El passat dimarts, Cugat Mèdia publicava una entrevista amb el cap de colla de la zona controlada de caça a Sant Cugat en què defensava que “la caça és l’única solució per combatre la pesta porcina africana”. És un missatge greu i simplista: reduir una emergència sanitària i una gestió ambiental complexa a una única recepta no només desinforma, sinó que també tapa les responsabilitats reals de les administracions i del model de territori que hem construït.
A Sant Cugat hi conviu una ciutat que ha crescut molt i un entorn natural valuós com Collserola, sotmès a una pressió enorme d’usos, mobilitat i lleure. Quan els senglars entren als barris, als parcs o als equipaments -i quan hi ha danys en horts, jardins, instal·lacions esportives o riscos per als veïns i veïnes- el que hi ha és un problema de gestió col·lectiva, no només de “massa animal”. Això no es resol a cop de batuda, perquè els senglars es queden quan troben aliment fàcil (residus, contenidors, menjar ofert), espais de refugi i un paisatge fragmentat entre ciutat i bosc.
En l’àmbit institucional i mediàtic s’està tendint a convertir el senglar en el cap de turc de la pesta porcina africana (PPA), quan a Collserola i voltants tots els indicadors apunten que la població està més controlada que fa uns anys gràcies a les polítiques públiques de seguiment i gestió. Els principals riscos de propagació del virus, i que aquest acabi afectant l’economia del sector porcí, no tenen tant a veure amb la quantitat de fauna cinegètica com amb l’activitat humana: la mobilitat de persones i vehicles, un model de macrogranges molt concentrat i les mancances de bioseguretat pròpies de la ramaderia intensiva.
Des d’En Comú Podem defensem una resposta rigorosa i pública. La PPA és massa seriosa per convertir-la en un debat d’eslògans: cal bioseguretat, coordinació i transparència, amb protocols clars i recursos suficients per als Agents Rurals, el Parc i els ajuntaments. I cal també actuar a la ciutat: millorar la recollida i el control de residus, reforçar la prevenció, adaptar espais verds i fer campanyes sostingudes perquè ningú alimenti fauna salvatge. Les captures o sacrificis d’animals, si s’han de fer, han d’estar justificats, sotmesos a criteris científics, amb el màxim respecte al benestar animal i amb rendició de comptes.
La caça pot ser, en alguns casos, una eina puntual dins un pla integral, però no pot ser el relat que ho justifica tot ni el substitut de polítiques públiques. Necessitem menys propaganda i més governança: hem de defensar una gestió dels senglars que sigui eficaç contra la PPA, respectuosa amb la biodiversitat i transparent davant la ciutadania. Només així podrem afrontar aquesta crisi sense convertir-la en un nou capítol de simplificacions i falses sortides.
RAMON GUTIÉRREZ és portaveu de Sant Cugat En Comú Podem
