Hi ha notícies que et fan recuperar una mica la fe en el món. I la que arriba des d’Eslovènia n’és una. El passat mes d’agost, aquest país va aprovar una reforma valenta i molt necessària de la seva Llei de Protecció Animal. No són només paraules boniques: són accions concretes que milloraran la vida de milions d’animals.
A partir del 2029, les gallines ponedores deixaran de viure tancades en gàbies, condemnades a no moure’s mai. El 2026, acabarà la castració de porcs sense anestèsia, una pràctica molt dolorosa i cruel que, malauradament, encara es permet en molts llocs. Però això no és tot: també es prohibeix mantenir gossos en gàbies dins de les llars i regalar animals com si fossin objectes, una de les principals causes d’abandonament.
Una altra mesura clau és la creació d’un registre de persones que no poden tenir ni criar animals, per evitar que qui ja ha maltractat pugui tornar-ho a fer. A més, Eslovènia comença a caminar cap a una Llista Positiva d’espècies salvatges, per controlar la tinença d’animals exòtics i protegir la biodiversitat.
I aquí no acaba tot: s’han reforçat els controls, augmentat les sancions i s’han millorat les condicions als refugis. Tot això és fruit de la pressió ciutadana i de la feina de moltes organitzacions compromeses amb els drets dels animals. Gràcies a elles, avui hi ha una mica menys de patiment al món.
Celebrem aquestes mesures i no podem evitar fer-nos una pregunta: si Eslovènia pot fer-ho, per què la resta de països no? Quant de temps haurem d’esperar perquè el respecte pels animals sigui una prioritat real?
Els animals no poden parlar, però nosaltres sí. I és responsabilitat nostra fer-ho per ells.
