Sant Cugat fa anys que transforma la manera de gestionar els espais verds amb un model que prioritza la biodiversitat, l’estalvi d’aigua i la reducció de productes químics. Ara, l’Ajuntament ha impulsat la campanya “Espais més naturals, Sant Cugat saludable” per explicar a la ciutadania per què els parcs i jardins de la ciutat han canviat d’aspecte i quins beneficis comporta. Al magazín ‘Faves comptades’, la cap del Servei de Parcs i Jardins, Joana Astals, ha detallat com es treballa per fer una ciutat més resilient davant la sequera i, alhora, més saludable per a les persones.
Fa anys que Sant Cugat impulsa una manera diferent de gestionar el verd urbà. Per què heu decidit explicar-ho ara amb aquesta campanya?
Principalment perquè ja fa uns anys que hem anat evolucionant amb la gestió dels parcs i jardins. No parlaria tant d’un canvi com d’una evolució. El canvi climàtic, les sequeres o les noves maneres de gestionar ens han anat portant cap aquí. Pensàvem que era important explicar a la ciutadania en què es basa aquesta gestió, com ho fem i per què ho fem. Ens sembla important que s’entengui què és el que hi ha darrere del que la gent veu i viu als parcs i jardins de la ciutat.
Quan parlem d’espais més naturals, de què estem parlant exactament?
Venim d’una jardineria molt més intensiva, amb molt més consum d’aigua, de productes químics i menys reutilització dels residus. També d’una idea de jardí molt basada en el model de jardí anglès. Tot això, amb el canvi climàtic i la voluntat de reduir el consum d’aigua i de químics, ha anat evolucionant cap a un model més natural.
El que busquem és una ciutat on es percebin els canvis de les estacions. Quan arriba la primavera potenciem la flor perquè això afavoreix els pol·linitzadors i tota una sèrie d’insectes útils per al control de plagues. Busquem espais més biodiversos, més resilients, més sostenibles i, en definitiva, més saludables també per a les persones.
Per tant, és un model més adaptat a la realitat climàtica actual.
Sí. El canvi climàtic ens ha obligat a fer canvis importants, començant per la tria de les espècies que plantem. Però no només això. També hi ha hagut decisions molt responsables, com l’eliminació dels herbicides. El 2016 es va aprovar una moció per deixar d’utilitzar-los, i això ens va obligar a gestionar d’una altra manera. L’herbicida que s’utilitzava estava considerat potencialment perjudicial per l’OMS. Tot això també s’ha d’explicar a la ciutadania.
Quins reptes afegits us ha suposat no utilitzar herbicides?
Deixar d’utilitzar productes químics, com a mínim herbicides, va suposar que de cop i volta teníem moltíssima més herba. Als escocells, per exemple, que són els forats dels arbres, no hi fem servir químics. Això suposa que la gestió és una mica més difícil, perquè si abans tiràvem química i de seguida els controlàvem, ara hem de controlar la gestió del verd i la de les herbes. Però no oblidem que l’herba no és brutícia. El fet que hi hagi herbes als escocells ens aporta més biodiversitat.
Per posar-hi xifres, a Sant Cugat tenim 28.000 escocells. Seguint amb els herbicides, eliminar-los també ha estat un benefici per la fauna urbana?
Clar, el fet que hi hagi herbes als escocells aporta biodiversitat. Afavoreix els pol·linitzadors, la fauna útil per controlar plagues i, fins i tot, hi ha estudis que indiquen que la biodiversitat urbana afavoreix el desenvolupament del sistema immunitari de les persones. Ara bé, això no vol dir deixar-ho tot sense gestionar. La gestió hi és, però és més complexa.
Com es troba l’equilibri entre naturalització i manteniment?
Fa anys que hi treballem. El primer any va ser molt difícil perquè no teníem equips preparats per gestionar-ho. A poc a poc hem anat afinant el sistema. La gestió dels escocells és molt manual: es desbrossen i es netegen un per un.
Ara treballem amb equips assignats per zones i amb sistemes georeferenciats que ens permeten conèixer millor els rendiments i millorar la planificació. El que volem és tenir herba i flor, però sense que impedeixi el pas de la gent. Aquest és l’objectiu.
Un altre dels canvis visibles és la reducció de la gespa i la potenciació del prat mediterrani. Com es gestiona?
A Sant Cugat tenim molta zona de prat mediterrani i molt d’aquest prat és sense rec. Antigament es segava contínuament, però fa anys que vam decidir potenciar la flor a la primavera.
