Hi ha coses que mai penses que puguin arribar a passar, però sense saber perquè passen, i en moments totalment inesperats. Aquesta setmana vam saber que la jugadora juvenil Grace Gutiérrez marxarà a finals de novembre del club per motius personals. Ha de tornar al seu país, tot i els esforços de la seva mare perquè es pugui quedar aquí.
El primer en saber-ho va ser Rafa Ruiz, l’entrenador de l’equip, el dilluns, i el dimecres, a l’hora d’entrenar, ho van saber les jugadores de l’equip. Una notícia sens dubte gens agradable que va provocar les llàgrimes de les companyes més properes a la Grace i la tristesa de la resta de la plantilla que, evidentment, volen que es quedi. Quan portes tants anys convivint amb una persona, et costa molt fer-te a la idea d’una cosa així. A més, aquest any té pinta de ser l’any de l’equip juvenil, tant com a grup humà com a equip esportiu, i el fet que una jugadora amb les qualitats de la Grace marxi, ha desconcertat a tot el club. Sabeu aquelles persones que no brillen, però que sense elles tot seria diferent? Doncs la Grace és així: sembla que no hi sigui perquè no fa soroll, però és tot el contrari. És una jugadora que fa moltíssim dins del camp, tant a nivell ofensiu com defensiu, i és una de les claus del bon ambient del que gaudeix el grup aquest any. Amb humilitat, sinceritat i positivisme sempre ajuda a tirar endavant. Com una formigueta, suma i suma, mai resta, i això és molt important. Persones així són les que ajuden a un equip a anar creixent i fer-se cada cop més gran. Però, malauradament, a partir del 29 de novembre tot això canviarà. Aquest dissabte, vam viure dos emocions molt diferents al pavelló de Valldoreix entorn a aquest equip. Per una banda, l’alegria per la victòria en un partit molt difícil i intens contra un Barça que semblava ser el gran rival, i la tristesa de saber que seria un dels últims partits que disputaria la jugadora boliviana. Les noies del seu equip, amb tot l’afecte i amor, li van fer una pancarta on hi posava, Grace, sempre amb Sant Cugat, perquè recordi que, tot i estar a tants quilòmetres de distància, sempre estarà aquí present, entre nosaltres, i que mai l’oblidarem. Va ser un petit acte molt emotiu per part de les jugadores que a la Grace li va fer molta il·lusió. No va poder evitar que li caiguessin algunes llàgrimes, però les abraçades col·lectives reiterades van fer que la tristesa s’anés combinant amb alegria durant tot el partit. La intenció és que es mantingui fins que ella deixi definitivament el club, que serà quan se l’emportarà. Els pares no van ser menys. Durant el partit no van deixar de cantar cançons dedicades a ella que encara van fer més emotiu el dia per aquesta gran jugadora. Un dia, sens dubte, ple d’emocions que cap de les jugadores oblidarà. Esperem que tingui moltíssima sort allà on vagi i que sigui molt i molt feliç. Al llarg dels anys passaran moltes persones pel club, algunes es quedaran i d’altres marxaran. Però l’important és el que van deixant, i la teva petjada, Grace, no s’esborrarà mai. Júlia Rodríguez Jugadora juvenil del Club Voleibol Sant Cugat
