Anticipar-se al deteriorament del patrimoni amb accions concretes que vetllin per a la seva protecció. Aquesta és la missió del departament de Conservació Preventiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), del qual Maria José García n’és la coordinadora.
Quan es pensa en restauració sovint s’imaginen intervencions directes sobre pintures, escultures o altres béns culturals. Però abans d’arribar a aquest punt hi intervé la conservació preventiva, la primera línia de defensa per evitar la degradació d’aquests elements. Gràcia ha subratllat que un bon control de factors com la humitat, la temperatura o la il·luminació pot ser decisiu per a la preservació del patrimoni.
La coordinadora ho ha exemplificat amb el Tapís de la Creació, que està protegit amb una vitrina que regula el microclima i la llum per evitar la degradació dels materials sensibles. “No es tracta només d’intervenir objectes, sinó d’entendre i controlar el seu entorn”, ha assegurat.
Segons l’experta, aquesta disciplina implica un treball continuat en espais com museus, arxius i biblioteques per garantir que les condicions ambientals siguin òptimes. A més, també inclou accions com la manipulació adequada de les peces o la formació del personal per minimitzar riscos. “Una bona conservació preventiva redueix la necessitat de futures restauracions”, ha remarcat.
Entre els reptes actuals, la coordinadora ha destacat els materials com els metalls arqueològics, fotografies antigues i, sobretot, l’art contemporani i el patrimoni digital, amb riscos d’obsolescència tècnica. En aquest mateix sentit, el canvi climàtic i l’augment del turisme cultural també exigeixen solucions innovadores: “Hem de compatibilitzar l’ús dels espais amb la seva preservació”, ha insistit.
El CRBMC col·labora amb projectes com la reorganització de reserves de museus, on es guarden el 80% de les col·leccions. “El debat actual és com obrir aquests espais al públic sense comprometre’n la conservació”, ha assenyalat.
