Queda menys d’un any per acabar el mandat. El president de l’EMD de Valldoreix, Juanjo Cortés, repassa l’estat dels principals dossiers oberts a la vila. Confia que al setembre es pugui desencallar l’encomana de gestió per reformular el projecte d’urbanització de l’avinguda del Baixador, assegura que la compra del 50% de Can Monmany està “molt avançada” i afirma que ja hi ha acord polític per als convenis competencial i econòmic entre les dues administracions.
En aquesta entrevista amb Cugat Mèdia també aborda la revisió del sistema de recollida de residus, l’aparcament de l’estació, la prevenció d’incendis i confirma la voluntat de tornar a ser el candidat de Valldoreix Plural a la presidència de l’EMD: “Quatre anys, amb el bloqueig que hi ha hagut, no et permeten desenvolupar tot allò que voldriem”.
Entrevista a Juanjo Cortés
Aquesta entrevista la fem l’endemà de l’última Junta de Veïns del curs, on s’esperava l’aprovació de l’encomana de gestió a l’Ajuntament del projecte per urbanitzar l’avinguda del Baixador. Aquell punt va quedar retirat. Què va passar?
El passat mes de març el govern de Valldoreix va entregar al govern de Sant Cugat un document de proposta d’encomana de gestió per anar treballant. L’encomana de gestió s’ha intentat dos cops aquest mandat. El primer es va retirar i el segon es va tombar per part de la majoria de l’oposició. I, en aquest cas, es donava l’escenari que, a través del vot favorable del Partit Popular féssim endavant aquesta encomana de gestió.
Una encomana de gestió que es faci de manera unilateral és com un partit de frontó; és a dir, llences la pilota i la paret te la tornarà si no hi ha la voluntat d’assumir-ho. Per tant, és important dialogar, és important buscar els punts de trobada, allò amb el qual puguem arribar a acords sobre l’encomana de gestió.
Des del mes de març el document estava a mans de Sant Cugat i, bé, les darreres setmanes ho havíem avançat: estem en un diàleg per trobar un document de partida, un document general, però un document en el qual les dues administracions es puguin trobar còmodes per aquesta encomana de gestió i per la visió futura del que és Baixador.
De cara al setembre podríem tenir-ho?
Jo espero que sí. No dependrà només de Valldoreix, sinó també de l’altra part, i que en aquest diàleg i en les qüestions semàntiques que en aquests moments ens separen trobem la terminologia adequada, amb la càrrega que té. La càrrega no només simbòlica, sinó la càrrega real del que signifiquen aquestes paraules i aquests conceptes.
Quines dificultats hi ha en aquesta negociació? Quines són les línies vermelles per part de l’EMD?
No ens podem fer trampes al solitari, cap de les parts. I quan dic cap de les parts, m’hi incloc, i també als representants veïnals. El que ha passat en el passat ja està. Ens ha de servir per aprendre dels errors, dels errors que s’han comès des de l’inici d’aquest projecte. I quan dic des de l’inici estic parlant des del procés participatiu.
Jo crec que tothom està d’acord, totes les parts estem d’acord, que el projecte aprovat no agrada. És un projecte que no ha liderat aquest govern, ve del mandat passat. Aquest govern l’única cosa que ha fet és fer-ne l’aprovació definitiva, perquè venia d’un passat.
En el moment en què estem i en la situació actual de bloqueig que hi ha hagut aquests tres anys per tirar endavant aquest projecte, tothom estem d’acord, i hem de ser seriosos, que aquest projecte no agrada a ningú. Per tant, és un projecte que s’haurà de reformular en molts sentits. No tan sols en un sentit de costos i d’acabaments d’urbanització, sinó també en un sentit de mobilitat.
Crec que tots estem parlant del mateix, però de diferent manera, amb diferent sintaxi, amb diferent terminologia, amb diferents conceptes. I el que hem d’acabar de trobar és això: un llenguatge comú, uns acords comuns i refer aquest projecte.
Però hi ha uns pressupòsits que no podem obviar. Primer, una administració com Valldoreix. Ho hem explicat per activa i per passiva. Tenim una qüestió que és la RSAL, que ens determina que no podem trencar la regla de la despesa. Això és una línia vermella, perquè és una realitat que ens condiciona.
