Després de 40 anys a Sant Cugat, l’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) viu un moment de transformació. En aquesta entrevista, el seu gerent, Joan Izquierdo, fa balanç dels darrers anys al capdavant del centre i comparteix les línies mestres que han de marcar el present i el futur de l’hospital: la humanització de l’atenció, la incorporació responsable de la tecnologia i la intel·ligència artificial, el paper clau dels professionals i la voluntat de consolidar-se com a hospital de referència per a Sant Cugat i el territori. Una conversa per entendre cap a on avança l’HUGC i com aquests canvis impacten directament en pacients i professionals.
Quines són les grans línies mestres i la visió que té en aquests moments com a gerent de l’Hospital Universitari General de Catalunya?
Portar un hospital de la mida amb l’historial que té el General no és un repte fàcil, però sí que hi ha unes línies mestres que passen tant sí com no, sempre pel pacient. I amb el pacient com a centre. La medicina està canviant, és un dels sectors que s’ha mantingut més estable, però ara tenim unes transformacions tant dels professionals, com tecnològica, que jo crec que les comencem a fer i és bo que tothom les conegui per saber on estem.
Fa poc més de dos anys que vostè és el gerent de l’hospital. Si hagués de fer balanç d’aquest últim any, què destacaria?
Destacaria sobretot l’equip humà que s’ha format a l’hospital i l’intent que estem fent perquè l’hospital es vagi posicionant com l’hospital de Sant Cugat. Sabem que Sant Cugat és una població que ha arribat als 100.000 habitants, són molts, que té com a hospital de referència Mútua Terrassa, amb qui tenim una bona relació, però també són coneixedors que gran part o una part molt important de la població de Sant Cugat té una doble cobertura i ens usa a nosaltres com a hospital de referència. I hem volgut i estem treballant perquè se’ns vegi com un hospital de la ciutat i volem col·laborar amb això.
Si mirem cap al futur, què s’han proposat per aquest 2026?
Transformar i millorar, això sempre. Això valdria per al 2026, el 2027, el 2028.
Sí que és veritat que ara ja no som únicament l’Hospital General, estem dintre d’un gran grup sanitari i això ens ajuda i ens empeny a fer una sèrie de transformacions, a utilitzar la tecnologia, la intel·ligència artificial per poder facilitar tant l’accés com la qualitat que sempre són el nostre objectiu.
Per tant, hi ha projectes estratègics en marxa o a punt de posar-s’hi.
Sí, totalment. Som coneixedors que estem començant amb una transformació digital important, que som pioners no sols en l’àmbit hospitalari, sinó també inclús dintre del nostre grup, i això a vegades fa que els sistemes que posem no estiguin prou madurs o que hàgim d’aprendre un cop els posem en marxa.
Jo sé que hi ha incidències que a vegades dificulten l’accessibilitat al nostre hospital, però que estem treballant i som els primers interessats a poder-ho solucionar.
Scribe i Lola són dues de les eines que estan implementant a l’hospital. Per a què serveixen?
La intel·ligència artificial forma part d’aquestes eines, però mai pot substituir un criteri mèdic.
És veritat que és una eina molt potent que hem de saber utilitzar i ens ha d’ajudar.
Una de les coses que creiem que té més utilitat és tornar a recuperar la proximitat amb el pacient. Jo recordo començar a fer històries, escrivint en un paper i més o menys podies parlar amb el pacient. Després ens van posar un ordinador, però ja et posaven una pantalla. El sistema Scribe simplement agafa la conversa del pacient, agafa la del metge, l’estructura, la filtra, detecta el que hi ha i fa la història. I això ens permet poder recuperar la mirada del metge, el temps, la proximitat, i jo crec que és bo.
I LOLA?
Moltes vegades anem a urgències, ens diuen el que tenim, i afortunadament, aproximadament un 85-90% dels nostres pacients no els ingressem, a ningú ens agrada ingressar, amb la qual cosa van a casa. I LOLA és un sistema que el que fa és un seguiment a les 24-48 hores de determinades patologies que puguin ser més inestables i revisa com està el pacient.
I quins obstacles s’han trobat a l’hora d’integrar aquestes tecnologies?
Des de problemes purament tècnics fins al factor humà. Gestionar persones és magnífic, però és complicadíssim, i cadascú interpreta la seva professió d’una manera i pot veure un obstacle, llavors la nostra feina és convèncer-los que això no ha de ser un obstacle, sinó una millora tant per ell com pels seus pacients. I aquí estem, és la gestió del canvi.
L’HUGC està treballant en projectes estratègics com el CARE i el HOPE. En què consisteixen?
El CARE està pensat per al pacient fràgil. Amb aquest sistema, el pacient pot decidir fins a quin grau d’intervenció mèdica vol. Crec que el moment de final de vida o el moment de cronicitat s’ha d’afrontar de la forma més humana i també de la forma més informada per al pacient, que té tot el dret a decidir quines mesures vol i quines no.
I el HOPE també té un punt d’humanització, està molt orientat a pacients oncològics. En aquest projecte el que intentem és concentrar en un dia la quantitat més gran de procediments, intentar que en una jornada tinguem analítica, resultats immediats, quimioteràpia, visita, i optimitzar aquests tractaments justament en pacients que no estan en les millors situacions.
Com diria que canvien aquestes iniciatives la manera com s’organitza l’atenció mèdica?
Busquem la proximitat. La tècnica ens ajudarà i, justament amb això, ens facilitarà obrir la porta a uns problemes que tenim com la llista d’espera o la demanda de visites. No podem permetre’ns tenir gent en una llista d’espera.
Quines altres novetats teniu previstes per aquest any a l’hospital?
S’està treballant en ajut diagnòstic en radiologia. Crec que en els pròxims anys hi ha especialitats que canviaran moltíssim, totes aquelles que es basen en la imatge, radiologia, anatomia patològica i en tot això la IA pot ajudar moltíssim al diagnòstic.
Evidentment, sempre necessitarem la veu, els ulls i la mà del professional que ho validin, però en això jo crec que pot ajudar-nos moltíssim.
I com es prepara l’Hospital General per als desafiaments que planteja la digitalització i la medicina personalitzada?
Amb moltes ganes. La veritat és que com a metge i egoistament vivim una etapa apassionant. Crec que la medicina no havia canviat tant potser des que van aparèixer els antibiòtics. Amb un punt de prudència, però amb molta il·lusió i orgullosos de fer-ho en aquesta ciutat.
Quin paper té precisament la formació del personal i l’adaptació tecnològica en tots aquests canvis?
Bàsica. Sí que és veritat que la IA ens ha de ser intuïtiva i facilitadora, però en l’àmbit professional, crec que no sols hem de formar el professional, sinó que també el pacient ha d’estar informat que algunes coses potser les fem diferents, no perquè ens hem tornat bojos, sinó perquè estem en aquest procés de canvi, la finalitat del qual, tot i que el camí a vegades sigui pedregós, és que ell també pugui millorar.
Finalment, quin missatge voldria transmetre, sobretot als pacients, davant d’aquest nou escenari que se’ns planteja?
Comprensió, confiança i un punt de paciència. Crec que l’hospital està molt arrelat, porta quaranta anys, hem viscut moltes coses junts amb aquest entorn de Sant Cugat i del Vallès.
Ens estem transformant amb la intenció d’estar quaranta anys més i de donar la màxima atenció. Quan fem reformes a casa, a ningú li agraden les obres, però el resultat ens agrada a tots.
Nosaltres estem, entenguem-nos, fent una reforma, tenim els paletes, hi ha pols, passen coses, però el resultat, estic convençut, i lluitarem per això, serà bo per a tots.
