Moltes vegades s’associa la inversió als grans patrimonis, però la realitat és que no cal disposar de grans quantitats de diners per fer rendir els estalvis. Així ho defensa Lluís Basart, advocat i soci d’Auren Legal i professor col·laborador del màster universitari de Fiscalitat de la UOC, que assegura que qualsevol persona amb una petita quantitat estalviada pot buscar fórmules per obtenir rendibilitat i evitar que els diners perdin valor amb el pas del temps.
Segons Basart, mantenir els estalvis en un compte corrent és una de les opcions menys rendibles. Tot i que els diners continuen sent-hi, la inflació redueix progressivament el seu poder adquisitiu. Per això recomana plantejar-se alternatives que permetin obtenir algun rendiment, sempre adaptades a les necessitats i circumstàncies de cada inversor.
Abans de decidir en què invertir, l’expert considera imprescindible conèixer el perfil de risc de cadascú. La relació és clara: a més risc, més possibilitats d’obtenir una rendibilitat elevada, però també més opcions de perdre part o la totalitat dels diners invertits. Les entitats financeres estan obligades a avaluar aquest perfil i acostumen a classificar-lo en diferents nivells, des dels més prudents fins als més agosarats amb una escala de l’1 al 6.
Les opcions d’inversió són diverses. Entre les més habituals hi ha els fons d’inversió, les accions, el deute públic o els plans de pensions. També existeixen alternatives vinculades al sector immobiliari, com la compra d’habitatges o places d’aparcament per destinar-los al lloguer. Per als perfils més arriscats, hi ha productes com les criptomonedes o la participació en empreses emergents, les anomenades start-ups.
Basart adverteix, però, que no n’hi ha prou amb fixar-se en la rendibilitat potencial. Les comissions de gestió poden reduir significativament els guanys, especialment en inversions conservadores. També recomana tenir presents altres factors com la liquiditat (la facilitat per recuperar els diners si cal), la sostenibilitat dels projectes on s’inverteix i la diversificació de les inversions per reduir riscos.
Un altre dels errors més freqüents és deixar-se arrossegar per les modes. L’expert posa com a exemple l’interès que desperten alguns actius com les criptomonedes. “No perquè tothom ho faci ha de ser una bona decisió”, defensa. En aquest sentit, considera important actuar amb criteri propi i, si la quantitat invertida és significativa, buscar assessorament professional.
Més enllà de la inversió en si mateixa, la fiscalitat també té un paper important. Els beneficis obtinguts tributen a l’IRPF amb tipus que van del 19% al 30%, en funció de l’import dels guanys. Tot i això, Basart insisteix que els impostos no haurien de determinar l’estratègia inversora. “Primer és la voluntat d’invertir; després ja buscarem la millor manera d’optimitzar la fiscalitat”, assenyala.
Entre els consells, l’expert destaca la necessitat d’ajustar les inversions al perfil de risc de cada persona, mantenir un cert equilibri entre seguretat i rendibilitat i no concentrar tots els recursos en un únic producte. En resum, fer allò que diu la frase feta: “no posar tots els ous al mateix cistell”.
