Segons la Fundació Espanyola del Cor, gairebé el 60% dels espanyols té dos o més factors de risc cardiovascular, com hipertensió, diabetis, sobrepès, sedentarisme o tabaquisme. A més, un de cada quatre pacients amb una afectació cardiovascular tindrà un altre episodi, fet que ressalta la importància del seguiment i també l’acompanyament.
Dr. Balcells comencem per saber quina és la fotografia actual. D’aquestes dades que hem comentat, quina tendència segueixen els casos de cardiopaties?
Estan en alça. Pensa que l’allargament de la supervivència, de l’expectativa, de l’esperança de vida de la població, fa que els factors de risc al llarg dels anys es vagin acumulant i veiem un augment en la incidència i també en la prevalença de la gent amb patologia cardíaca.
Fem un repàs de les principals patologies. Comencem per l’infart de miocardi.
És el més cridaner. És la patologia principal en un servei de cardiologia. Bàsicament, més del 50% dels pacients que tractem han tingut un infart de miocardi. I és una patologia molt cridanera perquè té un impacte sobre la supervivència de qui ho pateix i sobre la qualitat de vida posterior. Sí, sí. La cardiopatia isquèmica, l’infart de miocardi, a Occident és la principal causa de mortalitat de la població.
Quins són els símptomes i quan ens hem de preocupar perquè possiblement patim un infart?
La clínica típica seria un dolor toràcic en la part anterior del pit, retroesternal, a la part del centre del pit. És un dolor que diríem més aviat de tipus opressiu, com si ens premessin, com si algú estigués a sobre prement molt fort.
Aquesta molèstia pot irradiar cap al braç dret, cap al braç esquerre, pot irradiar cap a l’esquena, cap a la mandíbula. Es pot acompanyar del que diem el vegetatisme, una sudoració que pot ser freda, calenta, ganes de vomitar, nàusees -fins i tot podem arribar al vòmit- i és un dolor una miqueta perllongat. Això són símptomes que ens haurien de fer pensar que estem davant d’un possible infart de miocardi.
I una persona pot estar fent infart hores?
El que he explicat ara és la clínica típica, però després hi ha clíniques que no ho són tant, no són tant de llibre. Per exemple, la gent gran pot tenir un malestar, sua o te un mareig, però, en canvi, no té aquell dolor tan típic. Les dones és un col·lectiu que expliquen les molèsties toràciques una mica diferents, no? I això fa que triguin més a consultar. Esperen a casa pensant que “ja em passarà” i al final quan veuen que no ha passat i consulten a l’hospital resulta ser una pacient que potser està fent infart fa 7, 8, 9 hores. I aquí el temps és molt important perquè a mesura que l’infart va avançant sense revascularitzar l’artèria culpable, va necrosant, va podrint part del miocardi, part del cor. Per tant, aquí el temps és molt important.
Com més aviat actuem i més aviat aconseguim restablir el flux sanguini, repermeabilitzar aquesta artèria, que està obstruïda, més miocardi salvarem.
Quin és el tractament?
Hi ha diferents situacions. Quan veiem que l’artèria està totalment obstruïda, això es veu en l’electrocardiograma, es considera una emergència. És una emergència vital i, per tant, el pacient passa a la sala d’intervencionisme coronari, la sala d’hemodinàmica, perquè li farem un cateterisme.
La primera part del cateterisme és per veure com estan totes les artèries i saber a quin tipus de patologia ens enfrontem, i quan detectem l’artèria que està obstruïda, aleshores la tractem. Aspirem, si veiem que hi ha trombe, aspirem aquest trombe i si sota del trombe queda placa, aleshores fiquem el que es diu un esten, que és una malla metàl·lica. Això ajuda a aprofundir l’artèria i que arribi sang on abans, per l’existència del trombe, no podia arribar. I això és el que estava provocant l’infart i que el teixit, després de l’obstrucció, s’estigués necrosant. Aquest és un escenari.
L’altre escenari és el pacient que té un altre tipus d’infart, on el cateterisme no es considera una emergència tan vital, és un cateterisme que podem trigar 24-36 hores, que també acaben fent-se, però el risc vital és inferior. Ho veiem en l’electrocardiograma per altres signes, que ens conviden a pensar que és un altre tipus d’infart.
Però la solució, tot i que és diferida, és la mateixa, és fer un cateterisme i veure quina és l’artèria malalta.
