Des de ben petit, a Joan Anton Català l’han fascinat l’espai i l’univers. Recorda que la seva mare sempre li explicava que, amb 9 anys, es va construir el seu primer telescopi, una andròmina amb la qual mirava els estels. El nen d’aleshores, en un moment determinat, va entendre que “allò que fa pampallugues al cel, els estels, són sols i, per tant, tenen planetes”, i la idea que hi pogués haver vida allà fora el va captivar de seguida.
Aquesta és l’arrel que ha fet que hagi dedicat la seva vida a la divulgació científica, i ho ha fet tant a través dels mitjans de comunicació com també a través de la publicació de més d’una desena de llibres. L’últim, el que presenta aquest 2026, ‘L’eclipsi del segle’. Aquesta nova publicació parla d’un dels fenòmens que tindran lloc aquest any a casa nostra, l’eclipsi solar total del 12 d’agost. Vol ser, d’alguna manera, una “guia pràctica per a la gent perquè pugui preparar i planificar on s’ha de veure l’eclipsi, què hem de veure, com l’hem de veure de manera segura i com fotografiar-lo”. La totalitat de l’eclipsi es podrà veure a Tarragona, ciutat a la qual Català està ajudant per tal de preparar i promoure aquest esdeveniment tan rellevant.
Per a l’astrofísic, el fet que aquest fenomen passi a casa nostra és un regal: “Ens ha tocat la grossa. Eclipsis totals de sol n’hi ha dos cada any al món, però són de molt difícil accés, perquè els eclipsis solars tenen recorreguts que són molt prims, no són molt amples, i t’has de traslladar, per poder veure’n la seva totalitat, a llocs de la Terra com per exemple enmig de l’oceà Pacífic o a l’Antàrtida. Però aquest cop l’eclipsi és aquí a casa, i és un regal que en puguem gaudir sense moure’ns”. Segons explica, es preveu que Espanya rebi 10 milions de visitants per veure aquest eclipsi, i considera que és una bona oportunitat per promoure el territori tarragoní, ja que moltes vegades, quan es parla a nivell català, el sud acostuma a quedar en un segon pla.
Del Big Bang a la vida a Mart
Al llarg de la història s’han dut a terme molts descobriments i s’han assolit moltes fites dins l’àmbit espacial, però per a Joan Anton Català, un dels més rellevants, pel que ha significat, ha estat el fet de descobrir que l’univers no era etern, sinó que va tenir un naixement. Aquest el situem fa 13.800 milions d’anys i l’emmarquem en el que s’ha denominat la teoria del Big Bang.
A dia d’avui, diu Català, l’univers encara s’està expandint, i cada cop ho fa més de pressa. De la mateixa manera, a aquest fet hi va lligat, segons l’astrofísic, un gran misteri, saber si en algun moment pararà d’expandir-se o si es reduirà: “No tenim una resposta, tot i que, amb el coneixement que avui tenim, tot sembla indicar que l’Univers es troba desbocat. Això significaria, per tant, una expansió eterna i un univers desolat, buit, la vida desapareixerà d’aquest Univers. Que ningú s’espanti, estem parlant d’aquí a bilions d’anys, però com que tampoc sabem qui està bufant el globus, com que tampoc sabem com funciona, qui sap si aquesta energia fosca podria canviar d’opinió en algun moment, deixar d’expandir l’Univers i que es tornés a col·lapsar com si rebobinéssim el temps”.
Aquest i d’altres són fenòmens i descobriments que ja han passat, però Català també posa el focus en els que estan per venir. Un d’ells, l’habitabilitat del planeta Mart, una fita que ja veuran les noves generacions: “Si no és a finals de segle serà a començaments del vinent, però tindrem llocs permanentment habitats a Mart i humans que hauran nascut a l’espai. Això seran marcians, i haurem convertit la nostra espècie, l’homo sapiens, que fa 300.000 anys vam néixer a Àfrica, en una espècie interplanetària”. L’astrofísic reconeix que pot semblar un argument d’una pel·lícula de ciència-ficció, però defensa que, si fem un exercici de perspectiva històrica, podrem veure que això és “més a prop del que ens sembla”: “Si agafem tota la història de l’homo sapiens, 300.000 anys, ho convertim en un dia, i ara mirem què ha passat durant aquest dia, veurem que les primeres 14 hores i mitja vàrem romandre a Àfrica sense sortir. Fa 27 segons que la penicil·lina començava a curar vida. Fa 15 segons que vàrem anar a la Lluna. I ara fa 25 centèsimes de segon que Internet superava els 4.500 milions d’usuaris. Què no farem a la pròxima dècima de la nostra història? Ni ens podem imaginar com serà el món d’aquí a 40, 50 i 20 anys”.
Ara bé, Català també remarca que, juntament amb aquest descobriment, hi ha d’anar associada una ètica determinada. Considera que aquests avenços en el context espacial no s’haurien de fer en nom de cap país ni de cap empresa: “Com a ciutadà del món, a mi m’agradaria que les Nacions Unides en parlessin molt més, perquè no m’agradaria que cometéssim els mateixos errors a l’espai que hem comès sempre aquí, fer-ho en nom d’un país, d’una empresa, fer-ho en nom del primer món per treure’n benefici, etc. L’univers és patrimoni, hauria de ser un espai obert per a tota la humanitat. Tots hauríem de poder gaudir dels seus beneficis, tant científics com tecnològics”.
Catalunya a l’espai
A Catalunya també ens hem implicat dins l’àmbit espacial. Ara bé, aquesta implicació no ve donada per l’enviament de naus i astronautes, sinó que, del que es tracta, és d’aprofitar els beneficis que es generen allà dalt. Català explica que es vol impulsar un teixit empresarial català que faci aplicacions basades en dades proporcionades pels satèl·lits, que s’utilitzaran per optimitzar serveis i activitats del nostre dia a dia: “Serveis que, per exemple, li permetran a un pagès saber quines parts del seu conreu estan ben regades i quines, en canvi, cal regar. Li permetran a un ramader, no només localitzar el seu ramat, sinó saber l’estat de salut en què es troba i què ha menjat. Permetrà a les administracions públiques gestionar l’accés als espais naturals, controlar com augmenta, malauradament, la desertització, com s’estén pel canvi climàtic, poder també calcular i comprovar com es modifiquen els aforaments dels nostres rius i dels nostres embassaments. Permetrà a les persones en situació de risc de salut controlar les seves constants vitals des de qualsevol lloc, estiguin on estiguin, encara que no tinguin Internet”.
Tot plegat, molts avenços tecnològics produïts gràcies a la investigació d’aquest espai i Univers. Una investigació sobre la qual, de ben segur, Joan Anton Català continuarà divulgant fins que ell mateix deixi d’existir en aquest món.
