El 12 d’agost Catalunya viurà un esdeveniment astronòmic de primer nivell: un eclipsi solar total, una cita que al principat no es repetirà fins al 2180. Per aprofitar al màxim aquest fenomen, l’astrofísic i divulgador santcugatenc Joan Anton Català ha publicat ‘L’eclipsi del segle’ (Cossetània), una guia per saber on, com i quan observar-lo amb seguretat. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’, Català explica les claus per viure aquests pocs instants de foscor, els errors més comuns que cal evitar i com preparar-se per a una jornada que es preveu multitudinària al sud de Catalunya.
Era imprescindible aquesta guia per gaudir de l’eclipsi solar total que viurà Catalunya el 12 d’agost?
La pregunta té una mica de parany: com a autor t’haig de dir que sí, que aquesta guia era d’obligada creació. Parlant més de debò, crec que necessitem guies perquè és un fenomen molt efímer: el moment de la totalitat, quan el Sol queda totalment tapat i es fa de nit, pot durar entre 30 segons i un minut i mig, segons on siguis de la geografia catalana. Per tant, has d’estar preparat per gaudir al màxim d’aquest minut i la millor manera és saber què has de mirar, en què t’has de fixar i, també, planificar des d’on el veuràs i com hi arribaràs. És un fenomen de masses i és molt probable que carreteres i accessos quedin molt bloquejats un 12 d’agost, que coincideix en plena campanya turística.
Tu ja n’has vist un, d’eclipsi total de Sol, va ser el del 2017 als Estats Units. Som afortunats de poder veure un fenomen així des de casa?
Sí, molt. Això no passava des de l’any 1905 i, si et perds aquest eclipsi, hauràs d’esperar fins al 2180, i crec que no hi serem. Cada any hi ha dos eclipsis totals de Sol al món, però com que la Terra és un 70% oceans i els continents sovint estan poc poblats, és molt difícil anar-ne a veure un sense haver de fer grans viatges. Potser passa pel mig del Pacífic, de l’Índic, de l’Antàrtida o pel centre d’Àfrica. En canvi aquest passa a casa nostra: només cal que et moguis al sud del país, per sota de Lleida i Vilanova i la Geltrú, que marcaríen el límit nord. Cap a Tarragona, el nord del País Valencià i les Illes; tot això és zona de totalitat i, per tant, ho tenim molt bé per gaudir-ne.
Què és exactament un eclipsi de Sol i què passarà aquell dia?
Veurem una alineació exacta i afortunadíssima entre el Sol, la Lluna i la Terra, en aquest ordre. Ens hem d’imaginar el Sol, després la Lluna i després la Terra, de manera que el disc de la Lluna oculta el disc del Sol. Dic que és afortunadíssima perquè la Lluna és 400 cops més petita que el Sol, però el Sol serà 400 cops més lluny de la Terra que la Lluna, casualment, i això fa que les seves mides aparents al firmament siguin pràcticament iguals.
Això permet que la Lluna tingui la mida justa per ocultar el Sol, però no massa, de manera que podrem veure la corona solar al voltant, que és magnífica. La Lluna projecta un con d’ombra molt prim sobre la Terra, i per això són fenòmens tan preuats. Aquest cop, el con d’ombra entrarà per la península Ibèrica pel nord, es mourà i entrarà per Aragó i a casa nostra.
Quines precaucions caldrà prendre per veure l’eclipsi amb seguretat?
El primer que hem de tenir clar és que ens hem de protegir els ulls. Cada any hi ha gent al món que perd la vista per mirar el Sol de qualsevol manera. Les lesions a la retina per la lluminositat del Sol són irreversibles. Per tant, calen ulleres homologades: res d’ulleres de sol normals, vidres fumats, radiografies ni invents casolans. Són ulleres molt bàsiques, que poden costar entre dos i cinc euros, i es podran comprar en botigues d’astronomia, moltes òptiques i per internet, sempre mirant que estiguin homologades. A la guia explico exactament quina homologació han de tenir.
Com es viurà, pas a pas, l’eclipsi?
Primer hi haurà una fase parcial, d’aproximadament una hora, en què el disc de la Lluna anirà mossegant el Sol. Durant tota aquesta fase hem de dur les ulleres posades.
Si ens situem a la franja de totalitat, arribarà un moment en què la Lluna s’haurà posat exactament davant del Sol i, de cop, es farà de nit.