Segon, qualsevol administració no pot acollir en un pressupost anual, encara que no tinguéssim el tema de la regla de la despesa, una inversió que representi gairebé la meitat del seu pressupost en una única actuació.
Si finalment no arribéssim a un acord amb l’Ajuntament de Sant Cugat perquè assumeixi la gestió d’aquest projecte, amb totes les modificacions que es puguin fer en tots els sentits; si això no és possible i, per tant, Valldoreix l’ha d’assumir, és evident que haurem de reformular aquest projecte i fer-lo per fases, de tal manera que el puguem encabir amb anualitats.
Al llarg dels més de 10 anys que arrossega aquest projecte, creu que s’ha generat soroll que ha complicat el seu desenvolupament?
Va ser un inici viciat, amb una carta als Reis, amb una il·lusió de tothom de generar un espai idíl·lic. I, a partir d’aquí, el que se n’ha derivat és un projecte que, vull recordar, va encarregar i va pagar l’Ajuntament de Sant Cugat. Per tant, alguna cosa hi havia en el passat d’implicació per part de l’Ajuntament. La realitat, a dia d’avui, és la que és.
El passat, insisteixo, ens ha d’ajudar a aprendre dels errors i a buscar solucions de cara al futur, i arribar a acords perquè aquest projecte sigui efectiu, es pugui tirar endavant i puguem donar resposta definitivament a la urbanització de Baixador.
Hi ha l’opció que Valldoreix compri a Sant Cugat la seva meitat de propietat de Can Monmany. Com han estat les converses? Sant Cugat ha fet ja la seva proposta?
Can Monmany per a Valldoreix és un tema prioritari. Jo crec que no s’escapa a ningú que és així per molts motius, alguns dels quals en parlarem després, amb la política de prevenció d’incendis, que també està associada a Camp Monmany. Però el conjunt de la finca, tant el que és l’edifici o el conjunt d’edificis com la resta de zona agrícola i zona forestal, són línies estratègiques per a Valldoreix.
Sant Cugat té un gran patrimoni, amb molts edificis per gestionar, i no té recursos suficients per fer front a tot el conjunt.
Volem adquirir el 50%, volem tenir la plena propietat d’aquest espai, perquè, a més, s’ha demostrat que el model de gestió al llarg d’aquests vint anys no ha estat l’òptim, no ha estat el millor per funcionar.
De quant estem parlant, senyor Cortés?
La quantitat tampoc és important. L’important és que Sant Cugat ha necessitat un temps per fer aquesta feina: valorar el conjunt d’edificis, valorar també la zona forestal, valorar les inversions que han fet. I aquest document ja se’ns ha entregat. Un document amb una proposta que pensem que està assenyada. És una proposta tècnica assenyada.
Nosaltres també hem fet la nostra feina de recollir tota la informació al voltant de les inversions que Valldoreix ha fet al llarg d’aquests vint anys a Camp Montmany. S’ha presentat a Sant Cugat i ara hem d’acabar de veure quin és el valor resultant d’aquestes dues qüestions: de la part que aporta Sant Cugat, amb les seves inversions i el valor tècnic que s’ha fet, i de les aportacions que ha fet Valldoreix amb les seves inversions.
Jo crec que ens posarem d’acord ràpidament, perquè, de fet, el tema està molt avançat. I, a partir d’aquí, veure de quina manera aquest valor resultant, que s’ha d’abonar a Sant Cugat, es pot satisfer. No vull pecar d’optimista, no vull anunciar coses que no estan tancades, però m’atreviria a dir que en els propers mesos podrem tancar aquest acord tranquil·lament i amb satisfacció per a totes les parts.
No hi ha una estimació de quant hauria de pagar l’EMD?
Hi ha una valoració econòmica que permeteu-me que no l’anunciï perquè encara estem en aquest moment de tancar-la.
L’EMD estarà en disposició d’assumir aquest cost?
L’EMD té capacitat per assumir-lo i hi ha capacitat de pactar econòmicament amb l’Ajuntament de Sant Cugat com fer-hi front, a través del conveni econòmic, a través de compensacions o d’altres qüestions; veure com satisfer aquesta part econòmica a l’Ajuntament de Sant Cugat per rebre el 50% de la propietat.
