“La persona amb depressió no és que no surti del llit perquè no vulgui, és que no pot. Les coses més bàsiques com rentar-se les dents o dutxar-se es poden fer una muntanya”. Ho explica Álvaro Muro, coordinador de l’Àrea d’Addiccions de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa.
“Per què estàs deprimit, si et va tot bé?”
Acompanyar la depressió no és fàcil. Frases com “posa de part teva” o “per què estàs deprimit, si tot et va bé?”, malgrat que siguin comentaris fets amb bona intenció són, segons el doctor Muro, els consells que més mal fan a la persona. “Són afirmacions que es fan des de l’estigma, sense pensar que la depressió és una malaltia, i només fan que el pacient es trobi pitjor”. En aquest sentit, recomana orientar els esforços a l’ajuda professional.
Altres consells que es poden seguir, segons el Canal Salut, són informar-se sobre aquest trastorn i el seu tractament, i animar a la persona a ser més activa, però sense forçar-la, i sense fer-li crítiques o retrets al respecte. També oferir companyia i elogiar els petits avenços. Si la persona manifesta haver tingut pensaments suïcides, escoltar-la, prendre-ho seriosament i no minimitzar-ho, i no tenir por de parlar-ne obertament. És fonamental que les persones que convisquin amb pacients de depressió trobin temps per a elles mateixes, per tenir una bona autocura i evitar el desgast.
La depressió en xifres
El dia 13 de gener és el Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió, una jornada que té l’objectiu de donar visibilitat i millorar el reconeixement social d’aquesta malaltia. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta uns 332 milions de persones a tot el món. Avui dia, encara existeix una forta estigmatització de les persones que pateixen aquest trastorn, i això en dificulta el diagnòstic i el tractament.
Causes i tractaments
La depressió és una malaltia multicausal per a la qual existeix un “component biològic”, una predisposició genètica (malgrat no tractar-se d’una malaltia hereditària) i un factor ambiental, que condiciona part del caràcter de la persona i també el seu nivell d’estrès.
El tractament pot variar en funció de cada cas concret, però segons Álvaro Muro, els estudis avalen l’eficàcia de combinar els psicofàrmacs amb la psicoteràpia. Tot i això explica que no sempre és necessària la medicació.
Muro explica que no es pot parlar de “curació” de la malaltia, ja que no se n’erradiquen les causes perquè en són moltes i no es coneixen totes. En el seu lloc, parla d'”estabilització” de la malaltia, amb la qual cosa el pacient pot no experimentar-ne els símptomes si se segueix un bon tractament.
