Analitza els conflictes derivats del control de l’energia amb els ponents de la Universitat Internacional de la Pau.
El dossier nuclear de l’Iran va tornar a l’actualitat de l’agenda internacional el passat cap de setmana, amb la reactivació de les converses d’alt nivell a Ginebra. L’equip negociador, format per sis països (l’anomenat 5+1: els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU -Estats Units, Rússia, Regne Unit i França- més Alemanya) i liderat per Javier Solana, alt representant de Seguretat Exterior de la UE, ha reobert el diàleg amb els representants iranians. Per primera vegada s’ha inclòs un representant nordamericà, William Burns, del departament d’Estat. Es tracta de la primera cimera d’alt nivell que reuneix l’Iran i els Estats Units en els últims 30 anys. (Representants dels Estats Units ja havien mantingut converses amb diplomàtics iranians a Bagdad, però centrades en l’Iraq). Les converses s’han centrat en un paquet d’incentius per a l’Iran, incloent ajudes per estabilitzar la indústria nuclear d’ús civil, a canvi de la suspensió de l’enriquiment i reprocessament d’urani, que pot ser utilitzat per fabricar caps nuclears. La proposta incorpora una fórmula inicial de “refredament mutu”, sota la qual l’Iran acceptaria paralitzar la construcció d’instal.lacions per al seu programa d’enriquiment d’urani a canvi de congelar la imposició de més sancions econòmiques internacionals durant les sis setmanes de prenegociació. Mentre els iranians estudien aquesta fórmula inicial, el següent pas serà veure si l’acord funciona o no. Si l’enriquiment zero continua sent l’objectiu declarat dels Estats Units i alguns membres europeus del 5+1, les converses estan condemnades al fracàs. Però si les dues parts es mostren més flexibles, i si els Estats Units es mostren oberts a considerar una proposta alternativa d’enriquiment, les converses podrien arribar a bon port. El punt clau és que el 5+1, i especialment els Estats Units, han d’establir negociacions directes amb l’Iran sense condicions prèvies. És improbable que això passi sota l’actual presidència dels EUA i els iranians estan disposats a allargar el diàleg i esperar a un inquilí de la Casa Blanca més favorable. Mentrestant, l’obertura de negociacions amb la fórmula de “refredament mutu” hauria de servir per assolir quatre objectius: 1) Garantir que els controls sobre el procés nuclear de producció d’energia a l’Iran són justos, equitatius i efectius. 2) Assolir compromisos amb l’Iran en altres temes que afecten la seguretat de la regió. 3) Diversificar la producció d’energia a l’Iran, amb més èmfasi sobre les energies renovables. 4) Acordar amb l’Iran avançar cap a una visió d’un món sense armament nuclear. La flexibilitat en l’aspecte clau de la producció nuclear d’energia a l’Iran és crucial. Una opció per trencar l’actual fase d’enriquiment és permetre que un consorci multilateral (format per l’Iran i altres governs) supervisi l’enriquiment nuclear en terreny iranià. L’Iran ha afirmat formalment que accepta un escenari multilateral i tot sembla indicar que Alemanya, Rússia i la Xina estarien disposades a participar-hi. En canvi, tot apunta que els Estats Units, la Gran Bretanya i França s’hi oposarien amb contundència. IAN DAVIS Consultor Independent de Seguretat Humana i Control d’Armament
