La pesta porcina africana ha comportat un seguit de restriccions, entre les quals la prohibició d’accedir en espais naturals situats en el radi de 20 quilòmetres de Bellaterra, on es van detectar els primers casos positius en senglars morts. Aquesta limitació, però, té certes excepcions, una de les quals la de garantir l’accés a l’escola Avenç de Sant Cugat. Situada dins del parc de Collserola i a uns 400 metres de la trama urbana, una de les principals vies de connexió és un camí rural, que s’ha mantingut obert a la comunitat escolar. El centre calcula que tres de cada 10 alumnes el fan servir diàriament, motiu pel qual pares i estudiants celebren que es mantingui obert per evitar “un desastre logístic”.
Les restriccions d’accés a l’entorn natural va posar en escac la comunitat educativa de l’Avenç, que situada en zona rural veia com una de les principals prohibicions podia afectar el dia a dia d’alumnat i professors. “Vam posar-nos en contacte amb la regidoria d’Educació perquè nosaltres necessitem que aquest camí segueixi obert perquè si no, no tenim una alternativa segura per les famílies, pel professorat i els alumnes que venen a peu, amb bicicleta o amb patinet”, ha explicat a l’ACN Hug Llàcer, director del centre.
Davant d’aquest neguit, l’Ajuntament va comunicar a l’escola que dilluns podrien fer ús del camí, amb certes restriccions, principalment la prohibició de sortir del camí, que inicialment es va delimitar amb cintes. L’accés quedava restringit des de l’entrada d’ESADE Creapolis i el carrer de Llaceres, deixant anul·lat el camí que creua massa forestal des de l’escola Europa.
L’escola va enviar una circular electrònica a les famílies diumenge mateix comunicant que l’accés al camí restava obert, tant en horari d’entrada com de sortida. “El primer dia ens vam apropar a l’inici del caminet perquè hi havia algun alumne que potser no estava al cas i els vam dir que podien entrar, però sense sortir-se del que és el camí marcat”, ha afegit Llàcer.
Tot i que no tenen un estudi específic al respecte, l’escola estima que tres de cada 10 alumnes fan ús del camí, l’única via d’accés òptima per arribar sense fer ús del cotxe. “Ens amoïnava sobretot garantir aquest model de mobilitat sostenible, que també volem potenciar des de l’escola, perquè la gent que ve a peu, amb bicicleta o patinet, pugui seguir fent-ho”, ha destacat el director.
Una bona notícia
El manteniment del camí s’ha fet amb la complicitat de les famílies i el compromís de no saltar-se les cintes que tallen els camins que s’endinsen al bosc. “Les famílies jo crec que han agraït primer la comunicació i després el fet de veure que es funciona amb aquesta normalitat de poder accedir a l’escola sense trencar les seves rutines, que també és una qüestió que nosaltres”, ha dit Llàcer.
El camí d’accés a l’escola és un formiguer, sobretot cada matí, on des de les 8.00 h és un anar i venir constant d’alumnes, alguns dels quals van sols, com és el cas dels alumnes de secundària, si bé és vora les 9.00 h quan és més freqüent trobar-se amb pares i mares acompanyant els infants a escola. Una d’aquestes mares és la Carme Loras, que duu el seu fill cada matí a través de l’amable camí que uneix el centre amb el carrer Llaceres: “Ho vam veure a les notícies i diumenge mateix l’escola ens va enviar un correu que ens comunicava que el camí era tancat, però que els alumnes podien passar”.
La Mimosa Mustaphari celebra que es pugui passar per aquest tram, donat que empeny un cotxet i no tindria cap altra manera d’arribar-hi: “El camí està ben delimitat, i és molt fàcil de fer-lo, té un pont i tot”, ha detallat. La Georgina Artigas, per la seva banda, també roda fins al centre, però amb una bicicleta elèctrica amb la qual duu el seu fill: “Si es tancava havia d’anar pel camí del Club de Tenis, però costa d’arribar fins a dalt de tot”.
Alguns pares temien que amb l’aplicació de restriccions no podrien arribar a l’escola. “Hauria estat un desastre logístic”, ha explicat l’Albert Pont, donat que sense aquest accés caldria anar per la carretera de l’Arrabassada i el camí del Crist Treballador: “Mira la gent que passa, seria una bogeria”, ha afegit, tot destacant que els alumnes grans solen anar i venir sols, i anar per la carretera no era una opció.
Per la seva banda, l’Aitor Duque ha explicat que la complicitat entre escola i els pares garanteix que es pugui fer ús del camí: “Hi ha zones tancades, si passem per aquí hem d’anar directes a l’escola, i això no suposa cap complicació, no podem passar pel caminet de l’escola Europa, però sí pel d’ESADE”, ha apuntat. Ho veu igual la Judit Boné, que es va assabentar pel grup de WhatsApp de pares i mares perquè no havia accedit al correu: “El primer dia vam venir caminant i vam veure les cintes, i des de llavors duem les gosses lligades”, ha dit, per evitar que s’endinsessin per la zona forestal.
Lleu alteració a l’escola
Les restriccions es mantenen més enllà de l’accés o la sortida pel camí, però sí que posen límits en activitats que duu a terme l’alumnat. “Volíem fer un pessebre, i en lloc d’anar al bosc hem anat a buscar troncs i fulles al poble”, ha explicat en Xim, alumne del centre.
Un altre estudiant, en Mateo, explica que el primer dia els va sobtar veure les cintes i van pensar que “alguna cosa greu” havia passat a l’escola, però van entendre ràpidament que era una mesura per combatre la pesta porcina africana. Tot i això, lamenta que s’ha vist alterat alguna de les activitats previstes: “Ara no sortim tant al bosc, solem fer excursions, i ara no sortim per no trobar-nos amb senglars”, ha dit.
Des del centre assenyalen que aquest és un petit peatge per posar el seu gra de sorra en l’acció per evitar que el virus es propagui. “Tot el que són activitats fora del que és l’espai de l’escola està restringit estan restringides, perquè nosaltres estem dins del parc de Collserola”, ha reblat el director.
