No us perdeu la reflexió del nostre filòsof favorit!.
Cotxes, cases, perfums, abrics, i més cotxes, i més rellotges i collars, i liposuccions, i ara un massatge, i després un creuer, i si no sabem gastar no sabem com divertir-nos i aleshores els bancs estan allà, preparats per deixar-nos diners per tal que puguem passar per la vida com a bons consumidors de felicitat de plàstic, i el gaudi depèn de com ens la venguin, i ara tenim una nova màquina que ens permet escoltar més música que la que podem apreciar, i la canalla que juga amb màquines creades per personatges que no pensen en les criatures, sinó en com els agradaria a ells que hagués estat la seva trista infantesa, i ho comprem tot, tot el que ens passa pel davant, el que veiem d’esquitllada, el que brilla i el que està ben empaquetat, i tot és de plàstic, tot és mentida, i els esclaus que ens ho venen no són pas millors, ningú no se salva, la processó segueix el seu pas impertorbable, i crèiem que vivíem i crèieu que vivíeu, i al final resulta que no, que això no era vida, que la vida estava ben a prop, però no la vèiem, ni la veiem, ni, tal com van les coses, mai la veurem. (Inspirat -o millor, expirat- per “The Grand Parade Of Liveless Packaging” de Genesis de l’àlbum: The Lamb Lies Down On Broadway) DANIEL GAMPER Professor de Filosofia de la UAB
