Sant Cugat és una vila oberta, una ciutat pròspera amb una llarga tradició d’acollida. Aquí hi vivim gent d’arreu que treballem, que paguem impostos, portem els fills a l’escola i contribuïm a fer millor el municipi. Sant Cugat ens enorgulleix i en som els seus defensors. Precisament per això, apostem per un fort control institucional de la immigració. Volem tenir la certesa que és una integració profitosa tant pels qui arriben com pels qui els acollim. Defensem que sigui un procés reglat i regulat que promogui les nostres tradicions i costums i preservi la convivència, la seguretat i la qualitat de vida que caracteritzen la nostra ciutat.
És evident que el problema no és el fenomen migratori en si mateix. El problema és l’arribada massiva, desordenada, sense planificació prèvia de la gestió dels recursos locals, i sense límits de cap mena, gestionada des de la candidesa, des del bonisme i sense exigir deures ni responsabilitats als qui arriben.
Per nosaltres, conviure implica acceptar, assimilar i seguir unes normes clares, socials i polítiques que garanteixin seguretat als carrers, respecte pels espais i mobiliari públics i civisme.
Insistim: el nostre grup polític ha entrat a les institucions per assegurar a la població que vetllarem perquè qui vingui a viure aquí tingui drets però també deures ineludibles. I el primer deure és respectar la llei. Quan una persona de fora —sigui d’on sigui, i tingui l’origen ètnic, cultural o social que tingui— delinqueix, trenca aquest “contracte bàsic de convivència” que proposem i, per tant, ens legitima per no complir tampoc la nostra part. En aquests casos, per nosaltres, caldrà establir el marc legal i els mecanismes necessaris perquè l’estat retorni al seu país d’origen tots els delinqüents estrangers. Cada intern penitenciari costa a l’estat entre 25.000 i 30.000 euros l’any. Aquests diners surten de tots nosaltres, també dels veïns de Sant Cugat. I mentre es destinen recursos a mantenir delinqüents estrangers a la presó ens diuen que no hi ha prou diners pels problemes que ens afecten a tots. Els municipis patim mancances en serveis socials, trobem a faltar recursos materials i humans per la nostra policia local, tenim voreres i asfaltats en mal estat, ens trobem amb la ciutat més bruta i deixada.
Acceptar que “tot s’hi val” no és just, especialment amb les persones que han arribat a Sant Cugat des d’altres països i que compleixen les normes i que també pateixen les conseqüències de la delinqüència i de la degradació de l’espai públic. Per això, posar a tothom al mateix sac no és just i no distingir entre qui compleix la llei i qui delinqueix no és ni integració, ni solidaritat, sinó que és abandonar els primers i promoure la impunitat de trinxeraires i delinqüents.
Un Ajuntament responsable no pot limitar-se a proclamar valors de manual marxista ranci ni a gastar recursos en aspectes purament ideològics de cara a la galeria; hem de ser prou valents per defensar l’ordre, la seguretat, el civisme i la convivència; i això implica parlar clar, encara que sigui incòmode i no preocupar-se de certes etiquetes que ens posen de manera malintencionada i maliciosa, benvingudes siguin perquè un dia seran medalles a la defensa d’allò que estimem.
Orgullosament diferents i orgullosament nostrats.
