Ricard de No és santcugatenc i té depressió diagnosticada des de l’any 2013. Arran d’una malaltia que va patir el seu soci, va començar a sentir molta angoixa, fins al punt d’infligir-se autolesions i cometre dos intents de suïcidi. Així va començar el seu periple amb els hospitals, els metges i la medicació. Una experiència que, després de 10 anys, considera que l’ha ensenyat a viure: “Gràcies a l’ansietat i a la depressió, sé què és viure, perquè la meva vida anterior ha estat no viure”.
Respecte a l’estigma de la medicació per a la salut mental, De No considera que “hi ha molta desconeixença”. Des del seu punt de vista, “igual que, si et falta insulina, te’n prens; si el teu cervell no segrega segons què, també hi ha medicaments per solucionar-ho”, reflexiona.
La cara més dura de la depressió
El santcugatenc ha volgut aclarir la diferència entre “estar depre” i una verdadera depressió. “Un exemple molt atroç de la depressió és que tu estiguis estirat al llit, a la tauleta tinguis una ampolla d’aigua, i no siguis capaç ni d’estirar el braç per agafar-la”, relata. En aquest sentit, també ha volgut constatar que, tot i que la pandèmia hagi pogut generar problemes de salut mental a la població, és una situació que, en general, a les persones amb depressió no els ha afectat. “Per a un depressiu, que a vegades no vol ni aixecar-se del llit, no l’han afectat ni el confinament ni les restriccions. A mi, almenys, no m’han afectat en res”, conclou.
Aprendre a conviure amb la depressió
Per acabar, De No considera que la depressió “curar-la, no la cures, però aprens a conviure amb ella”. Un aprenentatge que passa per seguir “tres o quatre regles molt bàsiques”. Entre aquestes regles, el santcugatenc destaca no prendre alcohol, fer una mica d’exercici, saber dir que no i deixar de preocupar-se pel que no es pot controlar. “L’única cosa que podem fer nosaltres és cuidar-nos a nosaltres mateixos”, afirma. Actualment, Ricard de No és el president d’ Assadega’m, una associació per a la superació de l’ansietat i la depressió mitjançant grups d’ajuda mútua que es reuneix periòdicament a Sant Cugat. La Generalitat estableix accions per millorar la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida, independentment de les causes. Aquells que ho necessitin, poden contactar amb el telèfon 061, que és la via per a l’atenció no presencial al suport i a l’acompanyament.
Ricard de No