A la Junta de Veïns hi ha hagut un acord per demanar una revisió del nou sistema de recollida de residus. Fa uns mesos ja es comentava des de l’EMD que no s’havien tingut en compte les aportacions de la vila. L’Ajuntament ho va negar. Què falla amb aquest nou sistema de recollida, senyor Cortés?
Abans de venir cap aquí, precisament hem rebut una trucada de comerciants de Valldoreix que es queixen especialment ara a l’estiu, amb aquestes calors, del sistema i del perjudici que tenen.
Jo crec que és important, després d’aquests mesos de funcionament, fer una valoració amb dades, amb feedback, amb qüestions que no són merament numèriques, sinó també amb percepcions i amb dificultats del dia a dia en la gestió.
Per una banda, pel comerç, que és un col·lectiu molt especial, amb unes circumstàncies molt concretes, especialment el sector de la restauració, que ha de complir, a més, unes normatives sanitàries que, de vegades, són difícils de compaginar amb el servei de recollida.
I hem de fer una valoració. Jo crec que tampoc hi ha un rebuig generalitzat del sistema. Els canvis costen, això és evident. Però crec que és bo fer una valoració per millorar, per millorar allò que no acabi de funcionar.
Per tant, crec que és una moció que es va aprovar ahir en positiu: valorar, posar dades sobre la taula, recollir percepcions, permetre que la gent expliqui també les seves dificultats i intentar millorar els ajustos que es puguin millorar.
Alguna novetat sobre la comissaria descentralitzada que hauria d’anar a prop de l’estació?
Em consta que estan treballant per tirar endavant la dotació d’aquest equipament, veure com poden assumir-ho des de la regidoria. Vull recordar que el local és una propietat de Promusa.
Vull recordar també que a la darrera Junta de Seguretat Local es va presentar un pla de seguretat de proximitat i, per tant, entenc, fins on jo sé, que dins d’aquestes polítiques de proximitat també entra el futur d’aquesta subcomissaria, o oficina de proximitat, digues-li com vulguis. En aquesta hi haurà, entenc, no tan sols presència policial, sinó també altres tipus de serveis que poden ser complementaris.
L’EMD no tan sols rep aquesta iniciativa en positiu, sinó que, a més, estem disposats a col·laborar amb la dotació d’aquesta subcomissaria. Nosaltres tenim dos agents de civisme que també podrien compartir espai i col·laborar d’alguna manera.
Vull recordar que estem tramitant l’ampliació de les càmeres de seguretat de Valldoreix, amb aquesta voluntat de col·laboració, perquè sabem, i l’experiència ens ho ha demostrat, que la implementació de càmeres ajuda tant d’una manera preventiva com resolutiva a l’hora d’esclarir determinats delictes que s’han comès a Valldoreix. És evident que els cacos, els malfactors, si veuen que hi ha un sistema de seguretat especial, i en aquest sentit Valldoreix aposta per aquestes càmeres de seguretat, això ajuda a minorar els índexs de delinqüència.
Negociacions pels convenis competencial i econòmic. Ara fa poc entrevistàvem l’alcalde, Josep Maria Vallès, i deia que la cosa pintava bé i que creia que abans que acabés el mandat els tindríem signats. Com ho veu vostè?
Jo et diria que en aquests moments hi ha acord polític, tant del conveni competencial com del conveni econòmic i financer. Hem de recordar que tot això ha de tenir un aval tècnic i estem en aquest punt.
Sant Cugat acaba d’incorporar recentment una interventora titular nova i, per tant, en aquests moments estan dialogant la secretària de Sant Cugat, la interventora de Sant Cugat i el nostre secretari interventor per tancar tècnicament els dos convenis.
Per tant, m’afegeixo a les paraules de l’alcalde. Hi ha acord polític i el que falta és tancar tota la qüestió tècnica que tenen aquests convenis.
L’últim cop que parlàvem amb vostè aquí, a Cugat Mèdia, senyor Cortés, em comentava que considerava que les relacions amb l’Ajuntament eren millorables. S’ha avançat en aquest sentit?
Si amb Baixador, amb un document que s’entrega al mes de març, arribem al mes de juliol i no hem estat capaços d’arribar a un acord, vol dir que és millorable. Però jo diria que, tot i les dificultats, som capaços d’arribar a acords.
