Al passat ple de l’ajuntament vam viure una situació si més no, delicada. Es va presentar una moció de condemna l’imperialisme dels EUA pel que fa al segrest del president de Veneçuela, Nicolás Maduro.
En aquest atac, que ha violat totes les lleis internacionals de sobirania nacional, en què van morir al voltant de 100 persones, entre ells 32 membres de la seva guàrdia personal; helicòpters de la força aèria dels EUA van entrar en territori veneçolà, atacant un barri que no tenia res a veure amb el palau residencial de Maduro, matant civils que dormien a casa seva.
Doncs bé, al ple del 30 de gener, es van poder sentir frases si més no, inquietants, justificant l’atac: “que el xèrif o pistoler de l’hemisferi sud hauria d’haver arribat encara més lluny” o “que els EUA es van emportar Alí Babà, però allà segueixen els quaranta lladres”, frases que a mi em sorprenen, sobretot venint de segons quins grups polítics.
Segons les notícies a què tots tenim accés, 8 milions de veneçolans/es estan fora del seu país, el salari mitjà és d’un dòlar al dia i la situació és caòtica. És clar que els ciutadans veneçolans que han pogut sortir del país, no estan en aquesta situació, i gràcies a ells molts veneçolans poden continuar aguantant. Però per mi, és injustificable canviar una dictadura per una altra, i aplaudir un atac militar contra el teu país. Això ho provoca la desesperació? Ha de ser així, si no, no ho entenc.
Els EUA amb l’excusa del narcotràfic, o qualsevol altra, volen influir tant sí com no a Amèrica Llatina. Però la veritat és una altra, només estan interessats en els seus recursos naturals, en el cas de Veneçuela, n’és el petroli, i de cap manera sembla que vulguin restablir un govern democràtic. Ha estat molt clar el menyspreu a Edmundo González o a María Corina Machado, suposats guanyadors de les eleccions del gener del 2025.
També el bloqueig econòmic i comercial dels EUA a països com Veneçuela o Cuba, perquè no riuen la gràcia a Trump, és molt injust, són països sobirans. Qualsevol vaixell que porti subministraments a aquests països, té prohibit atracar a ports nord-americans en sis mesos!
Ara Trump ha posat els ulls a Cuba. L’ONU i la UE han de fer un esforç diplomàtic perquè la pau i la democràcia s’obrin pas, i deixar de ser mers observadors de com els EUA fan o desfan al seu gust i caprici. També cal fer aquest esforç des de Sant Cugat, tal com demanava la moció, però no va ser així, ja que aquesta no va prosperar a causa de la majoria de dretes al nostre consistori.
