Inauguro aquesta nova secció del diari electrònic Cugat.cat que hem anomenat ‘A cau d’orella’ i que es convertirà en un petit dietari dels periodistes d’aquesta casa, on explicarem en veu baixa algunes històries que mai no escriurem a les nostres notícies. Avui vull parlar dels primers dies de vida d’aquest nou mitjà de comunicació a Internet: la història d’una llarga ‘gestació’ que ha acabat amb un part feliç. La criatura ja camina!
Tots sabem qui és el pare de la criatura. Un ésser humà que, de vegades, sembla biònic. Algú a qui mai no agraïrem prou l’esforç i els sacrificis. Però la segona persona més important en aquest naixement és en Joan Miquel, el nostre entranyable Joanmi, que és la persona amb més paciència que conec. Aquest dies difícils, en què l’estrès i les dificultats tècniques han fet l’agost, en Joanmi s’ha mantingut al peu del canó, fent més hores que un rellotge però sense perdre l’optimisme. Quan el món s’enfonsava i els ordinadors treien fum, apareixia en Joanmi del no-res amb la seva recepta màgica. I nosaltres que no, que no, que això no funciona i això s’ha espatllat. I vinga a repetir: Joanmiiiii!!!! Com si fossim una coral de veus blanques (alguns, no pas jo), sense treva, sense la paciència d’escollir el millor moment. Gràcies, Joanmi, per la teva paciència gairebé exagerada i per no haver-nos engegat de mala manera en més d’una ocasió.