Sabrem detectar quan és el moment de la totalitat?
I tant. No és un capvespre gradual, és “pam”: era de dia i, de sobte, és de nit. És una nit especial, amb una llum molt difícil de descriure. Just en aquest moment ens hem de treure les ulleres, perquè si no no veurem res. Ens les traiem i, ara sí, a ull nu, gaudim de l’espectacle: veurem la corona solar, ens emocionarem, notarem que els ocells deixen de cantar i volar, probablement s’aixecarà una mica de vent, baixarà la temperatura de manera sobtada i veurem que les persones ens tornem una mica boges, amb llàgrimes als ulls, perquè és molt, molt bonic.
I què passa quan la Lluna comença a destapar el Sol?
De sobte torna a fer-se de dia, i aquest és el moment de tornar-se a posar les ulleres. Llavors comença la segona parcialitat: la Lluna va “mossegant” cada cop menys el Sol. Aquest procés duraria aproximadament una hora, però no el veurem sencer perquè el Sol s’haurà amagat abans.
Sant Cugat no serà zona de totalitat; què hauran de fer els santcugatencs que es quedin a la ciutat?
Sant Cugat no serà total, però tindrà un 99% llarg de cobertura del Sol. En aquest cas, els santcugatencs no s’haurien de treure en cap moment les ulleres, perquè fins i tot amb només un 1% del Sol descobert la llum continua sent prou intensa per causar lesions.
Que l’eclipsi sigui al capvespre, és un punt a favor o en contra?
Aquí hi ha molt debat i el que jo pensi és molt personal perquè jo només he vist un eclipsi total. En una de les meves conferències vaig conèixer una senyora de Badalona que n’ha vist 17. És la segona persona de l’Estat que n’ha vist més!
Quan el Sol és molt alt, l’efecte de la foscor és molt instantani i potser hi ha menys probabilitat que hi hagi boires a l’horitzó; això juga en contra del nostre eclipsi. En canvi, el fet que el Sol estigui molt baix permetrà integrar a la mirada una imatge d’un Sol eclipsat amb un paisatge: muntanyes, boscos, els edificis de la ciutat, figures humanes en primer pla… i això dona possibilitats fotogràfiques espectaculars.
Veurem igualment una baixada de llum tremenda, perquè això passarà mitja hora abans que el Sol s’amagui, i per tant serà ben de dia. Ara bé, haurem d’anar amb compte amb obstacles i núvols baixos a l’horitzó, que és on podriem patir una mica.
Hi ha indrets millors que d’altres per anar a veure l’eclipsi?
Jo no els diré perquè crec sincerament que seria irresponsable.
Per una qüestió de gentrificació i massificació?
Exacte. Estem davant d’un fenomen de masses i esperem milions de visitants, a més de la gent que ja ve cada any. Les marques turístiques Costa Daurada i Terres de l’Ebre publicades pel Patronat de Turisme de Tarragona van registrar el 2024 uns 21,5 milions de pernoctacions al llarg de l’any, moltes concentrades a l’estiu.
El govern espanyol preveu que vindran 10 milions de visitants addicionals només per l’eclipsi, i Espanya és el segon destí turístic del món; això ja dona una idea de l’impacte. Hi ha molts llocs on anar-lo a veure, la guia en recull molts i també se’n poden trobar per internet, per tant jo prefereixo recomanar planificació.
Com a país, estem preparats per rebre aquest boom de gent i evitar un col·lapse com el que vas viure el 2017 als Estats Units?
Crec que ningú no està realment preparat per això, i no és que ho fem malament nosaltres. Els Estats Units no ho estaven ni el 2017 ni el 2024. És molt difícil, perquè d’entrada no pots tenir previsions molt exactes del que passarà perquè la meteorologia juga un paper determinant els últims dies o hores, i pot provocar moviments massius d’última hora.
En tot cas, la Generalitat s’està preparant?
Afortunadament, la Generalitat hi està treballant de debò des de fa temps, i ho està fent molt bé. Hi ha una comissió interdepartamental on hi ha Protecció Civil, Mossos, Agents Rurals i altres departaments, perquè el 12 d’agost també és època d’incendis i podem trobar-nos que hi hagi plans de risc activats.
S’està treballant perquè els problemes siguin mínims, però hem d’assumir que n’hi haurà. I aquí hi ha un missatge important: no tot ho han de fer els governants; també hi ha una responsabilitat ciutadana.
