El centre de Dexeus Dona ubicat a l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat participa en una investigació que podria contribuir a millorar la detecció precoç de la preeclàmpsia, una de les complicacions més greus de l’embaràs. L’estudi conclou que alguns embarassos aconseguits mitjançant fecundació in vitro poden presentar valors que fan infravalorar el risc real de desenvolupar aquesta patologia i planteja revisar els algoritmes de cribratge per adaptar-los a aquesta realitat.
La recerca, liderada per la responsable d’R+D del Servei de Reproducció Assistida de Dexeus Dona, la doctora Valeria Donno, ha analitzat prop de 27.500 gestacions, tant espontànies com aconseguides mitjançant tècniques de reproducció assistida. Els resultats mostren que alguns embarassos obtinguts amb transferència d’embrions congelats i tractament hormonal substitutiu presenten una resistència vascular uterina inferior a la de la resta d’embarassos. Tot i que aquest indicador acostuma a associar-se a un menor risc de preeclàmpsia, aquests casos registren, paradoxalment, una incidència més elevada de la malaltia.
Entrevista íntegra a la Dra. Valeria Donno
“La preeclàmpsia és un trastorn que es pot desenvolupar durant l’embaràs i que comença amb un augment de la tensió arterial, però que després pot comportar complicacions tant per a la mare com per al fetus”, explica Donno. La investigadora recorda que es tracta de la segona causa de mortalitat materna al món i que cada any provoca més de 70.000 morts de dones embarassades i més de mig milió de morts perinatals. “Les xifres ja ens indiquen que l’impacte d’aquesta malaltia és molt sever”, afirma.
A diferència d’altres complicacions de l’embaràs, la preeclàmpsia no té un tractament específic. “No tenim un tractament per aturar la preeclàmpsia que no sigui el part”, assenyala Donno. Per aquest motiu, la detecció precoç és clau. Actualment, totes les embarassades se sotmeten durant el primer trimestre a un cribratge que combina dades ecogràfiques, antecedents mèdics i diversos biomarcadors per calcular el risc de desenvolupar la malaltia.
Aquest sistema permet identificar els embarassos d’alt risc i aplicar mesures preventives. “Encara que no existeixi un tractament, sí que podem fer profilaxi amb aspirina durant l’embaràs, i això permet reduir fins a un 62% els casos de preeclàmpsia precoç, que és la que més ens preocupa”, destaca la investigadora.
L’estudi posa el focus en un dels biomarcadors que s’utilitzen en aquest cribratge: la resistència vascular de les artèries uterines. En els embarassos analitzats, els investigadors han detectat que aquest marcador pot aparèixer alterat després d’alguns tractaments de fecundació in vitro, oferint una falsa sensació de baix risc. “Tot apunta que en aquests embarassos el mecanisme de desenvolupament de la preeclàmpsia podria ser diferent”, explica Donno. La principal hipòtesi és que els estrògens administrats durant la preparació endometrial tinguin un paper determinant.
Segons la investigadora, la troballa no implica modificar el seguiment habitual de les embarassades, sinó perfeccionar el càlcul del risc. “No és un canvi en el seguiment de l’embaràs, sinó en la manera com es calcula el risc. El professional només ha d’indicar si l’embaràs és espontani o prové d’una tècnica de reproducció assistida perquè l’algoritme faci un càlcul més precís”, explica.
La necessitat d’actualitzar aquests protocols també respon als canvis demogràfics dels últims anys. Actualment, aproximadament un 10% dels embarassos a Espanya s’aconsegueixen mitjançant tècniques de reproducció assistida, una xifra que, segons Donno, continuarà augmentant. “És important que els algoritmes tinguin en compte aquesta realitat perquè la mesura del risc sigui la més precisa possible”, afirma.
Els investigadors treballen ara en un estudi prospectiu que permeti confirmar aquests resultats i continuar perfeccionant les eines de detecció precoç. Mentrestant, la doctora envia un missatge de tranquil·litat a les futures mares: “El risc zero no existeix, però tenim moltes eines per prevenir i tractar les complicacions. Cal confiar en els professionals i també en el fet que la investigació continua avançant per reduir tant la incidència d’aquestes malalties com les seves conseqüències per a mares i nadons”.
