Quan l’actual govern es va comprometre a arribar als 100 agents de policia local durant el seu mandat, no s’imaginava que el baix nivell dels aspirants dificultaria assolir l’objectiu. Aproximadament el 15% de les places ofertades els últims anys han quedat vacants perquè no hi ha hagut prou candidats que superessin les proves d’accés. Segons ha explicat a Cugat Mèdia l’inspector en cap de la Policia Local de Sant Cugat, Josep Maria Escarré, a gener de 2026 el cos policial comptava exactament amb 90 agents, una xifra que també es veurà afectada per properes jubilacions.
En contra del que es podria esperar, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Bernat Picornell, valora positivament aquest endarreriment en l’assoliment dels 100 agents de policia local. “No arribem al centenar perquè aspirem a tenir un molt bon nivell dels agents; som molt exigents a l’hora de tenir els millors de cada promoció“, ha explicat a Cugat Mèdia.
“Molta oferta i poca pedrera”
A banda d’aquesta cerca de l’excel·lència, l’inspector també ha posat sobre la taula una dificultat estructural compartida amb la resta de cossos policials de Catalunya: hi ha molta oferta de places i poca gent que vulgui o pugui accedir a la professió. Entre Mossos d’Esquadra i policies locals, cada any s’ofereixen prop de 2.000 places policials. Per això, molts dels aspirants més ben preparats no finalitzen totes les fases si finalment són seleccionats per formar part d’un altre cos.
Filtratge per fases
El procés de selecció està format per una prova de cultura general i coneixements, una prova psicotècnica, una prova física i una prova de competències que inclou una revisió mèdica. Els candidats que superen aquest procés, fan una formació que dura aproximadament un curs lectiu i després han de superar un període de pràctiques d’un any.
La prova de cultura general i coneixements inclou preguntes “a un nivell molt bàsic”, segons Escarré, sobre Sant Cugat i Catalunya, i coneixements teòrics sobre la funció policial. Aproximadament el 50% dels candidats no supera aquesta primera fase.
Pel que fa a l’apartat psicotècnic, aquest inclou un test de personalitat i un test per detectar patologies. En aquesta fase, acostumen a caure, un altre cop, la meitat dels candidats. No obstant això, Escarré alerta que amb l’aparició de la intel·ligència artificial, moltes persones es preparen per superar les proves psicotècniques. “Tu pots enganyar en un examen, però després tornes a ser la mateixa persona d’abans”, comenta. En aquest sentit, l’inspector afirma que no és el mateix enganyar en un test que a un tribunal, de manera que, un cop arriben a l’entrevista personal, aquestes persones acostumen caure pel seu propi pes.
La prova física no és, precisament, un coll d’ampolla; normalment només elimina un 10% dels aspirants. “Mentre no hi hagi un defecte físic que impedeixi el desenvolupament de la tasca policial, no hi ha problema”, explica Escarré.
Finalment, a la prova de competències és on l’Ajuntament de Sant Cugat pot ser més exigent. D’entrada, el consistori té aprovat un perfil competencial específic que inclou 11 trets clau, entre els quals destaquen el control emocional, la capacitat de comunicació, la vocació de servei i orientació a la ciutadania i la gestió de l’estrès. Tot plegat s’avalua mitjançant una entrevista personal dirigida per un tribunal. Habitualment en aquesta fase cauen tres quartes parts dels aspirants, de manera que, sovint, no s’arriba a tenir tants aspirants aptes com places ofertades.
“Volem els millors”
Tant l’inspector en cap com el tinent d’alcaldia de Seguretat coincideixen en què “és molt important tenir els millors”. Picornell remarca que els agents són “el primer que es troba la gent a peu de carrer davant de casa”. Per la seva banda, Escarré fa referència al poder coercitiu del cos. “Un policia és l’única persona legitimada a fer ús de la força”, recorda, “i per això ens hem d’assegurar que siguin persones molt ben equilibrades, molt centrades i que tinguin clar quina és la seva responsabilitat”.
