El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, Josep Maria Riba, fa balanç del procés d’annexió a Sant Cugat quan l’expedient ja és en mans de la Generalitat. En aquesta entrevista, Riba defensa l’informe elaborat per l’EMD, alerta del risc de perdre l’autogovern i subratlla la importància de mantenir la figura de l’EMD com a eina clau per al futur de Bellaterra.
Arribem al final d’aquest procés i ara la decisió ja és en mans de la Generalitat. En quina sensació arriba a aquest moment com a president de l’EMD?
Arribo amb la sensació d’haver fet un esforç important, com mereixia Bellaterra i la causa. Hem elaborat un informe el més assenyat possible, molt parlat amb la gent que ens ha donat la seva opinió, escoltant també l’oposició i, sobretot, la comissió.
L’equip redactor i jo mateix ens hem bolcat a fer un informe que reflecteixi el que pensem que és el millor per a Bellaterra i n’estem molt convençuts. Em sento bé, tot i saber que hi ha gent que hauria volgut matisar-ho o enfocar-ho d’una altra manera.
El fet que la decisió final no depengui de vosaltres us dona tranquil·litat?
Sí, tenim aquesta sensació clara que nosaltres la feina ja l’hem feta. Des del govern de l’EMD vam veure molt aviat que teníem un mandat democràtic, expressat amb signatures validades davant la secretària interventora.
Aquestes signatures deien que la gent es veu més a prop de Sant Cugat, però mantenint l’EMD. Això per a nosaltres era un mandat molt clar. A partir d’aquí hem fet un informe tècnic revisant tots els aspectes necessaris, que dona avantatge a Sant Cugat respecte a Cerdanyola en criteris de proximitat, geografia i funcionalitat.
Per què és tan important per a vosaltres mantenir l’EMD?
Perquè una EMD ben governada, amb les competències que toca —que encara no les tenim totes— i amb el finançament adequat, és ideal per a Bellaterra. Som un nucli amb una identitat pròpia des de l’origen, amb menys de 100 anys d’història, que sempre ha volgut una gestió propera per les seves peculiaritats. Aquestes característiques, des de Cerdanyola, queden una mica lluny, tot i els esforços dels últims anys.
Us preocupa que, si es consuma l’annexió a Sant Cugat, Bellaterra pugui perdre l’EMD?
Sí, ens preocupa molt. L’EMD va costar molt d’aconseguir. Quan tens una EMD tens veu pròpia, personalitat institucional i capacitat d’accedir a ajuts i subvencions d’altres administracions. Perdre l’EMD seria una pèrdua important. Per això insistim tant que, si s’ha d’anar a Sant Cugat, sigui mantenint l’EMD. A l’informe hi insistim molt perquè jo mateix, vivint-ho aquests dos anys i mig, veig clarament la seva importància.
Aquesta preocupació també existeix entre els veïns?
Sí, molts veïns amb qui parlo tenen por que Bellaterra acabi sent un barri més i perdi aquesta autogovernança. Ho comparen molt amb Valldoreix i pensen que seria una pèrdua. No tenim un estudi que ens digui exactament quants dels que van signar ho farien sense l’EMD, però sí que sabem que hi ha molta gent a qui això li preocupa, i a nosaltres també.
Jurídicament, hi ha el risc real de perdre l’EMD?
El nostre equip jurídic ens diu que no hi ha jurisprudència prèvia i que la llei no estableix que un canvi de municipi sigui causa de dissolució d’una EMD. Si la Generalitat va reconèixer l’EMD el 2009, el canvi de municipi no hauria de fer-la desaparèixer. Ara bé, hi ha altres interpretacions jurídiques i sabem que algunes administracions consideren que això podria comportar perdre-la i haver-ne de crear una de nova, cosa que no és gens fàcil.
En el futur les EMD podrien guanyar encara més autonomia.
Sí. Formem part de l’agrupació d’EMD de Catalunya i hi estem molt actius. Veiem que les EMD aniran guanyant reconeixement, visibilitat i seguretat, tant financera com competencial. A més, està en tràmit una llei que hauria de millorar molt la governança i la capacitat d’autogestió de les EMD, que ara està força limitada en comparació amb altres figures de l’Estat.
Durant aquest mandat heu notat voluntat de millorar l’encaix de Bellaterra dins de Cerdanyola?
Sí. L’alcalde Cordón ja va anunciar la voluntat de negociar un nou conveni millorat. Al ple del 18 de desembre tots els partits van votar una declaració institucional rebutjant la segregació, però alhora reconeixent que cal millorar el conveni, dotar-lo de més competències i més finançament. Això ajudaria a apaivagar la desmotivació històrica de molts veïns envers la relació amb Cerdanyola.
I amb Sant Cugat, com ha estat la relació?
Amb ambdues administracions el tracte ha estat molt cordial. Cadascú defensa la seva posició, però sempre des d’un to correcte i constructiu. Amb Cerdanyola, aquests dos últims anys hi ha hagut un tarannà més constructiu que en el passat. I amb Sant Cugat, si s’hi arribés, pel seu perfil sociodemogràfic i manera de fer, creiem que també ens entendríem.
Ara que totes les cartes ja són sobre la taula, quina sensació té sobre la decisió final de la Generalitat?
És difícil de dir. Si hi hagués unanimitat, la Generalitat sempre ens ha dit que el procés seria immediat. Però quan hi ha discrepàncies és quan entren els serveis jurídics a analitzar tots els informes. També és evident que hi pot haver pressions que no siguin només tècniques, potser també polítiques. Ara caldrà veure com acaba.
En cas que es perdés l’EMD, què passaria amb el personal i la gestió actual?
No se sap, perquè no hi ha precedents. Hi ha casos d’EMD que han deixat de ser-ho per convertir-se en municipi, que és una mica el somni històric de Bellaterra. Quan es va fundar Bellaterra, fa gairebé 100 anys, el somni era ser municipi. S’ha intentat dues vegades i no s’ha aconseguit. Ara hi ha l’opció de Sant Cugat com a alternativa, però aquest somni encara hi és. Potser algun dia.
