La pujada dels preus dels aliments ha arrossegat a 290 milions de persones a la pobresa sense que la comunitat internacional hagi pres mesures per a evitar-ho.
A diferència de la crisi financera, a la qual Estats Units i Europa han respost de forma immediata i amb xifres astronòmiques, la resposta a la crisi d’aliments encara es fa esperar. Dels 12.300 milions de dòlars que la FAO va demanar al juny a la reunió d’alt nivell de Roma, tot just s’han recaptat una mica més de 1.000 milions. El grup de treball d’alt nivell de Nacions Unides sobre preus dels aliments calcula en 30.000 milions de dòlars anuals el que es necessitaria per a pal·liar la crisi. Una xifra que contrasta amb els 700.00 milions de dòlars aprovats aquests dies per la Reserva Federal nord-americana i amb els dos bilions d’euros compromesos per la UE per a fer front a la crisi financera. En el cas d’Espanya, els 50.000 milions d’euros amb els que s’ha compromès el govern espanyol equivalen a més de 13 anys de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). La directora general d’Intermón Oxfam, Ariane Arpa, assegura que “la crisi financera no és fruit de la fatalitat sinó conseqüència de l’aplicació de polítiques equivocades. Igualment la crisi alimentària és fruit d’anys d’abandonament de l’agricultura i de polítiques errònies. En tots dos casos, els països que han regulat millor els seus mercats es troben ara en millor posició”. ANTONI MARIMON (columna publicada el 9/11/08) Responsable de Comunicació IO Sant Cugat C/ Enric Granados, 10 csantcugat@intermonoxfam.org www.intermonoxfam.org
