El malestar del col·lectiu mèdic fa mesos que omple carrers, consultes i hospitals. Des de l’octubre passat, els facultatius han protagonitzat 11 jornades de vaga i el sindicat Metges de Catalunya ja n’ha convocat una dotzena per al 17 de juny. Darrere les mobilitzacions hi ha una sensació compartida: el sistema sanitari funciona gràcies al sobreesforç dels professionals i aquest model ha arribat al límit.
Aquesta és una de les conclusions que han compartit quatre metgesses vinculades a Sant Cugat en una tertúlia al programa ‘Faves Comptades’ de Cugat Mèdia: la pediatra del CAP Can Mates Jèssica Ortiz, la ginecòloga Rocío Luna, la psiquiatra Margarida Cleris i la metgessa de família jubilada Àssun Reyes. Tot i discrepar en alguns aspectes de les reivindicacions sindicals, totes quatre coincideixen a assenyalar la sobrecàrrega assistencial, la falta de temps i el deteriorament progressiu de les condicions de treball com algunes de les causes principals del malestar actual.
Escolta-hoTertúlia íntegra amb les metgessesUn sistema que es manté pel sobreesforç dels professionals
La pediatra Jèssica Ortiz considera que la situació actual no és nova, però que els professionals han arribat al seu límit. “El sobreesforç dels professionals ha arribat al límit i ja no podem més”, assegura. Segons la pediatra, les dimensions actuals del sistema sanitari no responen a les necessitats de la població i fa anys que els facultatius assumeixen una càrrega de treball que hauria requerit canvis estructurals.
Una visió compartida per la ginecòloga Rocío Luna, que assegura que moltes de les necessitats assistencials es cobreixen gràcies a l’esforç dels professionals. “Jo no soc capaç de fer la feina que em donen en una setmana, és absolutament impossible”, afirma.
La falta de temps repercuteix en l’atenció als pacients
Una de les principals preocupacions de les metgesses és l’impacte que aquesta situació té sobre la qualitat assistencial. Ortiz explica que moltes visites a l’atenció primària continuen programant-se en franges de deu minuts, un temps que considera insuficient per abordar determinades problemàtiques. “Tu no pots atendre un pacient que et ve amb un problema d’autolesions en 10 minuts. No pots fer un bon consell nutricional amb una família en 10 minuts”, lamenta.
La pediatra recorda que aquests temps sovint són encara menors a causa de les urgències sobrevingudes o les consultes entre professionals. Tot plegat obliga els facultatius a treballar “a contrarellotge” i dificulta mantenir els estàndards de qualitat que voldrien oferir.
Des de l’àmbit hospitalari, Rocío Luna descriu una situació similar. La ginecòloga explica que, a més de les visites, ha de gestionar proves diagnòstiques, programar intervencions quirúrgiques, revisar resultats i fer seguiments. “A una pacient se li ha de demanar una prova, revisar-la, programar el quiròfan i preparar una cirurgia. I jo tot això tinc zero minuts per fer-ho. Zero”, denuncia.
La medicina no pot ocupar les 24 hores del dia
La sobrecàrrega també té conseqüències sobre el benestar emocional dels professionals. La psiquiatra Margarida Cleris assegura que durant anys s’han normalitzat situacions que no haurien de ser habituals, com allargar jornades, fer feina administrativa fora d’horari o assumir responsabilitats més enllà de la jornada laboral.
Per això reivindica que els professionals sanitaris també tenen dret a disposar de temps personal. “Necessitem reconèixer que els metges tenen una altra vida i no pensar que estem obligats a ser metges 24/7”, defensa.
Cleris també interpreta les mobilitzacions dels darrers mesos com un senyal que el col·lectiu ha decidit deixar de normalitzar aquesta situació. “Està bé que la gent prengui el carrer perquè vol dir que vol algun canvi”, assegura.
“Una altra sanitat és possible”
La metgessa de família jubilada Àssun Reyes aporta la perspectiva de qui ha vist evolucionar el sistema sanitari durant dècades. Segons explica, molts professionals que s’han incorporat recentment al sistema no han conegut una altra manera de treballar. “La gent jove que s’ha incorporat ara pensa que això és treballar en un CAP. I s’ha perdut tot”, lamenta.
Reyes recorda una atenció primària amb més espais de coordinació, més autonomia professional i més continuïtat assistencial. Per això defensa que el deteriorament actual no és inevitable. “Una altra sanitat és possible. És que és possible”, afirma.
La metgessa jubilada també considera que tant els professionals com la ciutadania han acabat acceptant progressivament situacions que anys enrere haurien estat excepcionals.
Una nova vaga el 17 de juny
Aquest malestar és el que ha portat el col·lectiu mèdic a encadenar onze jornades de vaga des de l’octubre passat. El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una nova aturada per al 17 de juny i manté activa la campanya “Ni un minut més”, amb la qual insta els facultatius a no assumir activitat assistencial fora de les seves obligacions ordinàries.
Més enllà del debat sobre l’Estatut Marc o la negociació de les condicions laborals, les quatre participants coincideixen en una idea: el sistema sanitari necessita canvis estructurals per garantir una atenció de qualitat tant per als professionals com per als pacients.