Caldrà ser responsables en molts sentits.
El món ens estarà mirant: rebrem periodistes i visitants de tot el planeta i sortirem a les notícies d’arreu. Tenim una oportunitat magnífica per donar una imatge bonica de país i, com que jo soc nascut a Tarragona, sé que al sud sovint hi ha la sensació que “tot passa a Barcelona o Girona”. Ara ens ha tocat la grossa, perquè la totalitat es veurà al sud.
Podem ensenyar al món el nostre territori, la cultura, els valors naturals, històrics, enològics i gastronòmics dels nostres pobles. Això implica posar-nos “guapos”, anar a veure l’eclipsi sense malmetre l’entorn, marxar deixant els llocs igual o més nets, no accedir a zones prohibides i fer cas de les autoritats, que fa temps que treballen en aquest pla. No sé què passarà amb els espais naturals ni si es tancaran, però si es decideixen mesures, ens les haurem de saber i complir; no fem el gamberro i acceptem que hi haurà cues i que caldrà preparar-se.
Què recomanes a nivell de logística personal per aquell dia?
No podrem dir “no ho sabíem”, perquè n’haurem parlat molt, per tant cal preveure la logística. Si vas amb criatures al cotxe, porta aigua i menjar, per si de cas; hi ha moltes coses que podem fer com a ciutadans.
Intentem fer un retorn gradual, com una operació tornada: els grans problemes arriben quan acaba l’eclipsi i tothom vol tornar a casa, a l’hotel o al càmping. Si podem quedar-nos una mica més allà on l’hem anat a veure, millor; si podem permetre’ns no tornar immediatament, fantàstic. Serà de nit, conduirem emocionats, cansats, venint d’un eclipsi de Sol, i això no és la millor recepta per tornar, per exemple, a la zona metropolitana de Barcelona.
Aquells dies, els homes i dones del temps tindran molta pressió.
Jo em trec el barret: conec molts meteoròlegs, tinc una relació excel·lent amb ells i sé com és de complicada la feina que fan. Els astrònoms podem dir que una supernova explotarà d’aquí un milió d’anys i ningú ens vindrà a perseguir si ens equivoquem, però ells se la juguen cada dia.
Tots voldrem saber si des de la terrassa de casa, que dona al sud-oest d’un poble determinat, hi haurà núvols a l’horitzó a una hora concreta, i això és impossible de preveure amb tanta precisió. Rebran molta pressió dels ciutadans i també de les institucions, perquè aquesta informació serà clau per gestionar carreteres i mobilitat. Des d’aquí, tot el meu reconeixement a la feina que fan i a la que hauran de fer en una situació de molta pressió.
A la guia també hi dediques un capítol a la fotografia; quins consells donaries als qui vulguin immortalitzar l’eclipsi?
El primer consell l’has dit tu: res com mirar-ho a simple vista, perquè parlem d’un minut, 30 segons o un minut i mig i no té sentit perdre l’espectacle perquè estem barallant-nos amb una càmera. A la guia explico com fer-ho: cal practicar la fotografia setmanes o mesos abans, de manera que puguem controlar la càmera sense mirar-la.
On hem de mirar és al cel: podem usar disparadors automàtics, canviar els paràmetres de la càmera i fer moltes fotos amb diferents configuracions, però sense estar pendents de com es fa cada ajust.
De la mateixa manera que els nostres ulls necessiten filtres, les càmeres també; però és imprescindible treure el filtre durant la totalitat, igual que ens traiem les ulleres. Un error molt típic és haver-se entrenat tant a moure la càmera sense mirar-la que t’oblides de treure el filtre i després les imatges només mostren foscor.
I per a qui no tingui grans càmeres? Val la pena preocupar-se per la foto?
Està molt bé que hi hagi qui vulgui fer fotografia, jo mateix en vaig fer el 2017, però no deixem que això malmeti aquests instants efímers i superemotius de mirar un eclipsi a simple vista. Molta gent no tindrà equips professionals, però hi haurà fotògrafs que en faran imatges meravelloses de documental que després podrem veure. Nosaltres ens quedarem amb el record, que és el més important. I, sobretot, és imprescindible tenir tota la informació, anar preparats, saber què estem veient i fer-ho amb seguretat; la guia parla també d’això, i és un aspecte fonamental.
