La recent inauguració de la 17ena Biennal d’Art, des de fa unes edicions voluntàriament limitada a artistes novells, ens suggereixen algunes reflexions en veu alta. Primera, ens cal destacar que d’entre els 11 seleccionats, dos d’ells prèviament han estat becaris del Premi Autocugat, fet que ben segur de forma involuntària vincula dues iniciatives locals i privades en favor de l’art, promogudes des d’àmbits diferents i totalment deslligades entre elles. Això indica que, malgrat els antagonismes personals dels seus impulsors, s’han creat sinèrgies positives que podrien ser més grans si és tendís a la col·laboració, la qual afavoriria, encara més, situar la ciutat en el mapa de l’art del país i, de retruc, possiblement els respectius negocis particulars.
Segona, comença a resultar preocupant la reiterada absència absoluta de joves creadors locals, que haurien de representar un relleu generacional que garantís la continuïtat de la terra d’artistes. Molt més si es té en compte l’existència d’una d’Escola Municipal que reclama un espai central en la Nit de l’Art. Tercera, resulta curiós que el catàleg contingui escrits de presentació del president de la Generalitat, l’alcalde de la ciutat, el president de la CAM i del propi jurat, però no hi hagi la més mínima declaració d’intencions per part del promotor, que sembla refugiar-se en el mer paper d’organitzador, o gestor. I no val dir que també és membre del jurat. Quarta, sobta que, essent com és el promotor una galeria d’art de llarga trajectòria, no hagi trobat en cap de les edicions precedents un artista prou prometedor per arriscar-se a oferir-li una exposició individual, una vegada hagués clos la seva itinerància col·lectiva. S’obren portes a l’art jove, però com que amb el menjar no si juga, a l’hora de veritat es prefereixen les firmes consagrades. Cinquena, aquesta lloable iniciativa privada segueix sense establir els necessaris ponts i complicitats amb la ciutat i això es fa palès en la poca quantitat de públic local que assistí a la inauguració. Irònicament, el major suport de l’àmbit artístic li va venir de Firart, justament l’entitat que el promotor de la Biennal ha atacat tantes vegades considerant-la un competidor per posar en contacte directe artista i públic, sense la intermediació del galerista. S’equivoca novament el promotor en la seva negativa a participar en la Nit de l’Art, actitud que pot ser entesa com un menyspreu a una iniciativa de ciutat i amb la qual li costarà desvetllar noves simpaties. DOMÈNEC MIQUEL és President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
