Aniol, Nancy, Margarita, Evan, Mireia, Elisenda, Íñigo, Ana, Sandra, Elvira, Àlex i Susanna.
Són alguns dels noms que hi ha darrere les portes dels pisos de Promusa a Sant Cugat. Veïns de la ciutat que afirmen que fa anys que conviuen amb filtracions, talls de subministrament, esquerdes, deficiències d’aïllament o sistemes que no funcionen com haurien de fer-ho.
Les seves històries no són excepcionals. Els testimonis recollits per aquest mitjà indiquen que es repeteixen —amb intensitats diferents— en diverses promocions d’habitatge públic del municipi. Incidències que, expliquen, han denunciat reiteradament i que, en molts casos, continuen sense una solució definitiva.
Aquest reportatge connecta relats que fins ara s’havien viscut de manera individual, sovint dins de cada comunitat, però que en conjunt dibuixen una problemàtica compartida.
Detall del sostre d’un pis de Promusa a la promoció de Can Minguet, 99 / Foto: Cugat Mèdia
De cas puntual a patró repetit
L’origen d’aquesta voluntat de donar veu es remunta a fa unes setmanes, quan Cugat Mèdia va publicar el cas d’una comunitat de la promoció de Rabassaires que denunciava problemes recurrents amb l’aigua calenta i talls de llum.
Després de la publicació, aquest mitjà va rebre missatges i comentaris de veïns d’altres promocions que descrivien situacions similars. El que inicialment semblava un conflicte localitzat va començar a dibuixar un mapa molt més ampli d’incidències.
Amb el pas dels dies, nous testimonis han emergit en diferents punts de la ciutat. Alguns veïns han acceptat explicar públicament la seva situació. D’altres han preferit mantenir-se en l’anonimat, però han aportat documentació, reclamacions formals enviades a Promusa i cronologies detallades d’incidències que —asseguren— arrosseguen des de fa anys.
Rabassaires: deteriorament i serveis inestables
A la promoció de Rabassaires, 3, l’Aniol Pérez i la Nancy Fernández asseguren que el deteriorament de l’edifici ha estat progressiu des que hi van entrar a viure fa 15 anys i denuncien una manca de manteniment sostinguda en el temps.
“Volem denunciar l’abandonament que tenim per part de Promusa”, afirma Pérez.
Segons expliquen, en aquest període no s’han executat millores estructurals de fons malgrat l’aparició de desperfectes. Recentment, una part de la façana es va desprendre després de la gran ventada del 12 de febrer, fet que ha incrementat la preocupació entre el veïnat.
Estat actual de la façana d’una part de la promoció de Rabassaires / Foto: Cugat Mèdia
Els residents també apunten a possibles deficiències en els materials utilitzats a la construcció. Entre altres exemples, expliquen que alguns radiadors presentaven òxid al cap de pocs anys i que determinats elements s’han degradat abans del que consideren habitual.
“La por de queixar-se”
Pérez i Fernández introdueixen un element que, segons expliquen, condiciona la resposta col·lectiva del veïnat: la por. Els contractes de lloguer es renoven periòdicament i, segons el seu relat, això genera inseguretat entre part dels residents. “Tot penja una mica d’un fil”, explica Pérez. “Hi ha gent que té por que els facin fora si es queixen”. Segons afegeixen, aquesta percepció ha dificultat en alguns moments l’organització veïnal, tot i que reconeixen que existeixen grups de comunicació entre residents on es comparteixen incidències i preocupacions del dia a dia.
Aquest mitjà ha pogut constatar aquestes reticències durant l’elaboració del reportatge: diversos veïns han declinat fer declaracions públiques malgrat relatar incidències similars en privat.
Sense aigua calenta de manera recurrent
A Rabassaires, 1, la Margarita Vila assegura que les incidències amb el subministrament d’aigua calenta formen part del seu dia a dia. Explica que la temperatura sovint no arriba a un nivell adequat i que la situació s’ha accentuat en els darrers anys. “Mai arriba a una temperatura de confort”, diu. En el seu cas, amb fills petits, relata que sovint s’ha vist obligada a buscar alternatives per a la higiene diària. “A les nits escalfem olles i les poso a la banyera per poder dutxar els nens. És una situació molt lamentable”, detalla. Segons explica, els talls de llum són recurrents i afecten directament el funcionament de la calefacció i l’aigua calenta. Especialment, fora de l’horari habitual d’atenció, lamenta que les incidències poden allargar-se hores o fins i tot dies. “Hi ha hagut caps de setmana que hem estat un dia sencer sense aigua calenta”, afirma, una queixa recurrent entre els grups de WhatsApp dels veïns als quals ha tingut accés Cugat Mèdia.
