.
El senyor Vallès afegeix: “El paper de l’oposició és fer propostes; al ple és on pots parlar i queixar-te amb contundència”. Cert. Però per parlar amb contundència primer cal disposar de temps per llegir-se i analitzar la documentació. Presentar un pressupost d’aquesta magnitud només pocs dies abans d’un ple tan rellevant no és transparència, ni planificació, ni respecte institucional. És una manca de consideració greu cap als regidors i, sobretot, cap a la ciutadania.
En lloc d’una disculpa, però, rebem una lliçó de moral política, d’aquelles que sonen molt bé mentre s’ignora el problema de fons. És curiós: la responsabilitat sempre és dels altres. Mai d’un govern instal·lat en l’autosatisfacció i que confon majoria amb impunitat. L’oposició ha de treballar, debatre i proposar —i ho fem—, però aquest govern té l’obligació de garantir unes condicions democràtiques mínimes perquè això sigui possible. I, malauradament, en aquest cas, no ha estat així.
Abandonar el ple no va ser cap espectacle. Va ser un límit. Un “prou”. Una manera de dir que no acceptarem que un govern que presumeix de diàleg tracti així l’oposició, i per extensió, els veïns que representem. Perquè el respecte institucional no s’exigeix; s’exerceix.
Si a algú li va semblar un circ, potser és perquè el guió, l’escenografia i els equilibris no eren nostres. I quan el govern municipal decideixi abandonar la improvisació i assumir que la política seriosa exigeix rigor i serietat, ens hi trobarà —com sempre— treballant i defensant Sant Cugat.
Però per començar, cal una cosa molt senzilla: respecte. I no confondre els rols.
Perquè nosaltres no vam venir a fer riure. Vam venir a fer la feina que ens van encarregar els ciutadans. I, malgrat tot, la continuarem fent.
