La història de la Creu de Terme de Sant Cugat

La Creu de Terme de Sant Cugat, que ha patit una bretolada durant la nit del dissabte, és una de les icones més destacades del patrimoni santcugatenc. La creu és de l’època gòtica, data del segle XVI, i en l’actualitat estava ubicada dins del recinte del Monestir de Sant Cugat, just al costat de l’entrada principal de l’església. L’historiador santcugatenc Domènec Miquel explica que la creu ja va ser enderrocada el 1936, durant la Guerra Civil, i el 1940 la van ubicar dins del recinte del Monestir perquè estigues “més protegida”.

Originàriament la Creu de Terme estava ubicada a l’encreuament entre el Camí de Terrassa, el de Rubí i el Martorell, en un punt que no es coneix amb precisió entre la capella de Sant Domènec i l’era de can Mates, a la zona actual de la Plaça Rafael Casanova i l’Escola Joan Maragall. La creu es va construir el segle XVI en un moment en el qual estava de moda fer-ne -se’n van construir fins a quatre a la ciutat-. Apunten que segurament aquesta creu en substituïa una d’anterior, documentada del segle XV com ‘la creu de pedra’. La Creu de Terme s’aixeca sobre una base esgraonada. Tant el fust com la creu estan esculpits amb motius característics de la traceria gòtica com les llancetes i les rosetes. La creu té els braços acabats en flor de lis, amb la imatge de la crucifixió a una cara i la Mare de Déu amb el nen Jesús a l’altra. Fins avui era el millor exemplar de Creu de Terme a la ciutat pel seu estat de conservació i per la seva qualitat artística. L’historiador santcugatenc Domènec Miquel explica que el que ha passat amb la creu “és molt difícil d’evitar”. Miquel creu que ha sigut un fet puntual perquè la població de Sant Cugat entén “la importància de cuidar el patrimoni”.

Els orígens de la Creu de Terme de Sant Cugat, al fons el Monestir / Foto: Josep Salvany. Fons de la Biblioteca de Catalunya