Compartir pis ja no és suficient per a algunes persones vulnerables de Sant Cugat. Càritas ha detectat un augment dels casos en què diverses persones que no es coneixen entre elles comparteixen una mateixa habitació de relloguer per poder assumir-ne el cost, una situació que l’entitat interpreta com un símptoma de l’agreujament de la crisi de l’habitatge. Així es desprèn de la memòria de 2025, que també revela que els relloguers han passat del 32% al 41% entre les persones ateses i que set de cada deu no disposen d’un habitatge estable.
“Llogues una habitació per a dues persones, pagues menys, però el que la lloga cobra més perquè hi ha dues persones que li paguen”, ha explicat mossèn Emili Marlés, rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià. Segons ha advertit, es tracta d’un fenomen que “es va donant cada cop més” i que evidencia un empitjorament de les condicions residencials de les persones amb menys recursos.
L’habitatge és, de fet, la principal preocupació de l’entitat. Segons les dades presentades aquest dimarts, només el 28,4% de les persones ateses disposen d’un habitatge estable, sigui de propietat o de lloguer. La resta viuen en situacions de relloguer, acollides temporalment per familiars o coneguts, en infrahabitatges o, en els casos més extrems, al carrer.
Marlés ha alertat que aquesta situació reflecteix una tendència sostinguda. “No hem vist una recuperació o una estabilització, sinó un empitjorament que és gradual”, ha afirmat. Segons el responsable de Càritas, moltes de les persones que avui viuen de relloguer provenen de situacions residencials més estables i s’han vist obligades a anar perdent capacitat econòmica fins a no poder assumir el cost d’un habitatge o fins i tot d’una habitació pròpia.
L’Ajuntament admet que el fenomen no estava previst
La regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy, ha explicat que el Pla Local d’Abordatge de l’Exclusió Residencial ja contemplava el fenomen del relloguer, però no aquesta nova realitat detectada per Càritas, en què diverses persones comparteixen una mateixa habitació per poder assumir-ne el cost.
Aristoy ha assenyalat que les dades utilitzades per elaborar la diagnosi del pla no recollien encara aquesta tendència emergent. Segons ha apuntat, l’Ajuntament està començant a analitzar l’abast d’aquestes situacions i les possibles vies d’actuació.
La regidora ha indicat que el fet que diverses persones desconegudes comparteixin una mateixa habitació podria arribar a considerar-se una forma d’infrahabitatge. “Haurem de veure quines situacions són, com estan, i de quina manera les cataloguem per anar abordant-les i donant-hi resposta”, ha assenyalat.
La responsable de Drets Socials també ha assegurat que les dades presentades per Càritas confirmen una tendència que també observen els serveis municipals. “Ens han confirmat aquesta polarització, aquest augment de la pobresa”, ha afirmat.
La pobresa es cronifica
La memòria també posa de manifest una cronificació de les situacions de vulnerabilitat. Tot i que el nombre de persones ateses ha baixat respecte de l’any anterior de 1.497 a 1.287 persones, Càritas assegura que els casos que atén són cada vegada més complexos i requereixen més acompanyament.
“Com més a baix estiguis, més difícil és sortir-te de la pobresa”, ha assenyalat Marlés, que ha advertit que la manca de capacitat d’estalvi i l’encariment de l’habitatge estan afavorint una polarització social cada vegada més marcada. “La classe mitjana es va esfumant i això ens va apuntant a una societat de gent més rica, però també de gent cada cop més pobra”, ha afegit.
Aquesta cronificació també es reflecteix en alguns dels serveis de l’entitat. Al menjador social, per exemple, hi han passat menys persones que l’any anterior, però els usuaris s’hi mantenen durant més temps, un fet que Càritas interpreta com una dificultat creixent per sortir de les situacions d’exclusió.
Més dones i més famílies monoparentals
La memòria de 2025 també confirma la feminització de la pobresa. Les dones representen ja el 61,5% de les persones ateses per l’entitat, quan el 2021 eren el 54,4%.
Paral·lelament, les famílies monoparentals han experimentat un augment notable. Han passat de representar el 12,8% dels casos atesos el 2024 al 21,4% l’any passat. Segons Marlés, el perfil que més creix és el de dones amb fills a càrrec que tenen dificultats per accedir a un habitatge i mantenir-ne el cost.
Durant el 2025, Càritas Sant Cugat ha atès 739 famílies i 1.287 persones i ha destinat 690.456 euros als seus programes socials, una xifra molt similar a la de l’any anterior.
Pots consultar la memòria completa en aquest enllaç.
