Com portes la jubilació? Què en recordes?
La porto força bé i activa, em trobo molt bé amb les activitats que faig. Al cap de cinc anys de jubilar-me, vaig haver de marxar a Extremadura, perquè la meva dona tenia un problema de salut. Ens hi vam passar 10 anys. Jo soc d’Hinojosa del Valle, un petit poblet extremeny d’uns 500 habitants, però quan hi vam tornar, pràcticament ja no hi coneixia ningú: molts havien mort o emigrat fora. Vaig haver de refer totes les activitats que tenia planificades per fer de cara a la jubilació.
I com la vas planificar, aquesta jubilació?
Doncs vam viatjar molt, perquè jo vaig marxar d’Extremadura amb 15 anys, i no en coneixia pràcticament res. En aquella època, els viatges els havies de fer amb burro o amb bicicletes. Llavors, coneixia els pobles del voltant, però el que era la província i part de Càceres, no. Per tant, aquests 10 anys em vaig dedicar a conèixer Extremadura.
I després, decidiu tornar al cap de 10 anys?
Estàvem una mica enyorats, teníem els fills aquí, els nets, i com que teníem la casa aquí, vam tornar. A Extremadura vam estar de lloguer. En venir aquí, vaig tornar a refer tot el que havia deixat.
Deies que vas venir cap aquí, al principi, amb 15 anys. Vas venir l’any 61…
Sí, però va ser de rebot. En un principi havíem d’anar a Mallorca. El meu germà ja treballava allà i els meus pares al 61 havien d’anar cap a l’illa. Però la meva mare tenia una germana vivint aquí a Sant Cugat, i li va dir que vingués aquí per estar juntes, i que aquí hi havia molta feina. El Nadal del 61 vaig venir cap aquí. La meva integració a Sant Cugat va ser ràpida, no vaig tenir cap problema. De seguida vaig començar a anar a classes nocturnes que oferien a l’Escola Azqueta per a nois que estiguessin fora de l’edat de col·legi. Amb 16 anys vaig començar a treballar. Vaig estar 6 o 7 mesos a la construcció, després vaig trobar feina amb un topògraf, també vaig estar un any en un taller i, per descomptat, a la Condiesel, on vaig començar a treballar el 8 de gener del 65. Hi vaig passar gran part de la meva vida laboral, i me n’alegro molt que hagi estat així.
Amb 60 anys t’arriba la proposta de jubilar-te a Condiesel.
No em van obligar, però van jubilar a diverses persones, entre elles, jo. No és que en tingués ganes, però estava una mica cansat, ja que cada cop les maquinàries eren més noves i això m’atabalava una mica. Quan va arribar la proposta jo li vaig dir que féssim números, i quan ho vam tenir, només vaig trigar mitja hora a sortir de l’empresa. I mai he tingut nostàlgia.
Recordes quines van ser les primeres coses que vas fer quan et vas jubilar?
Entrar a Càritas. Hi vaig anar a col·laborar per la campanya de Nadal i ja no me’n van deixar sortir. Van veure com treballava i com començava a organitzar el rebost i els aliments i em van dir que em fitxaven com a responsable del rebost de Càritas. Hi vaig estar fins al 2012, que va ser quan vaig marxar a Extremadura. I, després de 12 anys, vaig tornar.
Quin consell donaries a la gent jove?
Que fossin més respectuosos amb les coses dels altres. Que si s’asseuen en un banc i estan bevent alguna cosa, que ho llencin a les escombraries. Perquè jo acostumo a sortir a les set del matí pel Monestir, amb el gos, i estan tots els bancs plens de gots de Coca-Cola i ampolles per terra, i això no està bé. No costa gaire fer-ho.