Som capaços d’arribar a acords amb Montmany, som capaços d’arribar a acords amb els convenis, som capaços també del tancament que es produirà de la cessió d’espais verds, de zones verdes a Valldoreix, perquè les gestioni i hi pugui treballar l’EMD de Valldoreix, tot i que són propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Som capaços també de treballar plegats pel que respecta a l’aparcament de Can Cadena, que em sembla que també em vols preguntar.
Per tant, més enllà que les relacions siguin molt millorables, que és evident, ho són per les dues parts. Tampoc no vull culpabilitzar cap de les dues parts. Tots podem posar més de la nostra part per buscar una entesa.
Sobre l’aparcament de l’estació i Can Cadena. Ja ha acabat la recollida d’aportacions ciutadanes per modificar l’ordenança reguladora de les zones d’estacionament limitat que permetrà que el veïnat de Valldoreix tingui prioritat per aparcar a tocar de l’estació. Quin calendari tenim ara?
Una cosa és l’aparcament de Can Cadena, sobre el qual hi ha un diàleg i, avui mateix, hem tingut una reunió amb la tinenta d’alcaldia Cristina Paraira molt profitosa, per iniciar la col·laboració entre les dues administracions i també cercar finançament extern, a veure si és possible, pel que respecta a l’ordenació de l’aparcament de Can Cadena. Hi podrà aparcar gent de Valldoreix, gent de Sant Cugat o qualsevol altra persona que vingui a Valldoreix, i podrà aparcar-hi lliurement.
Una altra qüestió és la revisió que estem fent de l’ordenança d’aparcament per a la zona més propera de l’estació. Hem recollit 315 aportacions, que és el que marca la llei: s’ha de fer una consulta prèvia, oberta, amb la ciutadania. No tan sols de Valldoreix; la llei diu que qualsevol persona pot participar-hi.
Al mes de setembre hi haurà dues reunions públiques obertes a tota la ciutadania. Hi farem la presentació dels resultats i també dels trets principals d’aquesta ordenança, de quina és la idea.
I, a partir també dels primers resultats que hem pogut conèixer d’aquesta participació, la idea és donar prioritat, a la zona més propera a l’estació, al carrer del Bruc i al que seria l’aparcament tancat, a la gent de Valldoreix.
Això no vol dir que la gent de Sant Cugat no pugui aparcar a Valldoreix. La gent de Sant Cugat podrà aparcar a Valldoreix, però, en comptes de caminar 30 segons, potser haurà de caminar un minut i mig. Ës un compromís electoral que tenia Valldoreix Plural en el seu programa electoral i hi ha un consens ciutadà molt ampli en aquest sentit.
Com es podria aplicar tècnicament aquesta mesura?
Tècnicament ja tenim mecanismes estudiats. N’hi ha una que sembla que acabarem implantant, que ja funciona a l’Àrea Metropolitana. És una qüestió tecnològica que ja s’aplica en altres aparcaments. Per tant, els mecanismes els haurem d’acabar d’ajustar, però estan treballats prèviament per veure quina és l’eina més òptima adaptada a Valldoreix.
Hi ha alguna novetat és la urbanització del barri de Bobines?
Una de les cantarelles habituals al plenari és que no complim les mocions que s’aproven. Dijous, a més, ja se li va contestar al senyor Gisbert (Junts) que el mandat passat hi va haver 147 mocions que no es van portar a terme. La realitat quina és? Nosaltres podem portar a terme una moció que sigui legal.
Primer, la competència d’urbanisme no és de Valldoreix. Instar la modificació del PGM ho ha de fer l’Ajuntament de Sant Cugat. L’aprovació inicial l’ha de fer Sant Cugat per modificar el PGM davant de la Generalitat. No seríem l’administració competent per fer-ho. Però és que, a més, seria una injustícia total. Hi ha tot un seguit de parcel·les que ja han cedit.
Quan es fa una modificació del PGM és perquè hi ha un interès general. I aquest interès general, amb la proposta d’aquesta moció, no existeix per enlloc. El que existeix aquí seria, en tot cas, un interès particular. I això no t’ho aprovarà ni l’Ajuntament de Sant Cugat ho tramitarà, ni arribarà a la Generalitat. I, en el cas hipotètic que algú ho portés a la Generalitat, tampoc no ho aprovarien.
