Quan vas decidir que et volies convertir en actor de doblatge?
Buf, fa tants anys ja… El primer contacte que vaig tenir amb la professió va ser acompanyant el meu pare, en Luis Posada Mendoza, juntament amb els meus germans, a una sessió de doblatge. En aquell moment estaven doblant La guerra de les galàxies, l’any 76-78, i clar, va ser el més proper a la màgia que havia viscut jo en directe. El meu pare estava doblant a Obi-Wan Kenobi, i amb ell hi havia Constantino Romero posant veu a Darth Vader. I clar, de sentir-los parlar en anglès a sentir-los parlar al cap de pocs minuts en castellà… va ser allò de dir: “jo vull fer això, algun dia vull fer això”. Sí que és veritat que, després, van passar uns anys, però va ser el moment en què vaig obrir els ulls en aquesta professió i vaig dir… mola!
Has fet doblatge tant en castellà com en català. Quina diferència hi trobes a l’hora de fer-ne l’un o l’altre? En què canvia?
Hi ha diferència, tot i que la nostra feina sigui la mateixa, però és veritat que el català, quan el dobles, ha de ser tot tan correcte… i, en el meu cas, em costa més memoritzar o retenir el text perquè comences a trobar-te els pronoms febles i dius: “hòstia, hòstia, hòstia, que no me’n deixi cap”. La diferència radica en el fet que el català potser és menys flexible que el castellà a l’hora de canviar alguna cosa del text. En català necessites sempre la supervisió del lingüista per no dir alguna barbaritat o alguna cosa incorrecta, però, tot i això, em sento molt còmode tant en castellà com en català.
Tinc la sensació que tampoc és el mateix és fer doblatge d’actors de carn i ossos o fer-lo per animació, inclús no sé si és encara més específic fer-ho per anime? Aquí a Catalunya és un tipus d’animació que ha tingut molta cabuda.
En aquest cas sí que hi ha molta diferència. Jo em trobo molt més còmode quan doblo un personatge de carn i ossos. L’anime és molt complicat. Els altres tipus de dibuixos no ho són tant, però també ho són. El problema de l’anime és l’idioma, el japonès és molt dur, criden molt. Ho diuen tot com si estiguessin enfadats. Llavors, has d’interpretar molt bé el que dius, entendre molt bé el context i tot per dir-ho en la nostra llengua i amb les nostres emocions. Un actor de carn i ossos et dona moltes més eines. A mi, des del principi, quan vaig començar, sempre em deien: “no miris la boca, mira els ulls, que són els que et marquen la interpretació”. I és veritat. Quan tens la sort de doblar a grans actors, en el meu cas, et deixes portar per com ho diuen amb la mirada. I això ja et porta a transmetre les mateixes emocions, sentiments… perquè és que ho fan molt bé.
Com es treballa a l’hora de fer un doblatge? Quina és la rutina per fer la gravació d’una escena?
El nostre hàbitat natural és una sala de doblatge d’unes dimensions d’uns quinze o vint metres quadrats, en la penombra, i estem davant de la pantalla. Tenim el faristol al davant, amb el text i el director al costat, que és qui ens va marcant el personatge, qui ens explica la pel·lícula, el rol del personatge dins de la producció… i també estem amb el tècnic de so. Som un equip que estem dins una sala i allà et van donant totes les pautes, totes les eines per desenvolupar el teu personatge i, evidentment, el personatge ja t’ho dona fet. Ens movem en espais reduïts i foscos.
Quant temps pots trigar a acabar de doblar una pel·lícula?
Depèn de la producció. Hi ha pel·lícules que hi podem estar entre set i vuit jornades. Una jornada és una convocatòria de sis hores i mitja. O hi ha pel·lícules que potser, en tres, ja les has acabat. Depèn de la dificultat. La pel·lícula en la qual he dedicat més temps últimament és la de Deadpool, però per diferents motius: perquè tens el supervisor a sala, el text mai no és definitiu, el volen anar treballant sobre la marxa, gravant diferents opcions o alternatives… llavors, tot s’endarrereix molt, són convocatòries més denses, però després veus que el resultat és bo. Em sembla que Deadpool van ser nou o deu sessions de gravació.
A tu, personalment, quins són els actors que et resulta més fàcil doblar? Entenc que n’hi ha de més complicats que d’altres…
Fàcil no n’hi ha ni un. N’hi ha que són més agraïts, que et fan sentir més còmode. Ara fa poc he fet un doblatge de l’Adam Sandler i hi estic més còmode, potser, perquè ja el tinc per la mà, ja sé tots els seus trucs i tics. Tot i això, és molt difícil doblar-lo, perquè jo sempre he dit que és com un acordió: deu tenir quatre pulmons, perquè és capaç de dir-te sis línies seguides sense respirar. També et trobes pel·lícules del Matt Damon que són molt agraïdes de doblar. Hi ha personatges molt complexos que els has de treballar més, estudiar més, observar, escoltar moltes vegades per agafar-los el punt.
Hi ha molta gent que està en contra del doblatge i que prefereix mirar les pel·lícules i les sèries en versió original. Quina opinió tens sobre això?
Jo sempre he defensat que qui vulgui veure-ho en versió original, ho faci. Avui dia tenim l’opció, sobretot a les plataformes, d’escollir l’idioma amb què volem veure la pel·lícula. Tinc alguns amics que són talibans de la versió original, i he aconseguit que escoltessin alguna cosa doblada. Sí que és veritat que els l’he seleccionada perquè, depèn de què, és millor veure-ho en versió original. No tots els doblatges són bons, això també s’ha de dir. Però sí, si tenim aquestes opcions de poder veure la pel·lícula o la sèrie en versió original o doblada, benvingut sigui. Al doblatge sempre li han caigut molts pals, sobretot per actors, directors o productors espanyols que han vist amenaçada la producció espanyola per culpa del doblatge i jo crec que no és així.
Com veus la situació actual del doblatge en català? Creus que ha baixat respecte a anys anteriors? O el veus en un bon moment?
Home, potser de produccions ha baixat respecte als últims deu anys, però Déu-n’hi-do, la quantitat que se n’estan doblant. Jo et diria que, últimament, el 70% de la meva feina és en català. Perquè hi ha moltes plataformes, hi ha moltes produccions, moltes pel·lícules de distribució…
Us està afectant als actors de doblatge tot el tema de la intel·ligència artificial? Ara ja existeixen aplicacions que et tradueixen de manera instantània àudios com, per exemple, el discurs d’un polític. Ho veieu perillós? Teniu por que la IA us prengui la feina, igual que també la tenen altres sectors?
A veure, jo sempre he defensat que la intel·ligència artificial, si és útil o no, depèn de l’ús que se’n faci. Sempre poso el símil d’un ganivet. Un ganivet està dissenyat per tallar pastanagues o carn, però també es pot fer servir per clavar-li una punyalada a algú per l’esquena. La culpa no és del ganivet. Aquí, la intel·ligència artificial, si està ben utilitzada serà positiu. En la nostra professió dubto molt que jo arribi a veure doblatges fets íntegrament amb intel·ligència artificial, perquè les emocions i els matisos difícilment els podrà captar. Sí que és veritat que pot començar atacant una mica la part dels audiollibres, per exemple, que moltes vegades ho volen bastant neutre, la publicitat… En el món del doblatge, potser sí que alguna cosa s’intentarà doblar, però jo no crec que ho arribi a veure.
