La Generalitat manté Sant Cugat com a municipi amb mercat residencial tens. La ciutat continuarà formant part de les zones on s’aplica la regulació dels preus del lloguer després que el Govern hagi prorrogat durant un any la declaració dels municipis que continuen complint els criteris que estableix la Llei estatal pel dret a l’habitatge.
La revisió no comporta cap canvi per a Sant Cugat, però sí per a altres municipis catalans. La nova declaració incorpora 53 municipis que fins ara no eren considerats mercat residencial tens i n’exclou 22 que han deixat de complir els requisits establerts per la llei. Entre aquests últims hi ha ciutats com Lleida, Granollers, Mollet del Vallès, Reus, Figueres o Tortosa.
En conjunt, Catalunya passa de 271 a 302 municipis declarats com a zones de mercat residencial tens. Tot i aquest augment, la població que viu en aquests municipis disminueix de prop de 7 milions a 6,1 milions de persones, ja que les localitats que abandonen la declaració concentren més habitants que les que s’hi incorporen.
Sant Cugat no figura entre els municipis que en surten perquè continua complint els criteris que estableix la normativa estatal per ser considerat un mercat residencial tens.
Què implica per a Sant Cugat?
Per als santcugatencs, la decisió implica que es manté la regulació dels preus del lloguer. Així, amb caràcter general, els nous contractes no poden superar el preu de l’últim contracte vigent, un cop actualitzat. En el cas dels grans tenidors -propietaris de cinc o més habitatges urbans situats en zones tensionades-, el preu tampoc no pot superar l’índex de referència del lloguer.
La declaració de municipi amb mercat residencial tens té una vigència inicial de tres anys i, un cop finalitzat aquest període, s’ha de revisar anualment per comprovar si cada municipi continua complint els requisits previstos a la llei.
Per què Sant Cugat continua sent municipi tens?
La decisió arriba en un context en què l’habitatge continua sent el principal problema dels santcugatencs, segons el darrer Baròmetre de la Ciutat. A aquesta preocupació s’hi suma l’evolució dels preus: segons les últimes dades publicades, el preu mitjà del lloguer a Sant Cugat ha augmentat un 9,32% en un any.
En els darrers mesos, Cugat Mèdia també ha explicat altres conseqüències de la dificultat d’accés a l’habitatge a la ciutat, com l’augment del relloguer, el debat sobre quin salari cal per viure dignament a Sant Cugat o les reflexions de diferents experts que reclamen situar l’habitatge al centre de les polítiques públiques.
Una regulació que ha generat debat
La declaració de Sant Cugat com a municipi amb mercat residencial tens ha estat objecte de debat des de l’entrada en vigor de la Llei estatal d’habitatge. De fet, la regulació també ha generat oposició. Diverses entitats immobiliàries van presentar al·legacions contra la declaració de les zones de mercat residencial tens, mentre que Junts, PP i Vox van aprovar al ple municipal una moció per reclamar la derogació de la Llei d’habitatge i que Sant Cugat deixés de ser considerat municipi tensionat.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, considera que la sortida de 22 municipis de la declaració “demostra” que el topall dels lloguers contribueix a contenir l’augment dels preus i facilita l’accés a l’habitatge. La nova declaració haurà de superar ara el període d’al·legacions abans de ser aprovada definitivament i publicada al BOE.
