Em sento obligat avui a dedicar la meva columna d’opinió a parlar de la guerra a Gaza i a fer diverses columnes sobre el tema en dies vinents.
Hi intervenen tants elements… Avui voldria fixar-me en un d’aquests elements fonamentals pel pes que pot tenir en les psicologies d’una i altra part: «la cultura de la guerra». Una cultura «de sempre!», que està ja en el naixement històric d’Israel abans de l’Era Cristiana. El fet que el primer Israel neix amb Moisés i Josué, en un clima de conquista i de guerra total, marca l’establiment del poble que surt de l’esclavatge d’Egipte per arribar a una terra de llibertat amb el projecte de crear un poble solidari i lliure. És un projecte humà ben positiu. Tanmateix, hi ha documents de l’època que parlen de l’extermini dels adversaris. I no és sols això! És que la cultura d’aquella època en tots els pobles veïns al nou Israel és també una cultura de guerra. Quan arriba la primavera, els reis d’aquells móns ha de “sortir a fer la guerra”, diu el llibre de Samuel. És com si fos un ofici, el “seu” ofici!! Continuarà… Ignasi Salvat (columna publicada el 20/01/09) Exdirector del Centre Borja
