Temporada 2009-2010. Ens podem descriure com un equip finalista, i és que de les 5 possibles finals que es juguen durant la temporada, l’equip de Divisió d’Honor del Junior es planta a 4 d’elles. Uns números realment impactants. Campionat de Catalunya d’Herba, Campionat de Catalunya de Sala, Campionat d’Espanya de Sala i Copa de la Reina. Al play-off ens quedem a les portes, no vam passar de la semifinal. Una vegada més, la lliga es resisteix. Medalles d’or? Únicament una; Campiones de Catalunya d’Hoquei Sala!
Diuen que per guanyar abans s’ha de perdre. Doncs al Junior ja li toca guanyar. I n’estic convençuda que arribarà, el camí, però, no és planer. Temporada 2010-2011. Som un equip nou. Jove. Renovat. De la casa. Talentós. Valent. Inexpert. Treballador. Innocent. Amb il·lusió. Jugar a la màxima categoria no és fàcil. A vegades, entrenar i treballar bé no és suficient. Plantejar bé els partits i deixar-t’hi la pell no et recompensa amb la victòria. Cal una punteta més. I no, no l’estem tenint. Enguany, toca jugar i batallar per mantenir la categoria. Menys motivant? En absolut. Un repte. Jugadores i staff aportem a cada entrenament i a cada partit un granet més per tirar endavant i créixer com a equip. De ben segur que si seguim així, obtindrem resultats i celebrarem com un títol més la permanència. Per nosaltres. Per l’equip. Pel club. Per l’afició. Perquè ens ho mereixem. Lluitarem i aconseguirem el nostre objectiu. Júlia Menéndez Jugador del Junior www.juniorsportspa.com