Per tant, no gastarem recursos, temps, energies ni, al final, diners dels contribuents en una cosa que no té ni cap ni peus, ni volta ni solta, que no porta enlloc i que, a més, és il·legal.
El compromís que hi ha respecte al conjunt de Bobines és que, si la majoria de l’oposició ha optat per bloquejar l’inici de la urbanització de tot el barri de Bobines Nord, que és un projecte a llarg termini, has de començar a treballar, perquè l’administració és molt lenta. Els procediments són llarguíssims. Fer el preprojecte, presentar-lo als veïns, fer una participació, recollir aportacions, modificar-lo, adaptar-lo i saber de quin peu calça i quin serà el calendari de materialització de tot aquest projecte… Si ja ens ho veten, quina responsabilitat hi ha aquí?
Hi ha una voluntat de no tirar endavant i de continuar tenint uns carrers tercermundistes. Però això és responsabilitat dels senyors que van bloquejar la dotació pressupostària per iniciar aquest avantprojecte de futur.
Sí que he de dir, però, que s’està treballant en el projecte d’adequació del carrer Pont. Estem parlant amb l’ACA i fent consultes, perquè és un lloc per on passa la riera i hem de veure de quina manera el projecte es pot ajustar a tots els condicionants que sempre fixa l’ACA.
Quines novetats hi ha sobre la instal·lació de mòduls per ampliar l’Escola de Música?
Està seguint el procediment administratiu. Aquest mes de juliol ha de sortir la publicació de la licitació. Per tant, tota la feina política s’ha fet. Tota. I més. S’ha perseguit, en el bon sentit de la paraula, aquest tema. Hem estat al darrere perquè els tècnics puguin tirar-lo endavant. Els tècnics han fet la seva feina, estan fent la seva feina, però tots sabem que l’administració funciona com funciona: una cosa va darrere l’altra.
Per tant, no està encallat?
Està alentit, però no per una qüestió política. La capacitat que té l’EMD és la dels seus treballadors i treballadores. Som els que som a la plantilla. Li asseguro que tots els treballadors i treballadores de l’EMD treballen al màxim per tirar endavant tots els projectes.
Al final, no s’ha fet cap modificació pressupostària per incloure una dotació per commemorar la Diada Nacional de Catalunya.
Que ningú pateixi: la Diada se celebrarà i se celebrarà amb la dignitat amb què s’ha fet aquests anys. Hi ha dotacions pressupostàries dels grups municipals. Al final tenim darrere nostre també partits, tenim entitats, ens tenim a nosaltres mateixos.
Per tant, que ningú pateixi, que la Diada a Valldoreix se celebrarà amb tota la solemnitat que es mereix la Festa Nacional de Catalunya.
Tenim novetats sobre la Festa Major?
Tenim el programa fet. Està a punt d’anar a impremta. Estem corregint les darreres galerades i, per tant, a principis de setembre farem la roda de premsa també amb el pregoner o la pregonera.
Queda menys d’un any perquè acabi aquest mandat 2023-2027. Com aborda el seu govern aquesta recta final?
Treballant igual que hem treballat des del primer dia, amb la mateixa il·lusió, amb la mateixa dedicació. I li asseguro que la dedicació de l’equip de govern és màxima. Fins i tot hi ha gent que diu: “Ostres, és que no pareu. Sempre sou aquí.” Però també sortim al carrer, trepitgem el carrer, parlem amb la gent. Veiem els problemes que comporta tenir cent quilòmetres de carrers i dos-cents quilòmetres de voreres.
Aquest darrer any l’entomem de la mateixa manera que hem entomat els tres anteriors: treballant, escoltant i dialogant amb tothom. Amb tot el teixit associatiu, amb la ciutadania. A vegades escoltes coses que no t’agraden, és evident. La ciutadania té dret a queixar-se, encara que sigui des de la seva percepció.
Vostè ja ha exposat en més d’una ocasió la seva predisposició per tornar a ser presidenciable amb la fórmula Valldoreix Plural. Es manté ferma aquesta predisposició?
