La setmana passada el diputat de Junts al Congrés Josep M. Cruset ens explicava de primera mà a Sant Cugat la iniciativa que aquesta setmana s’ha de votar a Madrid a proposta de Junts i en defensa dels autònoms. L’ofec dels autònoms és una realitat que fa anys que s’arrossega, i qualsevol proposta que intenti alleugerir-lo mereix una anàlisi seriosa. En aquest sentit, la iniciativa de Junts per Catalunya al Congrés no només és oportuna, sinó necessària, introdueix elements rellevants, i també posa en evidència una contradicció de fons en la política econòmica de l’Estat, en un moment en què l’activitat econòmica es veu tensionada per costos creixents i una burocràcia sovint asfixiant, posar el focus en els autònoms és posar-lo en el cor mateix del teixit productiu del país.
El plantejament de Junts parteix d’una premissa clara: no es pot construir prosperitat penalitzant qui emprèn, arrisca i genera activitat. Les propostes del Govern espanyol sobre l’increment de quotes, especialment en els trams més baixos, han estat percebudes per molts professionals com una càrrega desproporcionada. En aquest context, la proposta de congelar increments indiscriminats és, senzillament, una mesura de sentit comú.
Però el valor de la iniciativa no es limita a la contenció de quotes. El que realment la fa rellevant és la voluntat de reforma estructural. Apostar per una simplificació administrativa, per la devolució trimestral de l’IVA i per la deflactació dels trams impositius és reconèixer una realitat: el sistema actual no només és exigent, sinó també ineficient. Cada hora dedicada a tràmits és una hora que no es dedica a generar valor.
Perquè més enllà del debat sobre quotes o simplificació administrativa, hi ha una qüestió que costa d’explicar: El Govern espanyol està incomplint una directiva europea que, precisament, aniria en la línia d’alleugerir la càrrega dels autònoms. La Directiva (UE) 2020/285 permet eximir d’IVA aquells professionals amb ingressos inferiors a 85.000 euros anuals. Havia d’estar en vigor des de l’1 de gener de 2025. No ho està.
I no és una qüestió menor ni discutible: la Comissió Europea ha activat un procediment d’infracció i, de fet, ja ha portat Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE per no haver transposat aquesta normativa dins el termini establert. L’Estat no pot parlar de protegir els autònoms mentre manté bloquejada una normativa europea que els beneficiaria directament. A més, Brussel·les ha anat un pas més enllà i ha demanat sancions econòmiques si la situació no es corregeix.
Aquest fet canvia substancialment el marc del debat. Ja no es tracta només de si cal o no reduir la pressió fiscal, sinó de per què Espanya està deixant d’aplicar una eina europea pensada exactament per facilitar la vida als petits negocis. Mentre països com Alemanya, França o Itàlia ja apliquen aquesta exempció, i mentre la UE ja es planteja anar més enllà i planteja permetre la constitució d’empreses en només 48 hores, amb un cost màxim de 100 euros i llançar-se amb capital social zero, els autònoms espanyols continuen suportant obligacions fiscals i administratives que els seus competidors europeus no tenen.
També cal destacar la visió més àmplia del paquet fiscal. La reducció de l’IRPF en els primers trams, l’eliminació d’impostos com successions i donacions o l’exempció de l’IAE per a petites activitats no són mesures aïllades, sinó part d’una estratègia coherent per reforçar la classe mitjana i l’emprenedoria. En un país amb més de 600.000 autònoms, aquestes decisions no són menors: tenen un impacte directe sobre la competitivitat i la cohesió social.
Ara bé, això no eximeix la proposta de preguntes. Congelar quotes o reduir impostos pot ser alleujador a curt termini, però obliga a plantejar com es finançarà el sistema a mitjà termini. I una reforma profunda del model de cotització necessita més concreció per evitar generar noves distorsions.
El més preocupant, en realitat, no és tant el contingut del debat polític com el retard estructural que posa de manifest. Que sigui la mateixa Comissió Europea qui hagi de recordar a Espanya les seves obligacions en matèria de suport a petits negocis diu molt del desencaix existent i evidencia una incoherència difícil de defensar: mentre es discuteixen noves càrregues o reformes, s’està deixant d’aplicar una mesura europea que ja hauria d’estar ajudant milers d’autònoms. I això, més que un debat ideològic, és una qüestió de compliment i de credibilitat institucional.
La iniciativa de Junts al Congrés no és només una resposta a unes polítiques concretes, sinó una proposta de model. Un model que entén que facilitar l’activitat econòmica no és una concessió, sinó una inversió. Si es vol un país més dinàmic, innovador i resilient, cal començar per alliberar aquells que cada dia el fan avançar. Els autònoms no demanen privilegis; demanen poder treballar sense traves innecessàries. I això, avui, és més urgent que mai.
Aquesta iniciativa no neix del no-res, és una línia de treball sostinguda i fruit del diàleg amb el sector. Tant al Congrés com també a l’Ajuntament de Sant Cugat, Junts hem defensat de manera reiterada mesures per alleugerir la pressió fiscal i administrativa sobre autònoms i petites empreses, consolidant un posicionament que combina iniciativa política i proximitat amb el sector.