En aquest cas, molt sovint, l’artèria no està del tot obstruïda, sinó que la placa que s’ha complicat va obrint i tancant l’artèria de manera transitòria, va fent episodis de dolor en què l’artèria està oberta i tancada, però també veiem una placa complicada que probablement en aquell moment deixa passar la sang, però que igualment s’ha de tractar amb un esten, amb una malla metàl·lica dintre de la coronària.
Parlem de la insuficiència cardíaca. En què es diferencia de l’infart?
Bé, està íntimament relacionada.
La insuficiència cardíaca, jo tinc companys que diuen que és la gran epidèmia del segle XXI.
Imaginem-nos el cor com si fos un pastís. El dividim en moltes parts i cada infart que té aquell pacient s’acaba menjant un tros de pastís. Cada cop queda menys pastís perquè funcioni, cada cop queda menys múscul.
El cor no deixa de ser un múscul que actua com a bomba fent que la sang vagi a la resta del cos.
Un pacient que ha tingut dos o tres infarts li queda menys miocardi, li queda menys múscul i això, a la llarga, acaba fent una insuficiència cardíaca. Per tant, estan íntimament relacionats l’infart amb la insuficiència cardíaca. Però la insuficiència cardíaca és el final de moltes altres patologies cardiològiques, com poden ser valvulars, miocardiopaties, i arrítmies. És a dir, la insuficiència cardíaca és el final de diferents malalties cardiològiques que acaben aquí.
I en aquest cas els símptomes són similars als de l’infart o hi ha algun altre que identifiqui més la insuficiència?
El cansament i l’ofec. El que nosaltres diem la dispnea o maca d’aire. Un pacient que durant molt de temps ha fet una activitat ordinària i la tolerava perfectament, i en les últimes setmanes, els últims mesos, comença aquella mateixa activitat que abans estava perfectament tolerada, ara diu que s’ofega. Ara diu que no puja a una planta perquè s’ha de parar abans, sigui per dolor, sigui per ofec, sigui perquè té moltes palpitacions. Se li comencen a inflar les cames, a la nit li costa més dormir, s’ha d’incorporar. Això són símptomes.
Un guany de pes en molt poc temps, guanyar un quilo o dos quilos en tres o quatre dies, això no vol dir que hàgim menjat més o menys, això vol dir que estem retenint líquids. I, per tant, hem de pensar que aquest pacient s’està descompensant en forma d’insuficiència cardíaca.
I el tractament per a la insuficiència?
El tractament per a la insuficiència cardíaca aguda serien bàsicament diürètics, és a dir, intentar eliminar tota aquesta acumulació de líquids que el pacient ha anat retenint durant els últims dies, però després hi ha tota una bateria de tractaments d’antihipertensius, contra el colesterol.
Són medicaments que actuen sobre diferents eixos neurohormonals, els famosos iecas, ara2, antagonistes als receptors de l’angiotensina, que actuen sobre diferents eixos neurohormonals que van a poc a poc intentant millorar aquesta funció.
A vegades s’aconsegueix en part, la major part de les vegades no s’aconsegueix tornar a una funció normal, però sí que podem millorar-la.
Parlem de la hipertensió arterial, que també es coneix com a pressió alta
La pressió alta, correcte. És una altra de les epidèmies del segle XXI. Ho veiem moltíssim, moltíssim.
I per això l’estrès és l’espurna, oi?
L’estrès és l’espurna, sí. Molta gent diu: “des que m’he jubilat, em trobo fantàstic! He perdut pes, estic fent més esport que mai, la pressió se m’ha regulat”. Això fa que moltes vegades potser no podem retirar medicaments, però sí que podem baixar dosis.
Llavors, la hipertensió, dels factors de risc cardiovascular clàssics, jo diria que és gairebé el més freqüent en la nostra població.
Cada cop és més freqüent i segurament són els hàbits de vida, l’alimentació … Ens hem acostumat a caminar poc, a fer menys exercici que abans, agafem molt el cotxe … Hi ha una sèrie de condicionants que fan que la hipertensió sigui i és una de les situacions que és més fàcil poder controlar nosaltres mateixos, és a dir, fent una visita al nostre metge de capçalera o anar a la farmàcia. Començar a variar els hàbits de vida seria la base del tractament.
Aquesta hipertensió arterial, un primer pas per fer un infart?
Sí, dintre dels factors de risc cardiovascular clàssics, la hipertensió és un dels més importants. I el tractament i el control de la pressió, sigui per mesures no farmacològiques o mitjançant medicaments, és una de les bases fonamentals per evitar després problemes.
Pensem que aquests factors de risc moltes vegades van associats. El que té hipertensió probablement té un hàbit sedentari, probablement té una mica de sobrepès o una mica d’obesitat. Això fa que amb el temps desenvolupi una mica de colesterol.
