Sant Cugat hauria de dotar-se de més recursos tecnològics per garantir que les polítiques contra el canvi climàtic comporten un benefici real en la salut de les persones. És una observació del doctor santcugatenc David Dalmau, director de la Càtedra de Salut i Canvi Climàtic de la Universitat de Barcelona-Mútua Terrassa, responsable del simposi “Crisi Climàtica i Sanitària” que té lloc aquest dijous i divendres al Paranimf del centre universitari. La Generalitat i el govern espanyol també endeguen aquesta iniciativa que reuneix experts mundials per debatre polítiques innovadores del sector de la salut en l’horitzó de la crisi climàtica.
Radiografia simptomàtica
La calor pronunciada causa prop de 23 milions de lesions laborals cada any a tot el món. És només una de les dades recents que exposen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). I quan l’augment de la temperatura, especialment a l’estiu, també provoca mortalitat en els marcadors de salut, la Càtedra Salut i Canvi Climàtic UB-Mútua Terrassa vol investigar més per protegir-nos. Segons el doctor Dalmau, que també és director de la Fundació per a la Recerca de Mútua Terrassa, és necessari “validar des del punt de vista científic que són correctes les iniciatives que es fan en el sector de la salut en la lluita contra el canvi climàtic”.
Aquesta és la raó de ser del simposi que té l’objectiu de crear estratègies per adaptar el sistema sanitari a les inclemències climàtiques, amb especial èmfasi a les polítiques de salut públiques. També vol abordar els beneficis de mitigar l’impacte ambiental del sector amb iniciatives d’eficiència energètica i la inversió de tecnologies verdes, entre d’altres.
Fer feina a nivell de ciutat
Dalmau recorda que l’operador sanitari treballa des del 2020 en la reducció de la petjada de carboni, la mobilitat sostenible i l’economia circular en el seu dia a dia. Faltava, però, “valorar encara més l’impacte d’aquestes estratègies en la salut de les persones”. Un compromís verd que té en el punt de mira els col·lectius més vulnerables com la gent gran i les persones amb malalties cròniques, grups diana en períodes de calor.
L’experiència laboral a Terrassa porta Dalmau a reconèixer en la ciutat més eines que no pas Sant Cugat per “mesurar qualsevol fenomen ambiental en qualsevol habitatge”. Tot i situar el nostre municipi com “un exemple de la perspectiva verda”, conclou que cal avançar en l’àmbit de la salut de les persones des del prisma climàtic i “treballar-ho molt fort”.
En aquest sentit, el doctor ha apuntat que han ofert a l’Ajuntament fer un estudi per analitzar l’impacte de les polítiques climàtiques en la salut dels santcugatencs.
Per a Dalmau la radiografia és evident: “Si les institucions sanitàries i les farmacèutiques fóssim un país seríem el cinquè del món en generació de petjada de carboni”. Davant aquest escenari, el santcugatenc afirma que la unió fa la força. És per això que esdevé clau, sosté, el suport d’institucions com la UPC, Meteocat, la Generalitat, la UB i la Universitat Rovira Virgili per treballar de formar transversal.
La Càtedra Salut i Canvi Climàtic Universitat de Barcelona-Mútua Terrassa és la primera de l’Estat espanyol en recerca per protegir la salut de l’emergència climàtica. El simposi reunirà unes 300 persones.