El que fem ara és una sega diferenciada. En un mateix parc hi ha zones que es tallen de manera habitual i d’altres que es deixen créixer més. Això permet que hi hagi espais còmodes per passejar o fer esport i altres zones que afavoreixen la biodiversitat, la floració i la producció de llavor.
També ha canviat la manera de controlar les plagues. Què és exactament la gestió integrada de plagues?
Abans, quan hi havia una plaga, s’utilitzava directament un producte químic. Però el químic no només mata la plaga, també elimina la fauna útil que ajuda a controlar-la.
Ara treballem amb gestió integrada de plagues. Tenim una fitopatòloga que fa visites mensuals i primer s’analitza si cal actuar o no. Es promouen mesures preventives i condicions perquè hi hagi depredadors naturals: més flor, més biodiversitat, ocells insectívors, control biològic amb marietes…
L’ús del químic és sempre l’últim recurs i normalment només s’utilitza, no quan la planta ho necessita, sinó quan la plaga genera molèsties importants a la ciutadania. De fet, hem reduït l’ús de químics un 85%.
Un altre gran àmbit és l’aigua. Un 50% de la ciutat funciona amb reg intel·ligent i telegestionat. Com funciona i quin estalvi suposa?
És un sistema molt senzill. Bàsicament, és un sistema que va acompanyat d’una petita estació meteorològica, un pluviòmetre i un anemòmetre, i quan plou un mínim és quan el sistema s’atura. Per ara tenim poques conclusions perquè quan el vam implantar ens va venir la sequera. Ara comencem a analitzar consums i veiem que ens està funcionant, que el reg s’atura quan plou.
Quin marge de millora hi ha encara en la gestió de l’aigua?
Tenim moltes instal·lacions de reg envellides i amb fuites, especialment a Coll Favà i Can Cabassa. Hem redactat un projecte amb una subvenció d’uns 700.000 euros per renovar zones de reg molt deteriorades i posar al dia la infraestructura.
També estem redactant un projecte per reaprofitar aigües freàtiques, com les de la mina de la Rambla del Celler, per regar zones com el parc Ramon Barnils o la mateixa rambla i també estem treballant amb la millora del sistema de bombeig del Parc Central per reaprofitar l’aigua de pou.
Cada vegada tenim temperatures més altes i menys aigua. Com trieu les noves espècies perquè fomentin biodiversitat i siguin més resilients?
Cada any fem campanyes de plantació d’uns 450 arbres i, de fet, ara n’estem plantant més. El que busquem és evitar monocultius d’una sola espècie, com en el cas de les pollancredes, perquè si tens una plaga, se’t moren tots, o quan ve una sequera et quedes sense arbres.
També busquem més varietat d’espècies en una mateixa zona verda, perquè si una no et funciona, d’altres ho faran. Parlem molt amb vivers i amb altres ajuntaments sobre què els funciona i què no, i provem amb espècies que sabem que són més adaptades a un clima no tan continental com el que plantàvem fins ara. Fem proves amb espècies noves, espècies que sabem que a Barcelona funcionen, i venim a provar-les aquí. Bàsicament és prova i error.
Això explica actuacions com la substitució dels pollancres de la Rambla del Celler?
Exacte. Els pollancres són arbres de vida curta i amb molta necessitat d’aigua. Amb l’augment de temperatures estaven patint moltíssim. Entenc que la ciutadania es preocupés quan es van tallar, però penso que el canvi ha estat molt positiu i que ara la rambla ha millorat molt. Són decisions que s’han d’explicar perquè la gent hi confiï.
Quin és ara mateix el gran repte del servei?
Continuar ajustant tots aquests canvis i millorar-los. Trobar espècies més adaptades, millorar la gestió georeferenciada dels parcs i jardins i treballar molt la comunicació.
Volem arribar més a la ciutadania i fer tallers i activitats. També volem avançar en la naturalització d’espais que han quedat envellits, com Coll Favà i Francesc Macià, i posar-los al dia amb aquest enfocament més natural.
Quin missatge final enviaries a la ciutadania?
Que un espai més natural i més biodivers és un espai més sostenible i més saludable. El nostre objectiu és afavorir espais amb més ombra, més arbres i més salut per a les persones.
I també demanaria confiança. És cert que hi ha zones on encara hem de millorar la gestió dels escocells o de les herbes, però estem treballant cada dia perquè aquests espais siguin agradables, accessibles i beneficiosos per a tothom.