És a dir, aquests factors moltes vegades van associats i són factors que són modificables.
I dintre de la tendència a tenir un problema de cor hi ha també una influència genètica. La família, si mon pare, ma mare, el meu germà ha tingut un infart, jo també sé que tinc una predisposició genètica a tenir un problema cardiovascular. Però aquest factor no és modificable. En canvi, els altres factors, és molt important perquè sí que podem influir.
Quins són els hàbits de vida recomanables?
Podem fer esport, podem menjar amb poca sal i menjar productes frescos. Podem intentar no engreixar-nos.
Això sí que depèn de nosaltres. I aquests són els factors de risc que diem modificables. I aquí és on hem d’incidir.
En aquest punt, és important tractar i tractar bé, però també és crucial la prevenció.
La prevenció, l’educació, i sobretot sanitària de la població, saber quins són aquests factors i com podem millorar els nostres hàbits per evitar arribar a situacions que més endavant tinguin una solució més dràstica.
Seguint el repàs arribem a l’arrítmia que també és molt freqüent, oi?
Trobar una arrítmia, no és tan freqüent. La gent et consulta molt per la sensació subjectiva, que són les palpitacions.
Les palpitacions és la sensació subjectiva del batec cardíac, no? I això hi ha molta gent jove que també et consulta, eh?
Que hi hagi palpitacions, que és la sensació subjectiva del batec cardíac, no vol dir sempre que hi hagi patologia. A vegades sí.
Però altres vegades, segons t’expliquen el tipus de palpitació, ja és algun tipus de taquicàrdia que té un tractament. Això són casos no tan freqüents.
Després hi ha una altra arrítmia que sí que és veritat que és molt freqüent en la població gran, que és la fibril·lació auricular.
És quan el cor perd el ritme normal i, en canvi, entra en un ritme absolutament caòtic, descompassat. La hipertensió intervé molt i també intervé molt l’edat. A partir dels setanta anys, pràcticament un 15-20% de la població entrarà en aquest ritme, en la fibril·lació auricular. És quan aquests avis prenen el famós sintrom, però aquesta arrítmia té un perill. Si no anticoagulem, podem formar un coàgul dintre del cor, dintre de l’aurícula, i en un moment donat es pot desprendre. Si es desprèn se’n va cap al cervell, molt sovint, i fa una embòlia.
I quins són els símptomes i el tractament més habitual?
Doncs en el millor dels casos també palpitacions. Però moltes vegades et diré que ho descobrim a la consulta o en el metge de capçalera perquè el pacient ha anat a fer-se una revisió, feia la seva vida normal i li fan un electrocardiograma de rutina i la troballa és una fibril·lació auricular. Per tant, aquí és important també la prevenció i fer-se periòdicament un electrocardiograma
perquè moltes vegades és una arrítmia que el pacient la tolera perfectament, però no sap que la té.
I què ens pot dir de les miocardiopaties i les valvulopaties?
En el cor n’hi ha quatre vàlvules i qualsevol de les quatre pot patir.
Les més habituals són les valvulopaties esquerres, la vàlvula òrtica, la vàlvula mitral.
A la gent gran, les valvulopaties, tant pot ser perquè la vàlvula obri malament, aquí parlaríem d’una estenosi, o perquè la vàlvula, quan ha d’estar tancada, no tanqui bé i deixi passar sang cap a la cavitat anterior. Aquí parlaríem d’insuficiència o de regurgitació.
Aquí els símptomes serien, cansament, la dispnea, la manca d’aire i el dolor toràcic. A vegades, depèn quina vàlvula pot agafar mareig o fins i tot perdre el coneixement, quan estem, per exemple, davant d’una estenosi aòrtica. Quan ja és molt important, el pacient pot tenir inestabilitats o fins i tot fer una síncope, una pèrdua de coneixement transitòria, que després es recupera.
També és una patologia important i molt associada a la gent gran.
Dr. Balcells, què aconsella tant als qui han patit una cardiopatia com als que no?
Que mai és tard per cuidar-se. Aquest és el primer missatge.
Que la prevenció jo crec que és el principal. Tinc un amic americà que sempre diu que prevenir és car, però tractar encara ho és més. Per tant, aquí estem gastant molts diners, molta inversió en tractaments, tractaments que són molt cars, amb tecnologies molt cares, quan jo crec que també és molt important la prevenció. I és molt més barat.
En conseqüència, educació sanitària a la població, prevenció, intentar revisions periòdiques per detectar els problemes a temps, abans que sigui ja molt tard o ja estiguin establerts.