Vila, que resideix en aquest habitatge des de fa sis anys, considera que el problema s’ha intensificat aproximadament en els darrers dos anys. “Es resol la urgència puntual, però no notem cap solució a llarg termini”, diu. Per això, reclama poder disposar amb normalitat de serveis bàsics. “Només volem condicions dignes per viure”, conclou.
Pau Muñoz: talls i un sostre esfondrat
Al carrer de Pau Muñoz, l’Ana Domínguez explica que també conviu amb problemes recurrents d’aigua calenta des de fa 15 anys, pràcticament des que va entrar a viure al pis. “Has d’estar molta estona amb l’aixeta oberta perquè surti una miqueta temperada”, relata. Segons diu, la situació s’ha anat repetint amb el temps i s’ha accentuat en els darrers anys. Domínguez assegura que les incidències són compartides per altres residents de l’edifici. “No som dos o tres: som tots”, afirma.
Als problemes de subministrament s’hi suma el cost del gas, que considera elevat i que diu que no poden contractar lliurement.
El moment més crític, recorda, es va produir l’agost passat, quan una fuita d’aigua procedent d’un altre habitatge va provocar l’esfondrament del sostre del seu bany i part del menjador. “El sostre va caure completament. Ens vam quedar sense res”, explica. Segons el seu relat, Promusa va reparar els danys estructurals bàsics, però no es va fer càrrec dels desperfectes materials.
Moment de les goteres que va patir l’Ana Domínguez l’estiu del 2025 / Foto: Cedida
Més enllà de les incidències concretes, Domínguez descriu la càrrega econòmica de viure en aquest habitatge com una dificultat afegida. Amb una unitat familiar monoparental, assegura que entre el lloguer i els subministraments el cost mensual representa una part molt elevada dels seus ingressos.
Can Minguet: filtracions des del primer dia
A la promoció de Can Minguet, l’Evan Illas explica que els problemes van començar pràcticament el primer dia. “Només entrar ja vam veure taques al sostre”, recorda. Inicialment, es van reparar, però al cap de poques setmanes —coincidint amb les primeres pluges— les filtracions van tornar a aparèixer.
Des de llavors, diu, el patró s’ha repetit de manera cíclica durant anys. “Cada vegada que plou, torna a passar”, resumeix.
No és la primera vegada que el veïnat d’aquesta promoció denuncia incidències. Ja el 2022 residents del bloc havien alertat de goteres en habitatges i despreniments a la façana de l’edifici, en un context de queixes pel deteriorament general de la finca.
Segons el relat actual d’Illas, les intervencions s’han fet principalment des de l’interior del pis, amb actuacions que considera provisionals. “Fa la sensació que es fan pedaços”, afirma. El veí sospita que l’origen del problema es troba a la coberta de l’edifici, on —segons la seva percepció— podria acumular-se aigua que acaba filtrant-se als habitatges. “Si no s’arregla des de dalt, tornarà a passar”, adverteix.
La situació, explica, obliga periòdicament la família a moure mobles, protegir estances i conviure amb pols de guix i humitats dins l’habitatge cada vegada que s’hi actua. “És un enrenou constant”.
Més enllà del seu cas particular, Illas assegura que el deteriorament també és visible en espais comunitaris, on veïns han detectat esquerdes al paviment de resina, moviments en passarel·les i altres desperfectes que, a parer seu, apunten a problemes d’execució o manteniment de l’edifici.
Esquerdes als passadissos comunitaris de la Promoció de Can Minguet, 99 / Foto: Cugat Mèdia
Segons explica, aquestes incidències fa temps que es comenten entre el veïnat i queixes similars s’han traslladat en diverses ocasions a la propietat, sense que —segons el seu testimoni— s’hagi resolt l’arrel del problema.
El cas de Can Minguet és un dels que evidencia la persistència d’incidències al llarg dels anys en algunes promocions.
Desperfectes a les zones comunitàries de Can Minguet, 99 / Foto: Cugat Mèdia
Passeig del Baixador: talls, factures i manca d’informació
Al Passeig del Baixador, els testimonis apunten a incidències recurrents amb el sistema d’aigua calenta i calefacció. La Mireia Gómez, que hi viu des de l’agost del 2023, explica que els problemes són constants des de la seva arribada. Segons relata, el sistema queda bloquejat cada vegada que es produeix un tall o microtall elèctric i requereix la intervenció manual d’un tècnic per restablir el servei. “Hem hagut de trucar diverses vegades al servei d’urgències perquè no teníem ni calefacció ni aigua calenta”, explica. Un dels episodis més crítics, recorda, es va produir durant les festes de Nadal del 2024, quan diversos veïns van estar entre dos i tres dies sense aquests subministraments bàsics.
