Fa 11 anys que Milagros Romero i la seva família van deixar Veneçuela per començar una nova vida a Espanya, i des de fa sis resideixen i treballen a Sant Cugat. La ciutat es va convertir en punt de trobada familiar, ja que també hi viuen la seva tieta i els seus cosins, entre ells Jesús Castillo. “Jesús és el meu cosí germà. Som una família molt unida, realment el considero el meu germà”, explica Milagros.
Economista i professor universitari, Castillo va viatjar l’any passat a Veneçuela abans de les eleccions presidencials del 28 de juliol per resoldre assumptes personals i acadèmics, amb la intenció de tornar després a establir-se definitivament a Sant Cugat. El desplaçament també responia al seu compromís polític com a coordinador del partit opositor Vente Venezuela a l’estat de Mérida.
El passat 31 d’agost, però, el seu retorn es va veure estroncat. Aquell diumenge, Castillo, que té la doble nacionalitat espanyola i veneçolana, i el seu company de partit, Yones Molina, van ser segrestats a Mérida, a l’oest del país. “Van ser interceptats per un grup d’aproximadament 20-25 persones. Alguns anaven amb la cara tapada amb passamuntanyes, armes llargues i totterrenys sense matrícules”, relata Milagros. Jesús Castillo i Yones Molina anaven acompanyats de tres persones més, que, segons la cosina, van ser amenaçades, desposseïdes dels seus mòbils i advertides que no podien mirar cap a on els portaven. Van ser aquests testimonis els qui, més tard, van aconseguir avisar la família a través d’amics en comú. “La notícia ens va arribar a les tres de la matinada”, recorda la santcugatenca.
Ver esta publicación en Instagram
Sense notícies del Jesús
Des del 31 d’agost, la família viu en la incertesa absoluta. “No tenim cap notícia d’on és, ni del seu estat de salut ni psicològic”, lamenta la Milagros. La família, amb l’ajuda d’advocats a Veneçuela, ha estat immersa en una recerca per trobar-lo. Han investigat en diversos organismes públics veneçolans, com el Sebin (Servei Bolivarià d’Intel·ligència Nacional) i el DGCIM (Direcció General de Contraintel·ligència Militar), així com en hospitals i, fins i tot, morgues. La recerca, però, no ha donat els seus fruits. “Aquesta angoixa, el no saber on és, també és un tipus de tortura per a la família”.
Per a la família, es tracta d’un segrest de caràcter polític perpetrat pel govern de Veneçuela. “Si fos un segrest comú, el primer que farien els segrestadors seria posar-se en contacte amb la família per demanar diners”, diu Milagros. En aquest cas, no ha estat així.
Paral·lelament a la recerca al país llatinoamericà, la família ha activat els canals diplomàtics, presentant una denúncia al consolat d’Espanya a Veneçuela i contactant amb l’ambaixada espanyola i la Policia Nacional. Segons Milagros, l’ambaixada simplement es limita a dir que es troben “en les mateixes condicions que la família”, sense informació. Davant d’aquesta situació, la família insta el govern espanyol a “protegir els seus ciutadans a l’estranger” i a sol·licitar una “fe de vida” a les autoritats veneçolanes a través d’enllaços diplomàtics.
La família descriu aquesta manca d’informació com una “carrera de resistència psicològica”.
Crida a la difusió
Davant la de moment manca de resposta institucional, des de Sant Cugat la família ha decidit fer públic el cas als mitjans de comunicació i ha impulsat un perfil de suport al Instagram (@libertadparajesus). A Veneçuela, la fundadora del partit, la política i activista María Corina, va condemnar el segrest amb una publicació a la xarxa social X.
Jesús Castillo, nuestro Coordinador de Organización de Vente Mérida, fue secuestrado ayer por el régimen de Nicolás Maduro.
— María Corina Machado (@MariaCorinaYA) September 1, 2025
Jesús es un ser humano excepcional, un economista brillante, que va ser parte del gran equipo que pondrá a valer, en poco tiempo, la economía venezolana!… https://t.co/Q2LXegf6pe pic.twitter.com/nEeEkkrnxf
El segrest de Jesús Castillo i Yones Molina s’emmarca en un context més ampli de persecució política a Veneçuela, segons indiquen organitzacions de drets humans com Provea. Aquesta ONG assegura que s’ha registrat “un creixement exponencial de les detencions arbitràries i les desaparicions forçades” al país.
Amnistia Internacional també denuncia un “augment dràstic de detencions comeses de forma sistemàtica des de les passades eleccions presidencials”, que podrien constituir “crims de lesa humanitat de desaparició forçada”.
