En una societat cada vegada més sorollosa i fragmentada, hi ha una realitat que mai perd força: la família. Cap política social ni econòmica serà mai més justa o més efectiva que aquella que permet a les famílies viure, educar i créixer amb llibertat, autonomia i responsabilitat.
La família és molt més que una estructura privada: és la primera escola de convivència, el lloc on aprenem a estimar, a compartir i a cuidar. És la xarxa silenciosa que sosté allò que l’Estat mai podrà substituir: la transmissió de valors, el compromís, la solidaritat entre generacions, el respecte i la responsabilitat. Sense famílies fortes, cap societat pot ser lliure, pròspera ni justa.
Tanmateix, a Catalunya, i també a Espanya, les famílies han estat oblidades per massa governs. Les polítiques públiques s’han omplert d’ideologia i burocràcia, però s’han buidat de sentit comú. Criar fills és avui una cursa d’obstacles: manca de llibertat per decidir la seva educació, impostos asfixiants, dificultats per trobar habitatge assequible, obstacles per conciliar i escàs reconeixement a qui decideix formar una família.
El resultat és clar: menys naixements, més soledat i més joves que renuncien a tenir fills perquè no s’ho poden permetre. I mentrestant, el discurs oficial s’omple d’eufemismes sobre “models de vida” o “noves realitats” per no reconèixer l’evident: sense famílies no hi ha futur.
Des del Partit Popular defensem una visió diferent, profundament liberal i humana. Creiem en una societat on l’Estat acompanyi, però no imposi. On les persones puguin decidir lliurement com volen viure, treballar, educar i formar la seva família. On es premi l’esforç, es doni suport a la maternitat i es torni el respecte a qui sosté el dia a dia del país amb la seva feina i compromís.
Parlem de polítiques reals: reduir la càrrega fiscal a les famílies, facilitar l’accés a l’habitatge, donar suport a la conciliació, protegir la natalitat i garantir la llibertat educativa. No són idees abstractes: són les condicions bàsiques perquè una família pugui viure amb dignitat i autonomia.
Perquè la llibertat també es mesura en coses concretes. Poder tenir un fill sense por de no arribar a final de mes. Poder triar l’escola que millor s’adapti al teu fill sense que el Govern et digui què has de pensar. Poder cuidar un pare malalt sense perdre la feina. O poder quedar-te a la teva ciutat sense que els preus t’expulsin.
I dins d’aquesta defensa, cal reconèixer amb claredat el valor de les famílies nombroses. Representen el compromís, la generositat i la fe en el futur. Són les que més aporten i, alhora, les que més dificultats troben. Criar diversos fills en una societat que premia la instantaneïtat i l’individualisme és un acte d’amor i valentia. No es tracta de demanar privilegis, sinó de retornar justícia a qui sosté el relleu generacional i evita que el país s’apagui. Bonificacions a l’IBI, taxes d’escombraries o en el transport són algunes de les reivindicacions que contínuament recolzem en l’àmbit municipal.
Defensar les famílies no és tornar al passat, com alguns ens volen fer creure. És pensar en el demà. És apostar per la vida davant del conformisme, per la llibertat davant de l’intervencionisme, per la responsabilitat davant del paternalisme de l’Estat.
Catalunya necessita tornar a situar les famílies com a eix fonamental. Les que cuiden, les que concilien com poden, les que volen tenir fills i no es resignen. Necessitem polítiques familiars que no depenguin de la ideologia del moment, sinó del bé comú.
Des del Partit Popular continuarem defensant aquesta visió: la d’una Catalunya oberta, dinàmica, que creu en si mateixa i en la seva gent. On cada família tingui l’oportunitat de viure amb dignitat, educar en llibertat i construir el seu propi projecte de vida.
Perquè la família no és una peça més del sistema: és el seu cor. I quan cuidem les famílies, cuidem la llibertat, l’esperança i el futur de tots.