La resident també qüestiona el cost energètic del sistema. En el seu cas, en un habitatge d’uns 30 metres quadrats, assegura haver rebut factures mensuals d’entre 85 i 95 euros. “Crec que paguem preus industrials per un habitatge social”, afirma.
Més enllà del funcionament del sistema, la Mireia denuncia manca d’informació sobre les avaries i les actuacions de manteniment. “Se’ns diu que està solucionat, però sovint no sabem què ha passat exactament ni què s’ha fet”, lamenta.
Exterior dels pisos per a joves i persones en situació de vulnerabilitat situats al passeig del Baixador, a Mira-sol / Foto: Cugat Mèdia
Elisenda Martí, veïna de la mateixa promoció, corrobora aquest patró i assegura que les incidències són conegudes entre la comunitat. “Sempre hem d’avisar nosaltres”, explica. Segons el seu testimoni, al llarg dels anys també s’han registrat episodis d’humitats, males olors provinents del sistema de sanejament, incidències amb el circuit d’aigües grises i fins i tot una plaga de rosegadors que va requerir actuacions específiques.
Els residents també han advertit deficiències de manteniment en elements comuns, com portes d’accés que no tanquen correctament —una situació que en un moment determinat va facilitar que una persona sense llar s’instal·lés temporalment en una zona comunitària.
Alguns dels desperfectes visibles a les zones comunes dels pisos de Promusa del passeig del Baixador / Foto: Cugat Mèdia
En conjunt, els veïns descriuen una sensació de resposta reactiva a les incidències, però sense solucions estructurals a llarg termini.
A la mateixa promoció, Íñigo Garcia-Die Azqueta, veí del complex des de fa un any i mig, amplia la crítica més enllà de les incidències concretes i posa el focus en el model d’habitatge per a joves. Tot i afirmar que ell i la seva parella es consideren “afortunats” per haver accedit al lloguer assequible, qüestiona les condicions dels pisos.
Segons el seu testimoni, “en general, totes les opcions que ofereix Promusa per a joves són habitatges amb la superfície mínima per complir la normativa, com si ser jove ja fos sinònim de precarietat”. Garcia-Die Azqueta adverteix que, quan finalitzi el contracte actual, probablement haurà de marxar de Sant Cugat, una ciutat on, remarca, la seva família ha viscut durant generacions.
Vallseca: dubtes sobre la qualitat de l’aigua
Al carrer Vallseca, al barri de Mira-sol, la Sandra Balsalobre explica que des que hi viu, el 2015, ha detectat incidències recurrents amb el subministrament d’aigua calenta i una manca de manteniment que, segons el seu parer, s’arrossega des de fa anys. Segons relata, aquest hivern s’han quedat sense aigua calenta en diverses ocasions i, en almenys dues d’elles, l’aigua ha sortit bruta.
Tot i que assegura que les incidències acostumen a resoldre’s en un termini d’un o dos dies, lamenta que les deficiències es repeteixin periòdicament.
A Vallseca hi ha moltes humitats a les parts comunes, com davant l’ascensor que asseguren s’espatlla sovint / Foto: Cugat Mèdia
Balsalobre expressa especialment dubtes sobre la qualitat del subministrament. “Quina garantia tenim que aquesta aigua sigui potable quan surt de l’aixeta groga?”, es pregunta, en referència a l’aigua calenta, i apunta a la incertesa sobre si es pot utilitzar amb normalitat per cuinar o beure.
Segons explica, en algunes ocasions el temps d’espera perquè l’aigua arribi a una temperatura adequada és elevat, fet que —diu— incrementa el consum i la factura. “Això fa que es malgasti aigua”, afegeix.
En conjunt, la veïna apunta a un problema de manteniment que, tot i les actuacions puntuals, considera que no s’ha resolt de manera estructural.
Sant Sever: una promoció recent amb problemes
A la Baixada de Sant Sever, una promoció per a gent gran les claus de la qual es van lliurar fa set anys, els residents denuncien problemes persistents amb la climatització. L’Elvira Moragas, que parla com a portaveu dels veïns davant Promusa, assegura que el sistema “mai no ha funcionat bé”, ni en mode calefacció ni refrigeració.
Segons expliquen, les incidències es remunten pràcticament a l’entrada als habitatges i s’han anat repetint al llarg dels anys malgrat diverses revisions. El punt més crític, relaten, es va viure l’estiu del 2025, quan l’aire condicionat va deixar de funcionar en la majoria dels pisos.
