Molt abans que Woody Allen mostrés al món a través de les seves pel·lícules el perfil dels hipocondríacs n’hi va haver un de molt cèlebre, és deia Molière. El pobre home va morir com aquell qui diu dalt de l’escenari, sense auxili ni humà ni diví, representant el paper ‘d’Argan’, el mateix personatge que diumenge va cobrar vida al Teatre-Auditori davant una només que discreta afluència de públic familiar, en l’adaptació de la cèlebre obra de Jean Baptiste Poquelin ‘El malalt imaginari’ a càrrec de la Companyia lleidatana Festuc Teatre.
Sens dubte els metges i la medicina són un tema molt escaient pels nens, i molt seriós! Qui de nosaltres quan érem petits no ha sentit aversió a prendre’s un xarop, pànic a que et posin una injecció o ha patit malsons davant la imminent visita al metge. Ja sabem que el riure és una bona teràpia i riure una bona estona de les falses malalties d’Argan, del tal doctor Purgon que tot ho arregla a base de lavatives, o del fill del Doctor Diafoirus, l’encarcarat promès d’Angélique, la filla d’Argan, pot resultar més saludable que moltes medicines. A la representació de diumenge el tema va estar servit amb gràcia: combinant el fil argumental de l’obra de Molière amb actualitzacions, simplificant i adaptant diàlegs i eliminant personatges superflus, i buscant la constant complicitat del públic infantil i familiar. L’èxit i la diversió va estar assegurada durant una hora. Tres actors dalt de l’escenari: André de Samoreira (Argan), i Pere Pàmpols i Begonya Ferrer, interpretant tots els papers de l’auca (simulant ser els tècnics de l’espectacle que han d’interpretar tots els personatges un cop començada la representació, sense que hagi pogut arribar la resta de la companyia). Van desfilant davant el públic: Toinette, la expeditiva criada del malalt imaginari; Béline, la interessada muller; Angélique, la filla; Cléante, l’estimat d’Angélique; i Thomas Diafoirus, el promès imposat (aquest interpretat per un esforçat i improvisat pare de criatura cercat a la platea). Uns personatges i un conjunt d’escenes i situacions que propicien l’embolic i la diversió, interpretades pels actors amb una bona gestualitat, amb sentit de l’humor i buscant la complicitat del públic infantil. En definitiva un espectacle amb ritme, un ‘divertimento’, i un bon exemple de com adaptar els clàssics a un públic familiar, tot respectant-ne l’esperit i la lletra. La programació de La Xarxa continuarà el 23 de novembre amb l’espectacle ‘Corda i Descorda’. Coneixent les habilitats del Pere Bardagí com a músic i del Paco Mir com a home de teatre, la diversió pot tornar a estar servida. Dolors Vilarasau FITXA TÈCNICA EL MALALT IMAGINARI de Molière. Versió Festuc Teatre Intèrprets: Begonya Ferrer, André de Samoreira, Pere Pàmpols Direcció: Eduard Muntada Producció: Ingrid Teixidó/Festuc Teatre La Xarxa – Programació familiar del Teatre-Auditori TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT Diumenge, 9 de novembre de 2008