El compromís és tornar-m’hi a presentar. Quatre anys, i amb un bloqueig com el que hi ha hagut, no et permeten desenvolupar tot allò que voldries desenvolupar. Hi ha projectes que, a més, amb l’administració actual, són molt lents per tot el sistema garantista que tenim. Per tant, la voluntat és tornar-me a presentar per continuar escoltant la ciutadania i poder portar a terme tot un seguit de projectes importants.
Volem dotar l’EMD de tots els recursos que necessita, internament, en la gestió de personal. Estem fent coses que ningú recomana en un govern, que és encetar, en el darrer any de mandat, una revisió dels llocs de treball, una valoració dels llocs de treball. Perquè sabem que és un tema candent.
El que no podem fer és ajornar els temes. I, a més, el personal que ja hi és ha de tenir unes condicions de treball òptimes i el reconeixement professional i econòmic que es mereixen els treballadors i treballadores de l’EMD. Per tant, és important dotar l’EMD dels recursos humans i tècnics que necessita i, a més, continuar treballant pel futur de Valldoreix.
Com afronta la situació d’alerta per incendis forestals?
La preocupació és màxima, però no ara. A mi em preocupa especialment a l’hivern, perquè els incendis s’apaguen a l’hivern.
I s’han apagat a l’hivern aquest any?
S’han apagat aquest any i s’apaguen sempre a l’hivern. I l’EMD té un compromís, sempre l’ha tingut, no només aquest govern, sinó també els governs anteriors. Però, amb aquest govern, és un dels pilars. I per això li voldria donar algunes dades.
En el període 2019-2022 es van invertir 96.500 euros en franges de protecció. En el període 2023-2027, 209.354 euros en franges de seguretat. És a dir, hem incrementat més de 112.000 euros, gairebé 113.000 euros, amb un increment del 117% en franges de protecció. I aquesta feina es fa principalment a l’hivern, perquè a l’estiu aquestes feines no es poden fer, ja que podries provocar un incendi.
A banda d’això, hem treballat amb diverses entitats i hem aconseguit que, a diversos punts de Valldoreix, hi hagi una inversió de 227.000 euros procedents dels crèdits climàtics.
A la finca de Can Montmany, a la finca de Can Cussó i al Bosc Gran de Can Major. A Can Barba, la Generalitat també hi va fer una inversió en aquest sentit. Per tant, no tan sols recursos propis de l’EMD, sinó també recursos externs que, conjuntament amb altres administracions, hem aconseguit mobilitzar.
L’esforç per part de Valldoreix és immens per al seu pressupost. Per què? Perquè, a més, nosaltres, a diferència dels municipis, no rebem subvenció per això. És un tema que reclamo i reclamaré sempre. Amb la Diputació de Barcelona estem en vies de solucionar aquesta qüestió, perquè ens n’han deixat fora. A nivell de la Generalitat també estem reclamant poder accedir a aquestes línies com qualsevol municipi, perquè al final estem fent aquesta feina i som responsables d’aquesta gestió.
Nosaltres assumim una feina que no ens pertocaria, perquè per sobre nostre hi ha altres administracions que l’haurien de fer. Però l’estem fent. I, per sobre d’aquesta responsabilitat nostra, també hi hauria la responsabilitat, primer, dels propietaris i, segon, dels veïns de cada zona.
Ara que ha comentat vostè les restriccions per la pesta porcina africana, que impedeixen entrar al bosc, què li sembla aquest allargament de les restriccions?
A mi em fa molta pena no poder gaudir de la meva ermita de la Salut, del meu Puigmadrona. Però no crec que hi hagi ningú que, des d’un despatx del Departament d’Agricultura, digui: “Anem a fastiguejar tota la gent perquè no pugui entrar al bosc.”
Les coses es fan per una necessitat. I estem davant d’una emergència que, si la pesta porcina va més enllà del que és Collserola, tenim un problema de país. Una de les indústries més importants de Catalunya és la indústria càrnia associada al porc.
És possible que aquest any, malauradament, l’aplec de la Salut no el puguem celebrar al voltant de l’ermita, però no passa res.
Crec que, davant d’una emergència sanitària com aquesta, que pot tenir unes conseqüències desastroses per a l’economia de Catalunya, el que hem de fer és ser tots responsables, anar tots a una i col·laborar amb les mesures que des del Departament d’Agricultura ens marquen, encara que això impliqui no poder gaudir, temporalment, del bosc.