Arran d’aquesta situació, una part important del veïnat va signar una carta adreçada a la gerència de Promusa per demanar una reunió i una solució definitiva. Tot i els compromisos de revisió pis per pis, asseguren que el problema s’ha mantingut.
Els veïns es queixen que el sistema de climatització central de l’edifici no ha funcionat mai bé / Foto: Cugat Mèdia
Els residents també alerten de rebuts que consideren elevats malgrat que el mal funcionament del sistema i expliquen que alguns veïns han optat per instal·lar ventiladors o alternatives pel seu compte.
Moragas critica igualment la manca de resposta a les comunicacions enviades. “Molt sovint ens diuen que està solucionat quan no és així”, lamenta. Segons el resum elaborat per la comunitat, diverses queixes —tan verbals com per correu electrònic— han quedat sense resposta o amb contestacions que consideren insuficients.
Avinguda de la Clota: fred, calor i esquerdes
A la promoció de lloguer per a joves de l’avinguda de la Clota, l’Àlex Rosell posa el focus en l’aïllament dels habitatges. Segons explica, el seu pis pot baixar fins als 13 graus a l’hivern i enfilar-se fins a prop dels 35 a l’estiu. “El tema de l’aïllament és un desastre”, resumeix. Intentar mantenir una temperatura mínima de confort té, diu, un impacte directe en la factura. En una prova deixant el termòstat a 18 graus, assegura que la despesa es va incrementar en uns 160 euros. Davant d’això, va optar per reduir l’ús de la calefacció. “Al final la solució és abrigar-se i passar fred”. Segons explica, aquesta situació s’ha convertit en un tema habitual de conversa entre veïns del bloc.
En aquest pis, per exemple, quan es toca el timbre, s’encén, per error, el llum interior / Foto: Cugat Mèdia
Rosell adverteix que aquesta situació afecta especialment famílies amb menys recursos i assegura que alguns veïns es veuen obligats a triar entre confort tèrmic i despesa energètica.
El cas de propietat: esquerdes i sobrecostos
A l’avinguda de la Clota, en una promoció en règim de compra, la Susanna Trenchs denuncia esquerdes a la terrassa que —assegura— arrossega des de fa més de dos anys i mig. “Ja hi puc posar els dits”, afirma, i explica que un tècnic municipal va arribar a qualificar la situació de potencialment perillosa, fet que li impedeix fer ús normal de l’espai exterior. Segons el seu relat, tot i les peticions i les gestions amb l’administració de finques, la incidència continua pendent de resolució.
Trenchs emmarca el cas en un conjunt més ampli de deficiències que, assegura, el veïnat ha detectat a la promoció des dels primers anys. Entre d’altres, explica que inicialment es van haver de substituir paviments de diversos habitatges perquè presentaven problemes prematurs.
Esquerdes a una de les terrasses de la promoció de compra de l’avinguda de la Clota / Foto: Cugat Mèdia
El cas de Trenchs és l’únic d’habitatge de compra recollit en aquest reportatge. La veïna reconeix que adquirir un pis protegit a Sant Cugat pot representar, d’entrada, un avantatge econòmic respecte al mercat lliure, però assegura que les incidències acumulades i la qualitat d’alguns materials desdibuixen aquest benefici.
“Tenir un pis més assequible no compensa si després és una sagnia constant”, conclou.
Quan les incidències es cronifiquen
Aquest reportatge ha volgut posar nom i veu a veïns de diferents promocions per dibuixar una radiografia d’una realitat que, segons els testimonis recollits, està lluny de ser puntual. Les incidències es repeteixen amb formes diverses i fa anys que formen part del dia a dia de molts residents, que reclamen solucions de fons i no només actuacions correctives.
Durant l’elaboració d’aquest treball, aquest mitjà també ha pogut constatar diferències notables entre promocions segons el perfil d’habitatge al qual van destinades, amb edificis que presenten nivells de qualitat i manteniment desiguals. En un context d’accés difícil a l’habitatge, els veïns coincideixen en una idea de fons: viure en un pis públic assequible no hauria d’implicar renunciar a unes condicions de vida dignes ni sentir-se ciutadans de segona.
Sense resposta institucional abans de la publicació
Aquest mitjà ha sol·licitat una entrevista amb el gerent de Promusa i amb el regidor d’Habitatge per conèixer la seva valoració. En el moment de la publicació, no ha estat possible obtenir aquestes declaracions. Fonts municipals han indicat que els responsables estaran disponibles després del ple municipal previst aquest divendres 27 de febrer, on es preveu abordar la situació de Promusa.
