La contaminació atmosfèrica no només afecta els pulmons. Cada vegada hi ha més evidència científica que també pot tenir conseqüències directes sobre el cor. Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca ha demostrat que l’exposició continuada a partícules dièsel pot augmentar el risc d’arrítmies ventriculars greus, alteracions del ritme cardíac que poden acabar derivant en una mort sobtada.
L’investigador principal del grup de recerca de malalties cardiovasculars del centre i un dels autors principals de l’estudi, Antonio Rodríguez Sinovas, ha explicat al pòdcast ‘El Pou’ que fins ara ja s’havia observat una relació entre contaminació i malalties cardiovasculars, però que aquesta investigació demostra “una relació causa-efecte directa” entre les partícules dièsel i les arrítmies.
Entrevista íntegra al dr. Antonio Rodríguez Sinovas
El risc augmenta amb l’exposició continuada
L’estudi s’ha fet amb un model animal exposat durant tres setmanes a contaminants atmosfèrics rics en partícules dièsel, com les conegudes PM2,5 i PM10. Els investigadors han comprovat que els animals exposats presenten una incidència més alta d’arrítmies ventriculars sostingudes, les més perilloses perquè poden acabar desencadenant una fibril·lació ventricular mortal si no es tracta ràpidament.
Segons Rodríguez Sinovas, la importància de l’estudi és que permet demostrar que la contaminació és directament responsable d’aquestes alteracions, sense que hi intervinguin altres factors externs.
Estrès oxidatiu, inflamació i “cicatrius” al cor
La investigació també ha identificat el mecanisme que hi ha darrere d’aquestes afectacions. Les partícules dièsel provoquen estrès oxidatiu, un procés en què es generen molècules molt reactives capaces d’alterar el funcionament normal de les cèl·lules.
Aquest estrès oxidatiu acaba desencadenant inflamació i fibrosi al múscul cardíac. “És com si apareguessin petites cicatrius al cor”, explica l’investigador. Aquestes alteracions dificulten que els impulsos elèctrics circulin correctament i afavoreixen l’aparició d’arrítmies.
A més, els efectes s’han detectat en cors sans, fet que preocupa especialment els investigadors perquè podria tenir un impacte encara més gran en persones amb patologies cardiovasculars prèvies.
Una de les parts més innovadores de la recerca és l’estudi de nanopartícules d’òxid de ceri, unes substàncies amb una gran capacitat antioxidant capaces de neutralitzar l’estrès oxidatiu.
Els investigadors han observat experimentalment que aquestes nanopartícules redueixen la inflamació, la fibrosi i les arrítmies provocades per la contaminació. Tot i això, el seu ús encara no està aprovat en humans i continua en fase experimental.
Mentre no arribin possibles tractaments futurs, Rodríguez Sinovas recomana potenciar estratègies antioxidants accessibles, com l’exercici físic, les dietes riques en omega-3 o el consum de vitamina C, especialment en persones amb més risc cardíac.
Reduir la contaminació continua sent “la clau”
Malgrat aquestes possibles línies de protecció, l’investigador insisteix que la mesura principal ha de ser reduir la contaminació atmosfèrica. “Mentre continuem exposats de forma crònica, probablement tots tindrem un cert grau de fibrosi al cor”, adverteix.
L’equip del Vall d’Hebron continua investigant ara altres mecanismes relacionats amb la contaminació ambiental i estudia també els efectes d’altres contaminants presents a l’aigua o als aliments sobre la salut cardiovascular.
