Diuen que el futbol és a vegades injust i no fa justícia, a vegades no guanya el millor i baixa de categoria el que no havia de fer-ho. Hi ha una frase molt repetida als vestidors i a la banqueta. El partit no s’acaba fins que l’àrbitre xiula el final, quants cops hem gaudit de victòries o patit derrotes en el temps de descompte
Anem a pams. Diumenge 30 de maig de 2010 serà recordat per molta gent, sobre tot per nosaltres, cos tècnic tècnic i jugadors del Sant Cugat, com un gran dia de futbol. Tota l’essència del nostre esport va convergir la darrera jornada de lliga a la ZEM Jaume Tubau. Pel treball dels jugadors i del club, pel joc de l’equip, per l’afició, el Sant Cugat no es mereixia el càstig del descens a Segona Territorial. Ha estat una temporada molt dura on hem hagut de lluitar fins el darrer xiulet arbitral. El gran gol d’en Àngel en el minut seixanta del partit enfront al Junior la darrera jornada de lliga i la defensa aferrissada del resultat ens van donar els tres darrers i indispensables punts per la permanència. Però no hi havia prou, els rivals directes no fallaven. La cobertura del derbi en directe per part de Cugat ràdio i les seves informacions sobre els resultats dels altres duels per la permanència ens va permetre conèixer, en el minut vuitanta cinc, la fatídica notícia. Tothom guanyava, el Taradell també.De sobte en el minut noranta dos la inquietud va esdevenir alegria desfermada, doncs en el descompte el Taradell va veure’s superat per el Gironella. Xiulet final, victòria assolida i permanència garantida.No és ara moment de recordar la dolorosa fugida de la meitat de la plantilla quan encara no havíem superat un terç de la competició després d’haver perdut set partits de deu. Ara és moment de felicitar a tots els jugadors que han fet possible el difícil repte de la permanència donades les condicions adverses que s’han hagut de superar. Ells han estat els herois d’aquesta fita, doncs si bé la permanència en qualsevol categoria ha de ser un objectiu menor, el aconseguir-ho ha estat molt gran per a l’equip. La seva joventut, la fe en les seves possibilitats, la gran il·lusió per a superar-se i la seva gran qualitat esportiva i humana han estat les claus. Gràcies a ells, tothom recordarà el diumenge 30 de maig de 2010 com un dia de joia i alliberació de la tensió esportiva acumulada des de inici de temporada. Enhorabona jugadors. Ho heu aconseguit. Gràcies per aquesta gran victòria del treball en equip. José Luis Duque Entrenador del Sant Cugat Esport www.santcu.cat
